3 febrer 2007

Les connexions de l’extrema dreta amb la prostitució

Reproduim una entrevista extreta de l’avanç on l’autor del llibre explica la relació entre la extrema dreta valenciana i el fosc món de la prostitució.
El periodista valencià Joan Cantarero acaba de publicar Los amos de la prostitución en España a Ediciones B, llibre que recull quatre anys d’intensa investigació periodí­stica dintre de l’Asociación Nacional d’Empresaris de Locals d’Alternació (ANELA). L’AVANÇ ha conversat amb l’autor sobre la intensa relació entre la multimilionària patronal de la prostitució i l’extrema dreta. Ara que José Luí­s Roberto ha estat absolt pels delictes de racisme i provocació de l’odi, apareix un llibre que, segons el seu autor, destapa la hipocresia dels qui clamen contra la immigració mentre es lucren d’aquesta als burdells.L’AVANÇ: Quins llaços uneixen a l’extrema dreta al Paí­s Valencià amb el món de la prostitució?
Els vincles entre l’extrema dreta i el món de la prostitució són molts. Especí­ficament, els que hi ha entre España 2000 i ANELA, la patronal dels empresaris de clubs d’alterne, són evidents. El secretari general d’España 2000, José Luí­s Roberto, és secretari general tècnic de ANELA. En les eleccions municipals de 2003 va ser cap de llista per a l’Ajuntament de Paterna. El número dos d’aquesta candidatura, Anselmo Domí­nguez, més conegut com Rubén El Gallego és membre d’ANELA i exerceix com a amo de diversos locals d’alterne tals com Punto G i Las Palmeras a Castelló, La Rosa (Valdepeñas) i molts altres. Per altra banda està l’advocat Manuel Salazar Aguado, casat amb la filla del General Escandell, advocat del general Milans del Bosch durant el procés als colpistes del 23-F i a qui se li atribueix la redacció del bàndol militar de l’aldarull en la ciutat de València. Així­ mateix, el sogre de Salazar ha estat defensor de generals de la Guàrdia Civil, com ara Atarés, qui va amenaçar al ministre de Defensa de Suárez, Gutiérrez Mellado, davant centenars de testimonis, civils i militars, resultant absolt –sorprenentment- per un Consell de Guerra presidit, curiosament, pel general Milans del Bosch. Els advocats de la ultradreta juguen sempre el paper, especialment en el món de la prostitució, de simples assessors. Salazar i Roberto presideixen actes, a pesar que els assessors no han de complir aquestes funcions. Evidentment es lucren de la prostitució.

La seu general de Roberto i Salazar està localitzada en la seu de Levantina de Seguridad, un indret molt conegut a València situat en el Passatge Russafa. Una altra de les seues seus està al carrer Conde Altea 1, on està també situada la seu de la central de compres d’ANELA, és a dir, les oficines on es gestiona tant la revista d’ANELA (ANELA Actualidad) com l’atenció de les comandes dels associats: preservatius, llençols, begudes isotòniques o qualsevol altra activitat. és evident que no solament tenen relació sinó que, a més, es lucren. De fet, el 50 per cent dels ingressos de la central de Compres d’ANELA van a parar directament a les mans de Roberto i de José Roca.

Qui és José Roca i quines activitats empresarials desenvolupa?
Roca és el cap de màrqueting d’ANELA. és un individu sense estudis, viu a Lloc Nou d’En Fenollet,aprop de Xàtiva, on va ser regidor del Partit Popular, i gestiona l’empresa Roca Asesores (situada al carrer Hugo de Montcada) que administra, entre altres coses, les webs de molts clubs d’alterne, la de Levantina de Seguridad, la web d’ ANELA i la d’España 2000. és el responsable últim de tots els xats i fòrums d’aquestes pàgines d’extrema dreta i s’encarrega de tota la propaganda d’España 2000, inclosos els cartells i altres materials de promoció de les manifestacions xenòfobes que organitza el partit de Roberto. Precisament Roca és l’autor del cartell de la manifestació racista de Ruzafa que ha dut a la banqueta al lí­der ultra. A més de gestionar algunes pàgines pornogràfiques també està relacionat amb webs sobre vale-tudo i també s’encarrega d’escriure les cròniques sobre els actes “heroics” dels vigilants de Levantina de Seguridad publicades pel diari Las Provincias.

Quins altres individus completen l’organigrama de l’associació?
Roberto col’loca de cap de márqueting a José Roca. El cap dels serveis mèdics és Javier Ruí­z Sanhauja, analista clí­nic amb despatx al carrer íngel Guimerá, paret amb paret amb el Sindicato Independiente, sindicat vertical dirigit per gent de la ultradreta í­ntims de Roberto. Ruí­z Sanhauja també és militant d’España 2000 i el seu germà es dedica a la construcció. El germà és directiu del club de futbol Llevant U.E. i fa gala d’haver estat l’autor de la famosa agressió a Josep Lluí­s Albiñana, president del Consell del Paí­s Valencià durant la transició preestatutària. L’estructura tècnica de funcionament se solapa amb la de Levantina de Seguridad. Les secretàries de Roberto són les encarregades de la intendència d’ANELA que es fa des del propi despatx de Roberto. Per altra banda està Manuel Nieto com a responsable dels serveis jurí­dics a Catalunya. Nieto és membre de la Policia Judicial de Barcelona, ara en “segona activitat”. D’altra banda, Iván Domingo, parella de Marí­a Roberto, filla de José Luí­s, és contractat com a director comercial.

Quants diners es pot dur Roberto a la seua butxaca a través del negoci de la prostitució?
Roberto s’emporta aproximadament 75.000 euros solament pels associats cada any. Dels 300.000 euros que obté ANELA per les anàlisis clí­niques de les prostitutes, el 50 per cent se’l queden Roberto i Roca. El restant 50 per cent és per al funcionament de l’associació, per tant és el propi Roberto qui decideix en què es gasta. Ho pintes com ho pintes, tot passa per Roberto.

En què beneficia aquest negoci als ultres valencians?
Dóna molts llocs de treball en l’associació a gent d’Espanya 2000, a policies, expolicies, exguàrdies civils, que estan al servei dels associats, encara que es cobra a part. En definitiva, aquesta fortuna va a parar a un grup minoritari d’extrema dreta liderat per quatre o cinc persones que tot just obté mil vots a València. Molts diners per a poca gent…

Roberto argumenta habitualment que la seua presència en el món de la prostitució es limita únicament a l’assessoria tècnica. Quins assumptes gestiona a part d’aquesta assessoria?
Les coses no són com les pinten. En un moment donat ens vam adonar que qui controlava tot, realment, no era Pablo Mayo, sinó José Luí­s Roberto. El cap de tresoreria, Marcos Montoya, no havia vist un llibre de comptes en la seua vida. L’única targeta de crèdit que té l’associació és del compte del Banc Sabadell, és una Visa Or a nom de José Luí­s Roberto. L’únic que tenia capacitat de disposar dels comptes era José Luí­s Roberto, que és secretari general tècnic. El tresorer no tenia capacitat per accedir als comptes. No seria fins l’any 2004 quan es legalitza oficialment l’associació i el Banc Sabadell requereix a José Luí­s Roberto perquè comparega a l’oficina amb el tresorer per a signar l’apoderament i així­ permetre-li seguir actuant com únic usuari del compte de l’associació. Això es va fer a l’oficina principal del Banc Sabadell en la ciutat de València i jo vaig ser testimoni. Quan veus com funciona la història, comences a entendre que això no és com t’imagines.

De fet al llibre narres com el cervell de la creació de ANELA és el propi Roberto…
En definitiva, qui va parir la idea és José Luí­s Roberto, envoltant-se d’advocats i de personal de la ultradreta. Quan es registra ANELA oficialment al febrer de 2001, Eduardo Arias s’encarrega de la gestió. Arias és dirigent de la Falange Española i representant de Roberto a Madrid. A partir de la constitució d’aquesta associació apareixen tot un seguit de personatges d’afinitat ideològica dintre d’ANELA i personatges que res tenen a veure amb la ultradreta però que formen part de la direcció de l’associació. A partir d’ací­ es dóna forma a la junta directiva d’ANELA, formada exclusivament per empresaris de locals d’alterne, llevat de Roberto que és secretari general tècnic, una espècie de director adjunt de total confiança del president, en aquest cas Pablo Mayo, propietari del famós bordell El Romaní­. José Luí­s Roberto, tot i no ser amo d’un bordell té un càrrec que l’habilita dins de l’organització per ostentar-ne la màxima representació. Per als amos dels bordells els màxims enemics són la policia i la guàrdia civil. Però si es presenta un senyor que sosté que en el seu despatx treballen policies i guàrdies civils, que té medalles al mèrit militar, aquesta banda de proxenetes, pràcticament analfabets, es pensen que acaben de contractar a l’home de la llei. és un fet únic en l’Estat espanyol, i probablement en la resta del món, que s’unisquen en una associació els amos dels bordells. Això demostra una gran intel·ligència empresarial per part de Roberto. Estem parlant a més de gent amb molts, molts diners.

Com va ser la creació i engegada d’ANELA?
Durant l’any 2000, davant l’increment de les actuacions policials, un grup notable d’advocats dirigits per Roberto, que inclou a Manuel Nieto, se cita a Madrid a l’octubre de 2000 amb amos de bordells per portar a terme un pla. Roberto aconsegueix el que no havia aconseguit ningú: convèncer en una assemblea als advocats del sector perquè aquests convencen els seus clients per proposar la possibilitat de crear una gran associació, que plante cara a l’administració i tinga cert pes sectorial a l’hora de reivindicar els seus interessos.

Les contradiccions evidents entre el seu discurs i els seus negocis no els causa problemes?
En la primera reunió a la qual em van convocar, em vaig trobar a Pablo Mayo, al seu soci, a Roberto, a Salazar i a Javier Martí­nez, cap de successos del periòdic Las Provincias, ultradretà i amic í­ntim de Roberto. Jo no entenia molt bé què pintava jo allí­, perquè en aquests temps de jaqueters jo mai he canviat ideològicament i ells ho sabien. Però és que ells quan volen muntar un negoci els dóna igual absolutament tot, inclosa la ideologia. La ultradreta més conservadora evidentment rebutja el comportament de Roberto i el que representa España 2000. De fet, la ultradreta està dividida pel lucre i gaudi de la prostitució. La ultradreta de Roberto no troba problemes de cap tipus a demanar prostitutes estrangeres malgrat les seues campanyes contra la immigració. Això li crea enfrontaments amb altres col’lectius de la ultradreta que rebutgen aquest tipus de comportaments. De tota manera Roberto no diferencia molt bé la militància polí­tica dels seus negocis, a més li encanta que es parle d’ell, encara que es parle malament.

Joan Cantarero, el periodista indesitjable

Joan Cantarero ha portat a terme una intensa activitat al camp de la investigació periodí­stica. Fa vint-i-dos anys va publicar al diari Levante-EMV el reportatge “Prostitució de xiquetes a València”, que va dur a presó a una trentena de persones, entre ells constructors i polí­tics, per la seua implicació en una trama de prostitució de menors. Ha treballat en el desaparegut Notí­cias al Dia, en Levante-EMV i en la revista Tiempo. Actualment és col’laborador de la revista Interviú des de 1988. és director de l’Agència d’Investigació Periodí­stica Documentos TV, que realitza treballs i reportatges en diversos programes de televisió com “Diari de…”, El Buscador i diversos documentals a Telecinco i Antena3TV, principalment, així­ com en publicacions internacionals com l’alemanya Der Spiegel o la cubana Granma. Al desembre del 2000 publica a Interviú el reportatge Los amos de la prostitución tienen un plan, arran del qual se li presenta la possibilitat d’encarregar-se del gabinet de comunicació d’ANELA. “Era una ocasió que no podia haver deixat passar, no m’hagués perdonat mai haver deixat aquests quatre anys. Em va servir per a conèixer com funciona el món de la prostitució des de l’òptica dels empresaris i proxenetes i les seues vinculacions evidents amb l’extrema dreta”. Als empresaris dels bordells els va agradar el reportatge i volien més. “Els encantava que fóren periodistes d’Interviú els qui s’ocuparen de la seua representació davant els mitjans de comunicació. Fa quinze anys que buscàvem això”. Allò va permetre al periodista tenir una relació de tu a tu amb alguns dels principals capos del negoci de la prostitució en l’Estat espanyol. “No els va importar tindre un periodista d’esquerres; van pensar que anaven a tindre un pelele al seu sou, però es van equivocar, com tantes vegades, perquè som professionals que sabí­em el que fèiem i el que realment buscàvem”. Van començar a recórrer tota la geografia peninsular prestant serveis en el camp de la comunicació als associats d’ ANELA però prompte es van adonar que el funcionament de l’associació no es corresponia en absolut amb la imatge que intentaven donar de cara a l’exterior: “al cap d’un any comencem a veure que les coses no eren com es pintaven, ja no era Pablo Mayo qui controlava, sinó José Luí­s Roberto”. “A partir de l’any 2002 comencem a gravar assemblees i reunions, guardant documents i fotografies i amagant tot aquest material”. I així­ van continuar fins que el 2005 la situació es torna insostenible després del reportatge de Mercedes Milá sobre el vale-tudo –les imatges del qual va gravar l’equip d’investigació de l’agència que dirigeix el periodista- i el propi Roberto, absolutament desquiciat, va pressionar els dirigents d’ANELA per desfer-se de Cantarero. Durant els quatre anys d’investigació, el periodista aconsegueix acumular nombrosa informació i documentació que nodreix el llibre de recent aparició. “Van creure haver comprat el silenci i el resultat és aquest llibre. “De fet quan vam titular l’any 2000 el reportatge Los amos de la prostitución tienen un plan era una premonició. Nosaltres tenim penjat des de llavors aquesta portada d’Interviú en la redacció i sota el titular hi ha pegat un paper retallat amb la llegenda: “i nosaltres també”. Mentre, Cantarero i els seus col·laboradors van arribar a conèixer assumptes secrets de la ultradreta espanyola estant prop dels seus principals dirigents: les trobades amb el lí­der del Front Nacional francès Jean Marie Le Pen, campaments de formació de Democracia Nacional, els conflictes entre els distints grupúscles ultres a Espanya o la planificació dels actes i manifestacions racistes. Després d’aquests quatre anys i mig d’investigació, més un altre de preparació, ha sortit a les llibreries Los amos de la prostitución en España, un llibre que no deixarà indiferent a ningú…