1 desembre 2016

Bloc Identitari: el moviment juvenil xenòfob que s’estén per Europa

Presentem el Bloc Identitari, la versió europea de l”alt-right’ americà. De França a Àustria, el ‘moviment identitari’ dóna un toc juvenil a la xenofòbia.

Identitarios: llega el populismo que acorrala a Francia

Generación Identitaria nace en Barcelona con la promesa de “actuar contra la islamización”; los expertos ven “vínculos con la ultraderecha”

Ignasi Jorro @IgnasiJorro 03.12.2016 Cronica Global

El populismo que ha puesto a Francia de rodillas llega a España. Los identitarios, el movimiento paneuropeo contra la “islamización” del continente, ha nacido en Barcelona con la voluntad de convertirse en movimiento de masas. Los expertos replican que la participación política es libre “siempre que se respeten la Constitución Española y los derechos humanos” y advierten de vínculos con la ultraderecha.

Tres miembros de Generación Identitaria explican a Crónica Global los objetivos de la entidad. “Somos una asociación inscrita legalmente desde mayo, no un partido político”, aclaran.

La agrupación, con presencia en la capital catalana, Pallejà, Olesa de Montserrat y Rubí, se prepara para crecer sobre dos pilares. ”Nuestra lucha tiene ahora dos prioridades: evitar la inmigración masiva y combatir el separatismo en Cataluña”, anuncian.

Método: acciones

Con estas dos premisas, los militantes tienen claro el cauce que seguirán. “Acciones callejeras. Los partidos políticos se pasan el día generando información. En nuestro caso se preparará una base social para hacer movilizaciones pacíficas”, sostienen.

El objetivo de dichas protestas será lo que consideran una pérdida de identidad. “Los valores antiguos, las costumbres o la patria. Somos un pueblo y no un mercado”, aseveran.

Según ellos, la identidad europea, pero también la española o regional, corren el riesgo de disolución por la llegada de inmigrantes.

“Estamos a favor del estatus de refugiado político. Incluso de el de inmigrante. Siempre que sea controlado. Ahora se está produciendo un etnocidio. Un millón de refugiados al año como en algunos estados de la UE diluyen cualquier pueblo”, aseguran.

“Identidad excluyente”

Preguntado sobre la génesis de los identitarios en España, el Movimiento contra la Intolerancia lanza dos advertencias.

“La participación política es libre. Uno es libre de vivir su identidad, claro está. Otra cosa es que esa identidad sea la de una Europa sólo blanca. Y, por lo tanto, excluyente”, alerta Esteban Ibarra, presidente de la asociación contra la xenofobia y el racismo.

“Y dos –continúa Ibarra–, uno puede protestar libremente en nuestra democracia. Pero por pacíficas que sean sus protestas, pueden constituir un delito de odio contra una minoría. Y estos delitos están tipificados en el Código Penal”.

“Transversal”

Preguntados sobre si se sienten cómodos con la etiqueta extrema derecha, los activistas lo niegan. “¿Qué es extrema derecha? ¿La banca? La globalización? GI es un movimiento en el que hay votantes de todos los partidos. Somos transversales”, argumentan.

Las distintas sensibilidades, agregan, concurren bajo el mismo paraguas con un objetivo. “Creemos que la inmigración masiva es perjudicial. Y ese consenso se está extendiendo en Alemania, Francia o Austria, donde hay elecciones el domingo y podría vencer esta tesis”, recuerdan.

“Extremistas”

Esteban Ibarra concede menos crédito a GI. “Son la ultraderecha de siempre con otro nombre. Muy minoritarios en el espectro político pero con vínculos con grupos extremistas tradicionales”, agrega.

Según el activista, los identitarios serían “un intento más de la derecha extrema de hacerse un hueco en las instituciones españolas”.

Precedente en Francia

Cualquiera que fuere el análisis, los identitarios crecen en Europa. El sello político de nuevo cuño cobró protagonismo cuando Génération Identitáire protagonizó en 2012 la ocupación masiva de la mezquita de Poitiers (Francia).

La protesta (vídeo superior) alarmó al gobierno galo, que descartó ilegalizar el grupo. El ejecutivo de François Hollande recordó que si bien GI causaba un problema de orden público no suponía “una amenaza la integridad del Estado”.

Crecimiento

Tras la inesperada acción, la plataforma medró en el estado galo, hasta el punto de sostener parte de la campaña de Marine Le Pen (Frente Nacional) para las elecciones presidenciales francesas, previstas para el 23 de abril de 2017.

Movimientos hostiles a la inmigración y globalización –que vinculan– han cristalizado también en Alemania, Italia u Holanda.

En paralelo a su crecimiento, estos grupos han concitado el rechazo de la izquierda y los antifascistas.

Racistes en texans ajustats

The Economist Publicat el 23 de novembre de 2016

Apaga el so i podries pensar per un moment que es tracta d’un videoblog d’un hipster amant dels avocats i amb passió per arreglar bicicletes; un defensor del medi ambient o un periodista musical, potser. Però no t’equivoquis, Martin Sellner no és cap liberal. El jove de 27 anys, que viu  a Viena, utilitza les xarxes socials Youtube, Facebook, Twitter, Instagram, per promoure el moviment identitari que lidera. Els identitaris són la resposta europea als alt-right dels Estats Units, que van tenir un paper decisiu en l’elecció de Donald Trump com a nou president.

Aquest Identitäre Bewegung (IB), en alemany, va néixer a França l’any 2003 i, a causa de la crisi dels refugiats i els atacs terroristes islamistes, ha agafat molta empenta al nord d’Europa durant els últims anys. Els grups locals d’aquest moviment estan ben organitzats: tots utilitzen els mateixos colors groc i negre a les seves pàgines web i els mateixos missatges antiimmigració, antimusulmà i antimitjans de comunicació. Com el seu homòleg americà, l’IB exerceix la seva influència de dues maneres: d’una banda, connecta l’extrema dreta tradicional amb els polítics populistes actuals, i de l’altra ajuda ambdós grups a reformular les seves idees per apel·lar a una audiència més jove.

La seva missió és preservar les diferències nacionals. “Els drets humans inclouen el dret a la pàtria” és un dels seus principis. Mentre que molts consideren les nacions europees el resultat de segles d’intercanvis i d’interacció, els identitaris idealitzen un passat mític amb fronteres clares i definides des de l’inici dels temps (fins i tot a Alemanya, on han canviat més sovint que les marxes d’un BMW). Les fronteres definides van ajudar cada país a establir les seves normes religioses i culturals, defensen els identitaris. Ara parlen d’un “gran desplaçament” (dels blancs europeus per immigrants amb tasses de natalitat més elevades), “etnopluralisme” (que irònicament  vol dir alguna cosa propera al contrari de “pluralisme”) i de la necessitat d’una “reconquesta” (una referència a la reconquesta cristiana d’Espanya sota el domini musulmà).

Sellner cita Greenpeace com a model, els identitaris són similars al grup ecologista perquè basen el seu pla en accions i trucs amb força ressò mediàtic. Han penjat una pancarta a la Porta de Brandenburg a Berlín amb l’eslògan “fronteres segures, futur segur”, han bloquejat carreteres a Calais per oposar-se a la construcció de camps d’immigrants, han sabotejat obres de teatre a Berlín i Viena i han ocupat mesquites a Leiden i a Poitiers. Tenen pàgines web aptes per a smartphones i venen samarretes i bosses amb el seu logotip: la lletra grega lambda que els espartans portaven als escuts quan van vèncer els perses a la batalla de les Termòpiles l’any 480 a.C.   Adoren totes les coses locals, es mobilitzen contra la “Mcdonalització” i idealitzen tot allò que resulta pastoral.  Un vídeo que va penjar fa poc la fracció de Baviera mostrava uns quants homes joves ben fornits boxejant al bosc sobre els turons.

Aquest moviment té una manera molt astuta de presentar les causes xenòfobes com a ideals acceptables fins i tot per als moderats. Sellner utilitza el hashtag #reemigració a Twitter per animar els immigrants africans i asiàtics a invertir el procés de fuga de cervells tornant als seus països d’origen. Sovint deixa caure comentaris que presenten els immigrants musulmans com a xovinistes i violadors sota un posat de defensor dels drets de les dones. Fa poc un grup IB a Padeborn, prop de Hanover, va estar repartint pots de gas lacrimogen a dones pel carrer; i en el context polític actual, el missatge que es desprenia d’aquesta acció és molt clar: les dones alemanyes s’han de protegir dels forasters salvatges.

Aquestes maneres més subtils han aconseguit guanyar una acceptació al cor de la societat respectable a la qual els skinheads tradicionals mai no han pogut accedir. Personatges com Sellner o Marion Maréchal-Le Pen, una de les líders del moviment identitari a França, no paren de rebre invitacions per parlar als mitjans públics més populars. D’aquesta manera es converteixen en una eina molt útil per als partits antiimmigració que estan creixent a gairebé tot el continent, com el Partit de la Llibertat (FPÖ) a Àustria o el Front Nacional (FN) a França. Donen el seu suport als candidats d’aquests partits d’extrema dreta (i a vegades arriben a ser candidats d’aquests partits) i ajuden a desmoralitzar els rivals. Al seu torn, els polítics els retornen el favor. “Entenc la seva preocupació”, declara Marine Le Pen, la líder del Front Nacional (i tieta te Marion Maréchal). Heinz-Christian Strache, el líder el FPÖ, comparteix els seus vídeos a les xarxes socials i va defensar l’ocupació del teatre de Viena. Alguns polítics del Front Nacional fins i tot han contractat activistes identitaris com a assessors de premsa.

Però més enllà del galimaties de l’etnopluralisme, els trops i les pràctiques del racisme tradicional perduren. A Alemanya, els identitaris es refereixen a la immigració com a “mort de la nació”; a França parlen de “francesos pura sang”. S’han manifestat juntament amb skinheads contra l’islam a Dresden, han tancat amb cadenes les portes d’una escola musulmana a Rotterdam. A l’agost, un organisme de vigilància alemany va posar l’IB a la llista negra, fet que no sorprèn gaire ja que l’NPD, el partit neo-nazi alemany, ha estat compartint vídeos del moviment i alabant-los per les seves tècniques i la seva manera de fer.

El Pepe salta la bassa

Al contrari del moviment alt-right nord-americà, els identitaris europeus prefereixen trobar-se en persona, en grups locals, a la presència en la xarxa. També semblen estar lleugerament menys obsessionats amb el concepte de raça. Però les similituds superen en gran nombre les diferències. Breitbart, la pàgina web preferida de l’alt-right, es desfà en elogis amb l’IB i està planejant inaugurar la seva pròpia divisió europea. Sellner va organitzar una festa pro-Trump a Viena durant la nit de les eleccions als EUA.

Això ens porta a la característica més curiosa d’aquest moviment. Els seus activistes no es cansen mai de predicar el seu amor incondicional per la pàtria i el seu caràcter únic, però a la pràctica són uns internacionalistes impecables, barregen, combinen i intercanvien idees com tots els altres millennials.  Els identitaris d’Àustria van agafar el seu estil directament dels seus homòlegs francesos (tal com admet el mateix Sellner en francès, en un dels seus vídeos en Youtube). Tots els activistes de l’alt-right  en ambdós costats de l’Atlàntic han adoptat la granota Pepe, un dibuix animat, com a mascota. Des d’Indianàpolis fins a Innsbruck, comparteixen els mateixos ideals i les mateixes polítiques, es queixen de les mateixes coses i es riuen de les mateixes bromes. Aquest moviment és un bram d’angoixes i preocupacions sobre la integració de persones diferents. I al mateix temps, una personificació d’aquest mateix procés.

*Traducció d’Helena Martínez

El moviment identitari o la història dels espartans 2.0 d’ultradreta

 

Una de les noves cares de la ultradreta europea és el provocador Moviment Identitari, un grup que no es considera hereu dels feixismes però si dels pensadors ultraconservadors de després de la 1a Guerra Mundial, que van posar les bases del totalitarisme
Manifestació ultradretana del Moviment Identitari a Berlín
Roger Suso 23/06/2016 DIRECTA

La batalla de les Termòpiles i la llegenda dels 300 espartans és la principal font d’inspiració del Moviment Identitari (MI), un grup ultradretà molt actiu a Àustria, França i Alemanya. En aquella batalla, datada de l’any 480 aC, el rei espartà Leònides, comandant un exèrcit molt inferior en nombre però format pels millors soldats grecs, va impedir l’avenç de l’Imperi persa durant tres dies. El MI es veu a si mateix com l’hereu d’aquella fita i l’adapta als temps actuals, considerant-se a la vegada, la intel·lectualitat de la nova dreta i dels corrents antiislam. L’avantguarda no conformista de la nova ultradreta que troba força acceptació entre alguns sectors esquerrans que disfressen el discurs anticlerical amb islamofòbia i entre la ultradreta que defuig de l’estigma neonazi.

El MI va fer el seu acte de presentació en societat el 20 d’octubre de 2012 a Poitiers quan un centenar de militants de Generació Identitària, l’ala jove del Bloc Identitari van ocupar la mesquita d’aquesta població del centre de l’Estat francès i van penjar una pancarta amb la inscripció “732!”. A què es referia això? A l’octubre de l’any 732, quan Carles Martell va guanyar la batalla de Tours a l’Emirat de Còrdova. Fen una “declaració de guerra”, l’acció a Poitiers va ser penjada a YouTube, marcant un punt d’inflexió en forma de difusió de la propaganda ultra.

L’origen del Moviment Identitari es remunta però a la França de l’any 2003 al voltant del partit extraparlamentari antimigració i islamòfob Bloc Identitari (BI), creat aquell any després de la dissolució d’Unitat Radical arran de la temptativa d’assassinat a Jacques Chirac per part del militant del partit extint Maxime Brunerie. Els grups d’afinitat a Facebook i els seguidors d’aquells joves ultres van créixer i a poc a poc van anar-se creat seccions nacionals especialment a Àustria i a Alemanya, que a la vegada van saltar del Facebook als carrers, enxarxats i amb estructures organitzatives i dirigents, especialment entre les joventuts i l’òrbita de l’ultradretà Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), en el qual participen homes provinents d’unes fraternitats estudiantils –anomenades Studentenverbindung- esteses pels països germanòfils i conegudes pels seus tics conservadors, patriotes, cristians i fins i tot feixistes.

El provocador Moviment Identitari es considera hereu dels pensadors ultraconservadors del periode d’entreguerres i de la llegenda dels 300 espartans

El MI que utilitza com a símbol la lambda, una lletra de l’alfabet grec -en tribut als hoplites, una milícia ciutadana armada com a llancers i en formació de falange de l’antiga Grècia que portaven un escut amb una lambda-, contempla la identitat com un fet sanguini i afirma que “la defensarà de qualsevol agressió comunista, islamista o estrangera”. Sosté que la identitat europea està “amenaçada” per la “islamització” del continent i sobretot pel “racisme anti-blanc”. Afirmen que no estan en contra de les altres cultures i pobles, “però que cada poble s’ha de quedar on li correspon”: “Els xinesos a Xina, els senegalesos al Senegal o els europeus a Europa”. I a dins d’Europa “cada poble al seu territori”: “Alemanya pels alemanys, França pels francesos o Romania pels romanesos”.

 

 


El Moviment Identitari alemany pel centre de Berlín / Roger Suso

 

El recurs polític principal del MI és la provocació: pancartes en llocs simbòlics, pirotècnia i manifestacions -participar a les de Pegida per Alemanya- o accions com repartir salsitxes de porc i vi en barris amb presència de comunitat musulmana. Destaquen també pel seu impactant disseny corporatiu i imatge trencadora influenciats per les tàctiques de guerrilla urbana cultural amb accions publicitades, mediàtiques, visibles i picants que pretenen cridar l’atenció i donar-se a conèixer.

La Nouvelle Droite 2.0 ultraconservadora

El MI ha mogut el focus de la raça a la cultura. La supremacia blanca no és un principi sine qua non de l’ideari identitari, sinó la preservació de la cultura, tradicions i estil de vida “europeu” i l’oposició frontal al multiculturalisme. Això és el que des del MI s’anomena etnopluralisme, el reconeixement de la diversitat dels pobles però amb la característica que cadascun, sosté l’etnopluralisme, “ha d’estar delimitat bioculturalment per les seves fronteres geogràfiques i territorials, sense mesclar-se, assegurant la supervivència de tots els pobles”.

Un posicionament, cal dir-ho, influenciat per la Nouvelle Droite i les tesis d’Alain de Benoist i de Guillaume Faye encaminades en teoritzar la “revolució cultural de dretes” i el no-conformisme intel·lectual que beu de Carl Schmitt, Ernst Jünger, Julius Evola, Oswald Spengler, Nicolás Gómez Dávila o del rebuig al liberalisme, el parlamentarisme i l’igualitarisme que han recuperat actualment per autors i editors com Renaud Camus o Götz Kubitschek. Contràriament al moviment neonazi, el MI renuncien a la nostàlgia del Tercer Reich i a l’ideari nacionalsocialista i s’ancoren en les idees antidemocràtiques de l’anomenada Revolució Conservadora que va tenir el seu punt àlgid durant la República de Weimar, un moviment reaccionari, conservador i bismarckià. Una ultradreta no hitleriana. De fet, les idees polítiques de l’anomenada Revolució Conservadora no són independents a l’establiment del Tercer Reich. El nacionalsocialisme no es pot entendre sense la revolució conservadora i el moviment identitari no pot ser concebut sense el nazisme.

Amb una imatge renova i actes mediàtics i simbòlics el Moviment Identitari es posiciona al costat de les organitzacions islamòfobes i xenòfobes

El MI es presenta com “el defensor de la “cultura d’Occident” davant un enemic principal, l’islamisme. I aquesta combinació és la que han abraçat també partits ultradretans populistes com el Partit Popular Danès, el Front Nacional francès o Alternativa per Alemanya (AfD). El MI es considera a si mateix el braç activista de la nova ultradreta. Així, la ultradreta, rere la disfressa de MI, entronca dues idees bàsiques del feixisme europeu: el supremacisme blanc i el Türkengefahr, el perill turc, una imatge imperialista de l’Imperi Otomà present a l’Europa Central des del segle XV, que té com a màxima expressió el Setge de Viena de 1683, i que en definitiva representa la imatge de “l’enemic extern musulmà” que ara es personifica amb “el terrorisme de l’Estat Islàmic” i que abraça ara Pegida i la islamofòbia europea.

La nova imatge del jovent ultradretà

El MI com a nou branding de la ultradreta, el MI es presenta com una marca jove i no conformista, que encarna alhora la modernitat i el conservadorisme, la religió i el laïcisme, igual com intenten fer, sense massa èxit, les Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC), les joventuts de Plataforma per Catalunya o la Ligue du Midi, una agrupació identitària nord-catalana afiliada al Bloc Identitari. El seu lema: social, patriota i europeu. Social perquè abraça les tesis socialdemòcrates de nacionalització de certs sectors econòmics i productius privatitzats i advoca per fomentar l’Estat de benestar, encara que solament sigui pels “autòctons”. Patriòtic perquè fomenta el xovinisme i la recuperació de la sobirania adquirida per Brussel·les alhora que s’oposa a la banca i a les grans fortunes que evadeixen impostos. I europeu perquè en context de crisi i crispació social el MI s’erigeix en defensa de les classes populars a part de treure partit dels atemptats de París, Brussel·les, Magnanville i Orlando creant tensió i onejar la bandera del rebuig al diferent.

 

 


Nils Altmieks, cap del MI alemany amb Martin Sellner, cap del MI austríac, escoltats per un membre del servei d’ordre a Berlín / Roger Suso

 

Segons va revelar el diari austríac Der Standard, un dels nous discursos-força incorporats a l’ideari identitari és l’eurasianisme que propaga el Centre de Col·laboració Continental (CCC), una organització que fomenta la creació “d’un espai comú de Lisboa a Vladivostok” i que està reconeguda com a organització associada a la Universitat de Relacions Internacionals del Ministeri d’Afers Exteriors de Rússia. L’objectiu del CCC té l’objectiu “d’alliberar Europa de l’hegemonia dels EUA” i “evitar el ‘gran canvi’ de la població autòctona europea a través de la immigració massiva dels pobles no europeus”. Exactament amb la mateixa terminologia que el que s’adreça el MI. El CCC, amb seu a Munic, està dirigit pel jove rus-alemany Yuri Kofner i compte amb dos membres del MI entre els seus actius: l’austríac Maximilian Dvorak-Stocker i l’alemany Julius Schaad. També amb antic assessor del president de Lituània Algirdas Brazauskas, l’alemany-lituà i actualment simpatitzant d’AfD Algis Klimaitis, autor del concepte de continentalisme, com a programa de recuperació dels valors conservadors europeus i de la relació amb Rússia i de trencament de les relacions atlantistes.

Una campanya xenòfoba abraçada pels partits populistes ultradretans

Amb una campanya xenòfoba el Moviment Identitari europeu va donar-se a conèixer al gran públic, especialment a Àustria, França i Alemanya. Rere el lema de la campanya “Stop al Gran Intercanvi”, s’han mobilitzat desenes d’activistes identitaris contra la població migrada i nouvinguda. També contra els refugiats. La seva tesi diu que “l’Europa Occidental viurà un gran canvi cap al 2050, quan a través de la demografia la població autòctona [europea] quedarà desplaçada per una d’altra culturalment estrangera”.

El Moviment Identitari és el braç activista i juvenil d’una ultradreta autònoma però que té connexions amb Le Pen, l’FPÖ i AfD

A París s’han manifestat contra la llei del treball del govern de François Hollande, a Viena, contra les refugiades, i a Alemanya, amb la irrupció de Pegida, el MI s’ha solidificat, ha participat activament a les manifestacions del grup islamòfob a Dresden, Berlín o Frankfurt, i s’ha eixamplat i en gran part s’ha enxarxat amb AfD, seguint la influència del MI a Àustria, doblement nombrós i actiu i enxarxat al Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), que recentment ha estat a punt de guanyar les eleccions presidencials. De fet, molts dels militants del MI alemany mantenen una doble militància a AfD, en concret a les joventuts del partit. Un cas destacable és el de Jannik Brämer, tresorer de les joventuts d’AfD i líder del MI a Berlín. De fet, és candidat per AfD a l’ajuntament del barri berlinès de Charlottenburg.

A Berlín, el MI es va donar a conèixer el 17 de juny de 2016, una data simbòlica de la història moderna d’Alemanya, per ser el dia l’anomenada Insurrecció del 17 de juny, una sèrie de vagues, manifestacions i protestes obreres que van tenir lloc aquell dia de 1953 a la República Democràtica Alemanya contra el govern arran d’una reforma laboral amb retallades salarials dictada per Moscou i que va ser esclafada per l’exèrcit soviètic. La marxa del MI pel centre de Berlín va comptar amb la participació i direcció del líder del MI austríac Martin Sellner, acompanyat del cap del MI a Alemanya, Nils Altmieks, i va aplegar a poc més d’un centenar de persones, entre les quals hi havia un parell d’antics militants de les joventuts del partit neonazi NPD ara militants identitaris, mitja dotzena de participants habituals de les concentracions de Pegida a Berlín i un parell de membres de la junta directiva de les joventuts d’AfD de la capital com Joel Bußmann -candidat a l’alcaldia a Mitte- i The-Hao Ha, d’ascendència asiàtica. Pel centre del Berlín les congregades del MI cridaven “Reconquista”, en castellà, fins que a pocs metres del Ministeri de Finances, un bloqueig antifeixista, va culminar, després dels parlaments identitaris, en la fi de la marxa dels ultradretans que diuen ser espartans.

 

 

 

Etiquetes: , , , , , , , ,