9 desembre 2016

Alguns herois gitanos

El poble romaní reivindica referents com el boxejador Johan Trollmann, l’il·lustrador Helios Gómez o el líder anarquista Marià Rodríguez Vázquez

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Dijous, 8 de desembre del 2016 -EL PERIODICO

Johan Trollmann (1907-1944), conegut com a Rukeli, va ser campió nacional de boxa a l’Alemanya del 1933, any en què Hitler va ascendir al poder. No es fa estrany, doncs, que vuit dies després, els nazis li retiressin el títol al·legant «falta de nivell». El Tercer Reich no podia acceptar consagrar un gitano. Un jove com Rukeli, als antípodes del model ari que el nazisme pretenia imposar. No només per la seva pell morena i la seva frondosa mata de cabells atzabeja, sinó també pel seu característic estil dansaire sobre el quadrilàter, molt allunyat de la rigidesa alemanya. Saltets àgils i molt efectius que, expliquen, treien de polleguera els nazis. Així que, no tenint-ne prou de retirar-li el títol de campió, el van amenaçar de negar-li la llicència per seguir competint a nivell professional si no deixava de ballar mentre lluitava.

A la següent baralla a la qual va assistir després d’haver-li sigut arrabassat el títol, Rukeli, desafiador, va pujar al ring amb els cabells tenyits de ros i la cara empolvorada de blanc (algunes versions diuen que amb farina, d’altres, que amb pols de talc). Amb la rebel·lia pròpia de la seva condició gitana, Rukeli va fer cas i no va ballar. Es va quedar al centre del ring arrebossat en pols blanca sense moure les cames fins que va ser noquejat al cinquè assalt. Allà va acabar també la seva carrera, però aquell gest de gallardia el va convertir en un heroi per al poble gitano. Un gest senzill però estoic amb el qual va ridiculitzar tot un règim racista, que va acabar tancant-lo en un camp de treballs forçats.

Alguns herois gitanos

associació cultural helios gómez

Escena de la ‘Capilla Gitana’ de la Model.

Històries com la de Rukeli, encara referent, són les que els joves gitanos no només d’aquí, sinó de mig Europa, reivindiquen, fent pressió tant als seus governs locals com a través de les poderoses xarxes socials per fer-los justícia.

Artista internacional

A Barcelona també hi ha herois gitanos amb històries molt desconegudes, malgrat l’impacte que deixen en qui les descobreix (cosa que és força difícil, ja que la història del poble gitano no s’estudia als col·legis). És el cas del sevillà Helios Gómez (1905-1956), autor de la Capella gitana de la presó Model de Barcelona, encara tapada sota una capa de calç en una habitació tancada. Rebel com Rukeli, Gómez va ser anarquista, comunista i un altre cop anarquista, segons va encadenar desenganys. Pres en incomptables ocasions per la seva ideologia, l’il·lustrador fue convidat pel capellà de la presó a pintar en una paret un fresc de la Mercè. Al més pur estil Rukeli, Gómez –qui tenia prohibit pintar entre reixes– va accedir, però a la seva manera. Va pintar una Verge i un nen Jesús amb trets inequívocament gitanos, acompanyats per uns angelets negres de Machín que van acabar convertint-se en un al·legat contra el règim.

El fill d’Helios, Gabriel, fa anys que treballa en l’associació cultural que porta el nom del seu pare per restituir la memòria de l’il·lustrador, cartellista i poeta i de «tots els que, com ell, van lluitar per la llibertat».

Una altra figura gitana molt reivindicada, també anarquista, és el barceloní Marià Rodríguez Vázquez, Marianet. Secretari Regional de Catalunya de la CNT entre el 1936 i el 1939, «va tenir un paper decisiu en l’anarcosindicalisme i la vida política i social de la guerra civil espanyola», segons la Viquipèdia. Si les peticions del col·lectiu que es documenti a fons la seva història són escoltades, la seva figura podrà anar més enllà de l’enciclopèdia lliure.

Etiquetes: , ,