14 març 2017

Informes desclassificats de la CIA destapen els nazis que van viure impunes i van fer negoci a València

Nazis a València

La desclassificació de documents de la CIA dels Estats Units permet anar completant el quadre de l’activitat de nazis que tingueren relació amb València

francesc j. hernàndez 05.03.2017

Empreses i taronges. Els documents desclassificats mostren relacions entre els moviments nazis, empreses alemanyes i les d’exportació de taronges valencianes.

Un element important per explicar la presència d’agents nazis al nostre territori foren les seues relacions amb empreses alemanyes, que tingueren un factor decisiu en la creació de la «Sociedad Financiera Industrial» (SOFINDUS), dirigida per Johannes E. F. Bernhardt, (1897-1980) general que fou general de les SS. Bernhardt jugà un paper decisiu en la Guerra Civil. Segons l’historiador Ángel Viñas, fou ell qui, el 25 de juliol de 1936, quan la República havia aconseguit contindre la insurrecció dels feixistes, volà a Alemanya des del Marroc espanyol, on Bernhardt era empresari i dirigent nazi, per convéncer Hitler, que estava al festival de Bayreuth, perquè prestara suport als sublevats. Una setmana després, el 31 de juliol de 1936, es va constituir a Tetuán la Societat Hispano-Marroquí de Transport (HISMA), encapçalada per Bernhardt, que organitzà, amb avions alemanys, els subministraments a les tropes de Franco. Més endavant es va constituir una empresa comercial (ROWAK), que canalitzà el suport econòmic als feixistes. HISMA i ROWAK s’integraren en SOFINDUS, un grup empresarial que, a més, reunia 16 empreses alemanyes i que serví de cobertura a l’activitat dels nazis.

Després de la Guerra Mundial, Bernhardt, que en agraïment gaudí de la protecció de Franco, possà en marxa molts negocis. En un informe del 3 d’octubre de 1948, desclassificat per la CIA, es fa esment, entre altres, de la productora Sagitario Films, el laboratori cinematogràfic Cine Arte, una companyia d’importació i exportació, anomenada Erce S.A., una fàbrica de sabó a Cantàbria i una fàbrica de motors de camions diesel amb seu a Madrid que estava relacionada amb una altra a València. Segon l’informe, l’antic general de les SS disposava d’una finca a Dénia. Per això, Bernhardt i la seua dona, Ellen, visitaven València. Hi ha, per exemple, un altre informe desclassificat que parla d’una estada seua a l’Hotel Reina Victòria de València, el 30 de gener de 1945, fent escala entre Dénia i Madrid.

El grup Sofindus incloïa, entre altres, la representació de l’empresa Allgemeine Elektricitäts-Gesellschaft, AEG Iberica. Segons la relació de nazis publicada per Eliah Meyer, composta a partir de la llista de persones a les quals els Estats aliats demanaren la repatriació després de la Guerra Mundial per ser jutjats a Alemanya, també fou un agent nazi el delegat d’AEG a València, Hans Peter Fromm Kussen, al qual els informes qualifiquen d’«obnoxious» (repulsiu). L’any 1933, Fromm (nascut en novembre de 1904) i la seua dona, també alemanya, estaven a Madrid, treballant per a AEG. Aquell any va nàixer el seu fill, anomenat també Hans Peter, del qual parlaré més endavant. En concloure la Guerra Civil, Fromm es va traslladar a València com a delegat d’AEG Ibérica. Vivia al carrer Félix Pizcueta, 8. Després de la fi de la Guerra Mundial fou confinat junt a altres nazis en l’Hotel Balneari de Caldes de Malavella (Girona). S’hi trobava també Wilhelm Beisel Heuss, dirigent del partit nazi a Sant Sebastià, que cap a la fi de la seua vida feia plàcides estades a Benidorm amb la seua dona. El fill de Fromm arribà a ser un jugador destacat del handbol valencià. Format a Alemanya i València, després de ser membre de l’equip de handbol de la Frankfurter Sport Verein, jugà al San Andrés, a la Peña Deportiva Valencianista i a l’equip Lanas Aragón. Hans Peter Fromm, el pare, morí el febrer del 1990 i està soterrat al Cementeri de València.

En el llibre de H. M. Enzensberger sobre el general alemany Kurt von Hammerstein es conta com la seua filla, Marie Therese, treballà a una oficina d’importació de taronges que hi havia a la Lürzowplatz de Berlín, dirigida per un Baró Roland (o Rolland), que en realitat era una tapadora del servei d’intel·ligència alemany, l’anomenat «Abwehr». Un altre exemple de la relació entre agents nazis i el comerç de taronges el tinguérem a casa nostra amb Heinrich Kummermann Fichtner, relacionat amb l’empresa fundada per Ramón Huguet Diago.

Ramón Huguet va contraure matrimoni amb Josefa Grau Piera. Tingueren tres fills, entre els quals hi havia Josefina (1913-1985), que va contraure matrimoni amb Heinrich Kummermann, que es va fer dir també Enrique Junemann. Aquest va nàixer a Meissen, l’abril de 1904. També tingueren almenys tres fills, entre els quals es trobà Julián (mort el 1998).

En morir Ramón Huguet, la seua empresa d’exportació de taronges es convertí en «Viuda de Ramón Huguet Diago». Tenia la seu a València, al carrer Pintor Sorolla, 4-6. L’encarregat era Kummermann, el gendre de la propietària. A la fi de la II Guerra Mundial, les autoritats nord-americanes demanaren la repatriació des d’Espanya de Kummermann, per ser membre del partit nazi i del seu sindicat, DAF.

Entre els documents desclassificats per la CIA, hi ha un «Informe sobre Hans Hermerschmith i altres», datat a Madrid, el 14 de juny de 1946 i signat pels agents nord-americans amb noms en clau F-35 i F-37, que aporta informació sobre Kummermann. Segons aquest informe, Kummermann també feia negocis amb articles d’oficina d’un altre empresari alemany, A. M. Neudermuth, que vivia al carrer Maestro Gonzalvo, 31, de València. Quan Kummermann fou inclós en la llista per ser repatriat i jutjat, la seua sogra Josefa Grau, s’adreçà al general Aranda, llavors capità general de València, per trobar una eixida a l’assumpte. Segons l’informe, Kummermann era molt amic del nazi Hans Hermerschmith. Aquest residia a França, però, quan els aliats desembarcaren a Normandia, viatjà a València i s’allotjà a la casa de Kummermann. Amb ell portava una gran quantitat de diners, amb els quals comprà propietats a Julio Ysauro, de Polinyà del Xúquer, per valor de mig milió de pessetes. L’any 1946, quan els policies anaren a per ell per, si ho autoritzava el règim, repatriar-lo, Hermerschmith fugí, per l’advertiment d’un altre policia. Un amic de Hermerschmith i de Kummermann, Manuel Porta, de Beniarjó, li deixà un automòbil Fiat, matrícula VI-2194, amb el qual el primer (probablement amb Kummermann) arribà a Madrid el 31 de maig de 1946. A la capital estant, es posà en contacte amb Pedro Monzón, un falangista que tenia un lloc de fruita (la parada 102) al mercat de la plaça de Legazpi i que vivia al Passeig de les Delícies, 126, de Madrid. S’hi va allotjar Hermerschmith, que portava amb ell 250.000 pessetes. També visità un altre alemany que vivia clandestinament a Madrid i es feia dir «Jorge». Aquest estava casat amb una dona alemanya i havia entrat a Espanya camuflat en una expedició de treballadors espanyols repatriats. Aquest «Jorge» era un gran amic de Miguel Primo de Rivera, fill del dictador homònim i germà de José Antonio, el fundador de la falange, i al qual Franco havia fet ministre d’Agricultura entre 1941 i 1945. Tots dos, «Jorge» i l’exministre, vivien al carrer Velázquez, 134, de Madrid i sembla que, gràcies l’amistat i l’afinitat ideològica, Primo de Rivera havia aconseguit la documentació necessària per a «Jorge». Aquest, per resoldre la situació de Hermerschmith, també es posà en contacte amb Ramon Feced Gresa, un antic polític de Partit Republicà Radical, que s’havia integrat posteriorment en la seua ala dretana, i que, casualment, també havia estat ministre d’Agricultura en temps de la República (1933-1934). Feced intercedí per Hermerschmith davant l’ambaixada britànica, amb la qual mantenia bones relacions, a fi que els aliats retiraren Hermerschmith de la llista d’alemanys a repatriar. Mentrestant, també la vídua d’Huguet li va remetre a Madrid un «afidàvit» a favor de Hermerschmith de l’alcalde de València, Juan Antonio Gómez Trénor. Aquest document, més altres que aconseguiren a Madrid de Rafael Calvo de Garcillán i del Director General de Seguretat, Francisco Rodríguez Martínez (un militar, que fou director general des del 1942 fins al 1951), fou documentació suficient perquè Hermerschmith poguera tornar a València sense por de ser detingut. Comprà una motocicleta DKW per 15.000 i arribà a València el 9 de juny.

El Servei d´Intel·ligència dels Estats Units també posà el focus al consolat alemany a València, regit per la nissaga Buch

francesc j. hernàndez | departament de sociologia universitat de valència 12.03.2017 |

En un informe desclassificat per la CIA, datat el 16 d´abril de 1946, que es basa en les declaracions a la presó de Fritz Hummel, un nazi acusat de crims de guerra, es detallen les activitats de saboteig que el comando sota les seues ordres realitzà als ports de Gibraltar i Espanya contra vaixells britànics. S´hi explica com, en febrer de 1944, dos membres del comando, Joseph Waber i Paul Hoffman, introduïren càrregues explosives en una nau ancorada a València. Les càrregues explotaren quan el vaixell estava al port de Londres, encara que no aconseguiren enfonsar-lo. En un altre informe remés des de Madrid el desembre de 1947, amb una relació d´agents nazis a Espanya, es parla de Walter Junghanss, important membre de la Gestapo que vivia a Madrid i que participà també en la col·locació d´una bomba en un vaixell que transportava taronges des de València fins a Londres.

En un altre informe de l´ambaixada americana de febrer de 1946, amb una llista d´agents de la intel·ligència alemanya, es fa esment de Hans (o Juan) Bruno Meyer, que tenia l´habitatge al carrer Comte de Salvatierra, 21. Meyer va nàixer l´agost de 1883 a Hamburg. Estava casat amb Hildegard Ecklebe. Era directiu a València de la consignatària «Baquera, Kusche and Martin». També empleat a la mateix firma trobem a la llista de nazis amb prioritat per ser repatriats Benno Rudolf, amb l´adreça al carrer Ribera, 3.

En l´informe esmentat de desembre de 1947 es fa esment també d´agent Kurt Kaehler (o Kakhler), que es presentava com a delegat del ministeri alemany d´Alimentació i Agricultura, estava relacionat amb els espies de Barcelona, encara que vivia a València, al carrer Sorní, 24. S´hi parla també als documents desclassificats d´Alfred E. Radeke, que vivia a Torre del Gerro (Dénia) i de Carlos Wolfgang Schneider, agent de les SS que vivia a Gandia amb la cobertura d´activitats comercials. Radecke era propietari de la firma «Valenciana Exportation SA». En els llistats de nazis a repatriar apareix també Wilhelm Kolbe, delegat de l´empresa alemanya Knoll A. G., propietat de H. K. Andress, destacat empresari de filiació nacionalsocialista que rebia 3.000 pessetes al mes. L´any 1929, Kolbe va publicar la seua tesi doctoral sobre la influència de les corregudes de bous en el llenguatge col·loquial espanyol. Com a professor d´alemany, també passà per València Bruno Lessel (o Lesser), nascut a Merzig l´abril de 1897 i cassat amb Herma Lessel Seidel. Als llistats de nazis a repatriar també es fa esment de l´empresari bàvar Josef Funke, amb adreça al carrer Pizarro, 27. També Hans Gross, nascut el juny de 1901 a Lindenberg, que era representant de «Productos Agrícolas», amb adreça al carrer Sant Vicent, 113. Cal fer esment també de Franz (Francisco) Lipperheide Henke, que va viure un temps al carrer del Nord, 8, de València.

En un informe desclassificat per la CIA sobre activitats durant la guerra del cos diplomàtic alemany, elaborat per la Divisió d´Intel·ligència del Comandament Europeu de l´exércit nord-americà, amb data de novembre del 1949, es fa esment de Rudesindo Querol Serrano, que es presentava com a periodista (encara que no hem pogut trobar articles seus) i que estaria al servei de Fritz Rueggeberg, agent de l´espionatge alemany ja des de la I Guerra Mundial. Rueggeberg fou enviat a Espanya com a delegat de l´empresa I. G. Farben i, posteriorment, fou viceconsul a Barcelona, legació on estava acompanyat del seu fill Alfred, que també actuava a la capital catalana. També estaven al seu servei Gregorio Moreno Bravo, l´advocat falangista José María Poblador Álvarez i altre agent espanyol anomenat Ruíz del Valle. Querol s´encarregava de contactar amb els agents alemanys als ports de Barcelona i València, per la qual cosa suposarem que freqüentava la nostra ciutat. Als anys cinquanta, Querol i Poblador integraren la penya literària «Los Galeotos Ibéricos», que organitzava recitals poètics «al glorioso Alzamiento Nacional». En aquella època, Querol es presentava com un falangista de la «Vieja Guardia». Morí el novembre de 1979 a Barcelona.

El Servei d´Intel·ligència dels Estats Units també posà el focus al consolat alemany a València, regit per la nissaga Buch. Máximo Buch Weigant s´instal·là a la nostra ciutat el 1885 i obrí una fàbrica de raspalls al carrer Quart, 140, extramurs. Aquell mateix any assumí el consolat alemany. El seu fill, Máximo Buch Rienacker (mort el 1983) també s´encarregà de la legació alemanya, així com el fill d´aquest d´igual nom. Doncs bé, en un informe datat el 30 de juliol de 1946 i desclassificat per la CIA, s´hi parla del cònsol, al qual també se cita com «Max Buchrienacker», com informant, relacionat amb la captació d´agents per al Servei d´Intel·ligència alemany durant la Guerra Mundial. Es fa esment de l´empresa consignatària «Baquera, Kusche and Martin», ja esmentada, que tindria la delegació valenciana en la mateixa adreça que l´antiga fàbrica de raspalls, i es parla de la relació entre Buch i Gustav Bey, un agent alemany que es presentaria com a comercial de fruites a Hamburg. L´informe desclassificat per la CIA explica també que Buch havia retirat l´agost del 1945 una forta suma de diners del banc, que no havia emprat en els seus negocis.

En l´informe de l´interrogatori a Friedrich Dernbach, coronel de la Intel·ligència alemanya, datat l´11 de desembre de 1946, es fa esment d´un tal Mathei (Matthei?), que fou cònsol general d´Argentina a Marsella i, després, a València. Havia estudiat a Alemanya i Itàlia i enviava informació a l´espionatge «purely from sympathy with Fascism». També es relaciona amb el consolat valencià Carl Anton Juelius Hertel (també: Franz Karl Hertel Brabante), nascut a Bremen l´octubre de 1910. És qualificat com un dels més perillosos agents de les SS. Arribà a València el 1942 des de Ciudad Trujillo (República Dominicana). Fou representant de l´empresa Schenker, que feia transport de taronges. D´altres agents nazis només tenim lleus referències, com un tal Peters, alias Jiménez, que actuà a València.

Segons la relació publicada per Eliah Meyer, de nazis als quals els aliats demanaren la repatriació per ser jutjats, recalà a València també Georg Albert Querchfeld (o Querschfeld), el qual fou el cap de la «Deutscher Unterstuetzungs», associació d´ajuda alemanya, i el responsable de NSV (Nationalsozialistische Volkswohlfahrt), organització de benestar social, establida durant el Tercer Reich. Querchfeld tenia al seu càrrec un dipòsit d´aliments, ubicat al garatge propietat de Franz Götz Götz, al carrer Amadeu de Savoia, 1, de València (amb el temps un conegut concessionari d´automòbils Opel i Chevrolet). El 1936, Querchfeld havia fundat a València la firma «Jorge Querchfeld». Més endavant fundà «Querchfeld Bronces Artísticos», empresa que estigué activa fins als anys setanta amb el nom «E. Jorge Querchfeld Howahrde» (Bronces Artísticos Talva), ubicada al carrer Gonzalo Ramiro Pedrer, 10. En data més recent, el nom apareix simplificat com «Bronces Talva».
Willy (o Villy) Mengel també fou proposat per a la seua repatriació com a agent nazi. Arribà a València el 1912 i des del 1931 era el delegat a València de la «Deutsche Gold und Silber Scheideanstalt» (DEGUSSA), amb adreça a la plaça d´Emilio Castelar, després «del Caudillo», 18 (després 7). Aquesta empresa s´encarregà de fondre metalls preciosos arrabassats als jueus (l´anomenat «Robatori de l´or»); la seua divisió de química, la «Deutsche Gesellschaft für Schädlingsbekämpfung» (DEGESH), fabricà del gas Zyklon, emprat a las cambres d´extermini. Abans de la «solució final», els gasos letals de DEGESH s´havien experimentat amb els nostres tarongers.

 

Etiquetes: , , , , ,