12 abril 2017

L’Estat indemnitzarà un dels neonazis del cas Panzer per la destrucció del seu arsenal d’armes

El militar neonazi rebrà 16.531 euros

El Estado indemnizará a un ultra por destruir su arsenal de armas

El Poder Judicial da la razón a un militar absuelto por pertenecer a la red neonazi Panzer que reclamó 16.531 euros

 

 

 

José Antonio Hernándes y Joaquín Gil

Cuando la Guardia Civil irrumpió en los dos domicilios de Valencia del militar José Andrés Orts, en septiembre de 2005, se topó con un auténtico arsenal: una pistola Walther, dos carabinas, dos rifles, una escopeta, … Así hasta una treintena de armas y munición.

Tras llevarse el material, los agentes acusaron a Orts de ser uno de los cabecillas de la red Panzer, una supuesta milicia neonazi de 18 miembros que propagaba su fervor al Tercer Reich, negaba el Holocausto y se financiaba con la venta de pistolas.

La Audiencia Provincial de Valencia absolvió en 2014 al grupo tras anular los pinchazos telefónicos que condujeron a las detenciones. El Supremo ratificó el fallo. Y el militar decidió entonces activar la maquinaria para exigir a la justicia la devolución de su arsenal. Su colección incluía una daga de la Waffen SS y un casco nazi.

El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) –máximo órgano de gobierno de los jueces- ha dado ahora la razón al ultra. Orts reclamó una indemnización de 16.531 euros al Estado por el “perjuicio sufrido” tras la desaparición de sus pistolas, según una resolución a la que ha tenido acceso EL PAÍS.

 

Arsenal decomisado por la Guardia Civil en Valencia en 2005 en el marco de la Operación Panzer.
Arsenal decomisado por la Guardia Civil en Valencia en 2005 en el marco de la Operación Panzer. Guardia Civil

 

El Poder Judicial reconoce que la justicia cometió un error en este caso: las armas de la discordia, custodiadas por la Comandancia de la Guardia Civil de Valencia, fueron destruidas por un despiste. Y que fue la presidencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) quien autorizó la reducción a chatarra del arsenal. Ocurrió el 31 de octubre de 2013. El juicio del caso Panzer todavía no se había celebrado.

El CGPJ considera que se produjo una “destrucción anticipada”. Y admite un “funcionamiento anormal de la administración de justicia”. La última palabra para valorar la indemnización que se embolsará Orts la tiene ahora el departamento del ministro Rafael Catalá.

Condenado a dos años por maltrato

El triunfo de este ultra contrasta con el varapalo en los tribunales que recibió el pasado año. La Audiencia Provincial de Valencia le condenó entonces a dos años de prisión por trato degradante y amenazas contra su pareja. El militar llamó a su novia “puta, zorra y golfa” mientras le cortaba el pelo. Fue el castigo por haber mantenido relaciones con otro hombre. “Otros han eyaculado sobre el pelo y hay que sanearlo”, justificó Orts.

Después, en una conversación telefónica con la madre de la víctima, el ultraderechista razonó el correctivo porque “no quería que follara con nadie, que iba a ser suya. Y, que si no, le rompería las piernas”. El fallo incluyó una orden de alejamiento de 500 metros de la chica.

El grupo desmantelado en la operación Panzer, Frente Antisistema (FAS), que llegó a manejar un lanzagranadas, fue absuelto gracias a la anulación de los pinchazos telefónicos. Unos audios donde los extremistas se referían a “cazar moros y guarros”, en alusión a batidas contra antifascistas, inmigrantes, gitanos y Latin Kings.

Las horas de audios muestran a los radicales suministrando un “hierro” (pistola o revólver) y sugieren la venta de puños americanos. También, revelan una batida humana en agosto de 2005 en Villena (Alicante) donde un “punkarro asqueroso” recibió un “palizón”.

La justicia consideró “irregular” estas conversaciones al entender que no quedó justificada la vulneración del secreto de comunicaciones. La Fiscalía y la acusación popular que ejerció en el caso Panzer una plataforma de ocho asociaciones pilotada por el Movimiento contra la Intolerancia vieron desplomarse su estrategia tras la cancelación de los pinchazos.

Entre los absueltos figuraron dos militares, un atleta paralímpico que compitió en Pekín en 2008, un concejal del partido de extrema derecha España 2000 y un militante de la neofascista Alianza Nacional (AN).

También salió eximido de pertenecer a este grupo Pedro Cuevas, El Ventosa, quien, sin embargo, sí cumplió cuatro años de prisión por el asesinato en 1993 del joven antifascista Guillem Agulló.

Bajo el lema “La traición se paga con la muerte”, los extremistas absueltos en el caso Panzer mantenían estrechos vínculos con Alianza para la Unidad Nacional (AUN). Una formación neofascista pilotada por el abogado y admirador de Adolf Hitler Pedro Pablo Peña. Seguidores de esta milicia invitaron en Valencia como conferenciantes al exmiembro del Ku Klux Klan David Duke y al librero nazi Pedro Varela.

La darrera broma del cas Panzer

«Podria fer la impressió que al País Valencià vivim atemorits, i no és així», diu el periodista Miquel Ramos en aquest article

07.04.2017

Aquest, però, no és l’únic neonazi amb sort i que va reclamar després del judici Panzer. També ho va fer l’assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas, absolt com la resta pel mateix cas. Cuevas va exigir a l’Audiència Provincial de València el retorn de la seua col·lecció neonazi i les seues armes. Una espasa, una navalla, una maça i diversos cartutxos, quaranta braçalets, un bust de Hitler i nombrosos objectes de parafernàlia nazi han tornat a les mans d’aquell qui va negar ser neonazi quan fou jutjat per haver assassinat Guillem. Només va complir 4 anys de presó pel crim, el qual, segons el jutge, no va tenir motivacions polítiques i fou tan sols una desafortunada baralla entre joves. Cuevas fou enxampat per la Guàrdia Civil junt amb una vintena de neonazis l’any 2005 en l’anomenada Operació Panzer, acusats de nombrosos delictes com ara associació il·lícita, venda d’armes i organitzar caceres contra persones migrants i antifeixistes. El judici trigaria deu anys, però només tres anys després de la detenció, el 2008, Cuevas es presentà a les llistes electorals del partit neonazi Alianza Nacional (AN) per Xiva (Foia de Bunyol). Un altre dels encausats pel cas Panzer va aconseguir fins i tot ser regidor de Silla (Horta) pel partit ultradretà España2000 l’any 2011. I un altre dels individus absolts descriu des de fa mesos a les xarxes socials la seua particular croada a Síria i l’Iraq combatent l’ISIS acompanyat d’altres voluntaris reclutats per organitzacions ultracatòliques d’extrema dreta.

Ara fa deu anys es va viure un important repunt al País Valencià de la violència feixista, amb més d’una desena d’atemptats amb explosius contra les oficines a València de la Comissió Espanyola d’Ajut al Refugiat (CEAR), atacs amb còctels molotov contra el centre social La Quimera a Mislata, la bomba i els còctels molotov contra la seu d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), els habituals incendis a les seus del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) o els atacs contra la llibreria Tres i Quatre i els reiterats boicots a actes culturals i polítics protagonitzats per grupuscles d’extrema dreta contra l’esquerra i el valencianisme. Un clima de violència que a dures penes va traspassar mediàticament l’àmbit territorial valencià i que fou el motiu de la creació d’una plataforma unitària de partits, associacions i entitats: Acció Popular Contra la Impunitat. Aquesta plataforma va fer arribar a la Unió Europea, al congrés espanyol, i allà on va poder, els informes documentats amb els atemptats i les agressions que se succeïen cada setmana al País Valencià i en què, casualment, no s’hi va detenir mai ningú.

Algunes entitats que formaven part d’aquesta plataforma van decidir presentar-se com a acusació popular en el cas Panzer. No esperaven, però, que primer l’Audiència Provincial i després el Tribunal Suprem, acabassen condemnant-los a pagar les costes del judici per haver recorregut contra la sentència que va dictar l’absolució dels neonazis l’any 2015. El BNV, EUPV, ACPV, Ca Revolta, Jarit i el Moviment Contra la Intolerància van acabar pagant vora 42.000€ als advocats dels neonazis per haver-se atrevit a qüestionar la seua absolució i portar el cas més enllà de l’Audiència Provincial. Fou casualment aquesta Audiència, i el mateix jutge, qui va absoldre l’any 2005 una altra banda neonazi valenciana, Armagedón, acusada d’incendiar seus de diversos partits polítics l’any 2000. L’absolució dels neonazis de Panzer fou possible perquè es van invalidar les escoltes telefòniques. Segons el jutge, aquestes escoltes s’havien fet ‘sense cap indici objectiu de comissió de delicte que permeta vulnerar el secret de les comunicacions‘.

A la sentència, el jutge fins i tot es desfoga a gust contra els agents de la Guàrdia Civil que havien estat investigant durant dos anys la banda neonazi. La benemèrita havia detectat una web on es venien armes prohibides i parafernàlia nazi, i havia demanat autorització a un jutjat per a intervenir les comunicacions dels responsables. A partir d’ací van descobrir tota la trama. Per al jutge, això no motivava suficientment una punxada telefònica: ‘Es obvio que existen esas páginas, como tantas otras de diferente tipo e ideología. Si eso es lo que ha obtenido la investigación de dos años no puede ser calificado más que de paupérrimo y ridículo‘.

El cas Panzer ha evidenciat una vegada més les ombres de la impunitat feixista al País Valencià. Tot plegat resulta finalment rocambolesc: deu anys per a fer el judici, destrucció d’armes ‘per error’, escoltes telefòniques invalidades, condemna a costes a l’acusació popular, esbroncada del jutge a la Guàrdia Civil per perdre el temps investigant la banda neonazi i, finalment, compensació econòmica als propietaris de les armes per haver-les destruïdes. Malauradament, ja no ens sorprèn res.

Podria fer la impressió que al País Valencià vivim atemorits, i no és així. No es tracta de naturalitzar la violència, la impunitat i la podridura del sistema judicial, sinó d’haver après a navegar amb aquest temporal que fa dècades que assota el País. I qui coneix el país sap com som de tossuts els valencians. Paral·lelament a aquesta impunitat eterna de l’extrema dreta, s’ha construït un altre País que avui ja no té por. El 25 d’abril, les Corts Valencianes lliuraran un guardó que porta el nom de Guillem Agulló a una persona destacada en la lluita contra el feixisme. L’any passat, per fi, es va aconseguir una declaració institucional per unanimitat en reconeixement de Guillem, i es va acordar de retre un homenatge cada mes d’abril amb el premi que porta el seu nom. Com una plaça a Simat de la Valldigna i, aviat, un espai públic a Faura i un altre a València. Els homenatges s’estenen al llarg del País cada 11 d’abril des de 1993 gràcies als moviments socials que han mantingut el seu record. La societat civil es mou i planta cara a les amenaces, com l’exemple de Carcaixent la darrera setmana, quan desenes de persones organitzaren una jornada per a esborrar les nombroses pintades neonazis aparegudes al poble. I milers d’exemples més que, al llarg dels anys, han demostrat com la paciència, la constància i la perseverança han servit per a consolidar uns moviments socials potents capaços de neutralitzar, almenys, el feixisme als carrers. I tot això, malgrat sentències vergonyoses com la del cas Panzer i tantes altres; malgrat l’enquistada impunitat i la poderosa maquinària que la permet i que criminalitza i condemna qui s’oposa i qui protesta.

 

Etiquetes: , , , , , , ,