20 juny 2017

El neonazisme espanyol amaga les esvàstiques

Enxampada la líder d’Hogar Social Madrid portant bandera neofeixista a Barcelona l’any 2010, en un míting de l’MSR.

La líder de l’Hogar Social Madrid va formar part del Movimiento Social Republicano (MSR) i va estar a Barcelona l’any 2010 en un míting enlairant una bandera neofeixista. EL TEMPS explica la trajectòria de Melisa Domínguez Ruiz i les noves estratègies dels neonazis espanyols.

Per Jaume Barceló EL TEMPS Núm. 1723

Barcelona, 12 d’Octubre de 2010. Davant l’edifici de Diputació de Barcelona, al bell mig de la Rambla de Catalunya, hi ha instal·lat un escenari des de primera hora del matí. Moltes dotacions dels Mossos d’Esquadra vigilen els voltants mentre a poc a poc i discretament s’hi van aplegant diverses persones, sobretot joves, molts amb estètica skinhead neonazi. Alguns han vingut amb un autobús des de Madrid. Un altre grup de joves amb estètica neonazi arriba des de Màlaga. És el dia gran de l’extrema dreta espanyola. I és a Barcelona on cada any, simbòlicament, es concentren els esforços de les principals organitzacions d’extrema dreta per refermar la seva hispanitat.

Mentre a Montjuïc té lloc l’habitual concentració ultradretana organitzada per Democracia Nacional (DN) i altres grupuscles feixistes espanyols en un marcat ambient nostàlgic franquista, davant el número 135 de la Rambla es concentren els simpatitzants i militants del Movimiento Social Republicano (MSR). Es tracta d’un partit d’inspiració nacionalrevolucionària fundat a Barcelona l’any 1999 per Juan Antonio Llopart. El partit fa mesos que anuncia l’esdeveniment, possiblement el més important en anys, en què participaran destacats membres de l’extrema dreta europea.

Entre el públic s’enlairen moltes banderes, la majoria espanyoles, algunes amb la creu celta neonazi. Entre les persones que n’aixequen hi ha Melisa Domínguez Ruiz, actual portaveu de l’Hogar Social Madrid (HSM), la casa ocupada i desallotjada tantes vegades des de 2014 a la capital castellana, que dóna allotjament a famílies espanyoles sense recursos i organitza repartiments d’aliments cada cap de setmana. És el projecte més recent i mediàtic de l’extrema dreta espanyola des del franquisme. I Melisa és ara, indiscutiblement, la cara més popular del neofeixisme. Sempre ha negat, però, ser neonazi o d’extrema dreta. Com tots, se’n diuen “patriotes” o “identitaris”, i remarquen la seva tasca social en benefici dels nacionals, desemparats, segons ells, per les administracions, més preocupades pels immigrants que pels nadius.

Seu Hogar Social de Madrid
Seu de l’Hogar Social Madrid, a la plaça de Colón de la capital espanyola. /Jordi Borràs

Entre el públic de la Rambla hi ha membres destacats dels Ultras Sur del Reial Madrid, molts d’ells coneguts militants d’organitzacions d’extrema dreta. Els ultres aprofitarien el viatge a Barcelona per fotografiar-se al costat del camp del Reial Club Esportiu Espanyol. El grup ultra madrileny, de marcat caràcter neonazi, fa anys que està agermanat amb les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol, de la mateixa ideologia.

A l’escenari que ocupa un bon tros de la Rambla hi ha els líders de l’MSR, Juan Antonio Llopart i Jordi de la Fuente, acompanyats de representants dels partits neofeixistes Jobbik (Hongria) i Fiamma Tricolore (Itàlia). Tots tres formaven part llavors de l’Aliança Europea de Moviments Nacionals (AENM), on també hi havia el British National Party (BNP) i el Front National de la nissaga Le Pen. El lema de l’acte és “La unitat del nostre poble: la nostra llibertat’’, i pretén reivindicar la “triple identitat’’: catalans, espanyols i europeus, “contra les amenaces que pretenen enderrocar els valors, tradicions i drets que conformen aquestes identitats’’. Entre les banderes espanyoles també s’hi veien senyeres. “L’objectiu del míting és reivindicar aquestes identitats, juntament amb la dels pobles que conformen tot l’Estat, com a forma de mantenir la llibertat i la sobirania d’Espanya i els pobles que la formen respecte a la Globalització i la pèrdua de la nostra independència i tradicions”, explica el comunicat que convoca a l’acte. Llopart carrega contra els independentistes anomenat-los “porcs” mentre estripa un exemplar del periòdic El Triangle. De la Fuente retalla l’estel d’una estelada per deixar tan sols la senyera, encoratjat pels crits dels poc més de cent espectadors. També hi ha a l’escenari Jordi Garriga, representant del partit a Lleida, i Agustín Pagés, de Girona.

La presència d’importants representants de la ultradreta europea va ser una demostració de força de l’MSR, l’únic que ha estat capaç de seure al costat dels grans, malgrat haver aconseguit tan sols 6.009 vots (el 0,04%) a les eleccions europees de 2014. L’extrema dreta espanyola roman, des de la Transició fins ara, totalment dividida i incapaç de superar les rivalitats internes. I mentre, més d’un 80% dels votants d’extrema dreta prefereixen votar el PP, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol. L’MSR presumia de ser el millor connectat internacionalment, i va fer servir la seva adhesió a l’AENM i la presència de l’eurodiputat hongarès Bela Kovacs, del partit neonazi Jobbik, llavors tercera força, i de Luca Romagnoli, de la Fiamma Tricolore, partit hereu del Moviment Social Italià (MSI), per demostrar les seves altes amistats europees.

La presència de Melisa en actes de l’MSR coincideix amb l’acord que va signar aquest partit l’any 2009 amb el neonazi Movimiento Patriota Socialista (MPS), al qual pertanyien alguns dels personatges que apareixen fotografiats a l’acte de Barcelona, majoritàriament de Madrid. Un d’ells és Alberto Ayala, destacat membre històric dels Ultras Sur amb diversos antecedents penals. També Melisa fou condemnada l’any 2010 per una agressió a una jove llatinoamericana. Els assistents a l’acte no amaguen els símbols nazis i feixistes. Molts els exhibeixen fins i tot marcats a la pell, amb tatuatges d’allò més cridaners.

Melisa apareix també en altre acte de l’MSR a Medinaceli (Sòria), el Primer de Maig de 2013, un any abans de la primera ocupació de l’HSM. En aquest acte en honor del poeta feixista Ezra Pound ella és la principal oradora. Un any més tard, un centenar de membres de l’organització juvenil Liga Joven, vinculada a l’MSR, va desfilar pels carrers de Madrid contra les retallades i “per una llei d’educació eficaç i gratuïta”. Pocs metres darrere de la pancarta que encapçala la marxa també apareix Melisa, de nou amb una bandera amb el símbol neofeixista de la creu celta.

Fou, però, a Saragossa on hi va haver la primera ocupació neonazi de l’Estat espanyol, el juny de 2014. Casualment, van ser membres de l’MSR els qui reivindicaren l’acció, tot i que el partit va tractar de desvincular-se’n públicament. Dies després de l’ocupació, una baralla a l’interior del local entre militants de diferents organitzacions feixistes va acabar amb la intervenció de la Policia Nacional. Actualment, aquest projecte roman inactiu i les seves xarxes socials no s’actualitzen des de 2016.

Melisa ha sigut catapultada a la fama gràcies als mitjans de comunicació, primer per ser l’única portaveu de l’inèdit projecte ultradretà de l’HSM i també perquè mai diu que no a cap entrevista. La seva presència en les televisions i en la premsa sempre atreu un nombrós públic a favor i en contra, i això són visites als mitjans que es tradueixen en ingressos. Ha arribat i tot a ser entrevistada sobre política internacional en les cadenes Russia Today i la iraniana HispanTV com a “analista internacional”. Participa també en tertúlies radiofòniques de l’extrema dreta juntament amb el subinspector de la Policia Nacional espanyola Alfredo Perdiguero, qui en les xarxes socials lloa la tasca de l’Hogar Social Madrid.

Manifestació MSR
Manifestació amb banderes de l’MSR. /Jordi Borràs

El 21 de maig de 2016, l’HSM decidia mostrar múscul a Madrid amb una manifestació sota el lema “Defiende España, defiende a tu gente”, reunint vora un miler de persones. Fou la manifestació més nombrosa del neofeixisme espanyol en anys. El mateix mes, membres de l’HSM es manifestaven a les portes de la junta del districte de Tetuán mentre s’hi debatia una moció per demanar el desallotjament de la seu neonazi. “Culpables de ayudar a nuestra gente”, deia la pancarta darrere la qual es presentaven Melisa i els seus incondicionals. No debades aquesta organització ha sabut seduir gran part del jovent descontent i que no se sent atret per les actuals organitzacions d’esquerra. L’HSM ofereix tot un imaginari i una retòrica quasi èpica, i es presenten com els verdaders antisistema amb lemes com “Mantenerse en pie en un mundo en ruinas”, “Combate al enemigo imbatible”, “Soñar el sueño impossible” o “La verdad antes que la paz”. El neofeixisme que representa l’HSM ha sabut utilitzar les lluites tradicionals de l’esquerra, construir una nova imatge amable i fer servir un nou llenguatge.

Tot i que el fenomen okupa hagi estat sempre abanderat per l’esquerra radical, mai no havia gaudit de tanta atenció mediàtica ni tan amable. Cert és que els clàssics okupes no solien realitzar entrevistes ni hi havia cap líder. Ara, aquesta okupació d’extrema dreta ha atret els mitjans d’una manera inusual. També les seves accions propagandístiques, com ara les bengales contra la mesquita de l’M-30 de Madrid, la recreació d’una execució de l’ISIS a la Puerta del Sol de Madrid per protestar contra els refugiats, o la recent aparició en les protestes dels taxistes contra Uber i Cabify han captat de nou l’atenció dels mitjans. Ara, fins i tot, s’ofereixen sopars vegans a l’HSM i es crida allò de “un desalojo, otra ocupación” cada vegada que són desallotjats d’un edifici. I ja en van sis en tres anys a Madrid.

Malgrat fugir de les etiquetes i simbologies nazi-feixistes, no és difícil trobar els nombrosos indicis que situen sense cap mena de dubte l’HSM a l’espectre ultradretà més radical. Ja la primera ocupació al barri de Tetuán fou batejada com Hogar Social Ramiro Ledesma, en honor al destacat falangista considerat el fundador del nacionalsindicalisme. A més, HSM ha reivindicat els seus lligams amb organitzacions neonazis europees com la Casa Pound italiana o l’Alba Daurada grega, i fins i tot va retre homenatge l’any 2015 al terrorista feixista del Batallón Vasco EspañolLadislao Zabala, condemnat per set assassinats. Tot i amb això l’estratègia de presentar-se sense simbologia ultradretana i com a joves patriotes que ajuden les famílies espanyoles sense recursos els ha funcionat massa bé.

Melisa ha esdevingut mediàtica gràcies a participar com a tertuliana en diversos mitjans

La setmana passada, La Vanguardia publicava un vídeo amb el testimoni d’un membre de l’HSM que afirmava haver estat expulsat per Melisa recentment. Aquest individu, que es declara obertament feixista i que comparteix encara la filosofia de l’HSM, denuncia el despotisme de Melisa i mostra a càmera les amenaces de mort que està rebent per telèfon per haver-se enfrontat a la líder. Segons diu, a les ordres de Melisa hi ha uns 40 militants fidels, molts d’ells vinguts d’altres organitzacions d’extrema dreta, alguns d’Ultras Sur i més de Suburbios Firm, una escissió del Frente Atlético, els ultres de l’Atlètic de Madrid. Segons el relat de l’ultra, El Frente Juvenil de l’organització estaria format per un centenar de joves, la meitat menors d’edat. “Ella ho ha dit milers de vegades, que el que vol són els nens, perquè són manejables i els adoctrina i els emmotlla a la seva imatge i semblança”. Aquest ultra, que oculta el rostre i apareix al vídeo amb la veu distorsionada, assegura que al bar de l’HSM es ven alcohol a menors d’edat. I diu també que l’HSM rep donacions de persones influents, però no desvela noms.

Set anys després d’aquell acte a Barcelona, l’MSR s’ha trencat en mil bocins i la seva activitat és gairebé nul·la. El seu web és ara un bloc que no s’actualitza des d’agost de 2016, i ja no queda cap dels líders que anteriorment formaven el partit que semblava el més seriós del neofeixisme espanyol. La renúncia del seu fundador, Juan Antonio Llopart, junt amb el president honorífic Juan Antonio Martínez Cayuela i altres destacats militants per discrepàncies internes, i la posterior marxa de qui en va prendre el relleu, Jordi de la Fuente, han deixat el partit en coma. De la Fuente, a més, ha passat a formar part de la nova Plataforma per Catalunya (PxC), integrada en la coalició Respeto al costat d’España 2000. Curiosament, l’MSR acusà España 2000 de flirtejar amb organitzacions que consideraven “amigues dels sionistes” com ara l’antiga PxC de Josep Anglada i España y Libertad de Yolanda Couceiro: els primers per defensar l’ultra holandès Geert Wilders, obertament pro-israelià, i els segons pels seus actes amb representants d’Israel a l’Estat espanyol.

Mentrestant, l’HSM anunciava el passat mes de març l’obertura d’un nou local a Granada. La marxa imparable de l’organització al marge dels partits polítics ha portat alguns periodistes a especular sobre la possibilitat que l’HSM prepari el salt a la política formant un nou partit. Melisa ho nega, però no ho descarta “si la societat ho demana”. Els partits d’extrema dreta, encara barallats i tractant de reconstruir-se, s’ho miren des de la barrera.

https://www.eltemps.cat/article/1624/el-neonazisme-espanyol-amaga-les-esvastiques

Etiquetes: , , , , , , , , ,