20 juny 2017

Lo Nuestro: La nova pell de la ultradreta

Recullen menjar només per a espanyols, fan campanyes racistes  contra els refugiats… Lo Nuestro representa la nova extrema dreta creada al caliu d’Hogar Social Madrid. El seu discurs “patriota” i la manca de símbols feixistes en les seves accions cerquen amagar les connexions amb la ultradreta clàssica i els espais ‘hooligan’ i neonazis. EL TEMPS desvela els lligams d’aquesta organització amb nuclis a Elda-Petrer, Elx, Alcoi, Alacant, València i Múrcia.

La nova pell de la ultradreta

Per Juan Carlos Lagunas EL TEMPS Núm. 1723

Fou a Elda, al Vinalopó Mitjà, durant una nit d’hivern. Joves antifeixistes es van veure acorralats per un grupuscle d’ideologia nazi. “Són d’esquerres. A per ells!”, van cridar. La frase va avançar el que passaria després. Un dels xavals va caure a terra amb diverses lesions; l’altre va sortir amb el cap obert. Els agressors van marxar ràpidament. Però la situació no seria aïllada. Tornaria a repetir-se.

Fa tres setmanes una ex-activista de la plataforma Elda Petrer per a Totes i membre de l’organització Consignas Solidarias fou agredida a la mateixa població. La xifra d’incidents violents en menys de quatre anys supera la vintena. I en alguns casos no sols s’han fet servir les mans i els punys com a arma: també s’han emprat ganivets. Les víctimes han estat majoritàriament persones immigrants o d’una clara ideologia d’esquerres. Els blancs clàssics de l’extrema dreta més virulenta. “El focus d’agressions té com a denominador comú els nous grupuscles feixistes, concretament, persones vinculades a l’organització Lo Nuestro”, afirmava la moció que van impulsar la darrera setmana tots els partits polítics al consistori eldenc.

Però què és Lo Nuestro? Es tracta d’una organització que es defineix com a “patriota” i que va néixer aproximadament fa dos anys, quan va crear-se la seva pàgina de Facebook. Aquest col·lectiu ha promocionat activitats d’oci —classes de busseig, senderisme o boxa a la platja— seguint el model de les Joventuts Hitlerianes i ha llançat campanyes contra els refugiats o els immigrants amb el lema “sis milions d’immigrants, sis milions de desocupats”. Tanmateix, ha destacat per les seves recollides de menjar. Unes accions que també tenien certa inspiració en l’Alemanya nazi, ja que només permetien la participació dels qui eren estrictament espanyols. Lo Nuestro, però, ha amagat les seves vinculacions amb l’extrema dreta i amb el món més ultra. En les seves accions no hi ha rastre de banderes ni de simbologia clàssica de la ultradreta. Tampoc en el seu discurs, que beu del populisme de “ni dretes ni esquerres” i cerca ampliar la base social d’aquest espai polític aprofitant l’escalada d’atemptats gihadistes. Però les connexions, l’historial i el passat de molts dels seus membres ho desmunten.

De la ferida ultra a la Intocable

Les graderies dels camps de futbol sempre han estat un viver per als grupuscles ultres. Però la mort del hooligan del Deportivo de la Corunya, Francisco Javier Romero Taboada, Jimmy, va partir palletes encara nés entre el món ultra i partits com ara Democràcia Nacional i Alianza Nacional. Unes altres formacions, com ara Acció Nacional Revolucionària (ANR) o el Moviment Social Republicà (MSR), però, van situar-se del costat dels ultres. La fractura era insalvable.

D’aquesta divisió va agafar embranzida l’experiència okupa d’Hogar Social Madrid, que va aixoplugar bona part del moviment hooligan neonazi de la capital espanyola. L’èxit de la iniciativa encapçalada per Melisa Domínguez Ruiz va exportar-se a la resta de l’Estat espanyol. Si a Madrid està dirigit per l’ex-membre de l’MSR, a Múrcia tenia com a rostre visible Lucía García de la Calzada, àlies la Intocable. Això sí, amb una marca autòctona diferenciada d’HSM: Lo Nuestro.

Amb avis militants a Fuerza Nueva, la Intocable ­­­­—i Lo Nuestro— van sortir de l’anonimat quan la dirigent neonazi va ser víctima d’una agressió. Mesos després, però, va ser detinguda per haver colpejat suposadament una família en un bar de la pedania de Churra, a Múrcia.

L’incident va tacar el nom de Lo Nuestro. Com a portaveus de l’organització, van aparèixer Miguel Sardinero i Fran Kombat Gallego. El primer va ser responsable d’acció política de la ultradretana España 2000 i ha participat en homenatges a la División Azul. Gallego, segons els col·lectius antifeixistes del territori, està lligat a Ultras Murcia, va ser detingut en la mateixa operació que la Intocable i té antecedents penals.

Noemí Parres, coordinadora de les recollides de menjar de la delegació murciana, té un historial similar. Entre el seu llarg currículum destaca una condemna a vuit anys de presó per atemptat contra l’autoritat. La seva parella, Miguel Soriano Castro, el Suburbios, actiu en Lo Nuestro, també està sota sospita. Col·lectius antifeixistes i fonts consultades per EL TEMPS afirmen que va ser detingut en l’Operació Kabernal. Els indicis són la coincidència del tatuatge que es pot observar en les fotos 3 i 6 del fotomuntatge 1 i que en el diari La Verdad aparegueren les inicials M.S.C entre les persones arrestades per la Guàrdia Civil.

L’institut armat va definir els detinguts com un grup organitzat, lligat als ultres del Reial Múrcia, que “amenaça, atemoreix, insulta i agredeix persones d’ideologia d’esquerra”. En els escorcolls, es van confiscar una destral, una pistola falsa, armes blanques, símbols i llibres nazis, un puny americà i pamflets i adhesius amb lemes feixistes.

Vinalopó, feu neonazi

L’ou de la serp feixista, però, també s’ha multiplicat al País Valencià. I ha trobat en les comarques del Vinalopó, l’Alacantí, l’Alcoià i el Comtat el seu hàbitat. Elda i Petrer, ciutats del Vinalopó Mitjà; i Elx, capital del Baix Vinalopó, són els bastions de la nova pell del nazisme valencià.

En la majoria de les fotografies que Lo Nuestro difon per les xarxes socials apareixen els bessons d’Elda, Cristian i Edgar Ruiz, impulsors del sindicat d’extrema dreta Respuesta Estudiantil a la comarca. Cristian, amb diversos procediments judicials per agressions acumulats, va ser condemnat a un any d’internament en un centre de menors, a un altre de treballs forçats i a indemnitzar les dues víctimes amb 1.400 euros i 2.400, respectivament. Lo Nuestro ha convertit Cristian en un màrtir de la causa patriota espanyola i ha fet samarretes per intentar sufragar la responsabilitat civil d’aquells atacs. Les imatges amb banderes i camisetes de simbologia nazi són habituals. A sota —vegeu foto 7—, es pot observar una publicació seva en què s’exalta el militar Josué, assassí de l’activista antifeixista Carlos Palomino.

L’advocat d’aquests bessons, Gonzalo Mendiguren, connecta l’organització amb l’extrema dreta clàssica. Present en activitats de Lo Nuestro, va concórrer als comicis municipals de l’any 2015 a Oriola (Baix Segura) per España 2000. Abans, però, va militar, segons un escrit crític amb la direcció, en una altra formació de l’espectre ultradretà, Democracia Nacional.

En aquella missiva, va denunciar els mètodes “estalinistes” del president del partit, el valencià Manuel Candela, que va formar part d’Acción Radical, una organització esquitxada per l’assassinat del jove Guillem Agulló. A la carta també es criticava l’expulsió de dirigents com ara l’alacantí Pablo Quintana. Quintana, que també signa aquell escrit, surt a les xarxes socials en fotos de plataformes com ara Sanvicenteros, de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí). L’organització va penjar imatges d’un acte —vegeu fotografia 1 del fotomuntatge 3— en el qual participaven Quintana i Mendiguren. Organitzava la xerrada España 2000.

Mendiguren i Quintana, a més, van coincidir en Alfonso X, una plataforma alacantina llançada per Democracia Nacional. Segons una piulada datada el 17 d’octubre del 2014, ambdós van participar com a militants de Nova Lucentum de bracet de Casal Tramuntana, una organització juvenil d’extrema dreta que va abaixar la persiana l’any 2015. El compte de Nova Lucentum difon per les xarxes les activitats de Lo Nuestro i repiula constantment les iniciatives d’HSM.

Més enllà dels lligams d’aquests dos prohoms de l’extrema dreta d’Alacant, el nucli d’Elda té altres figures rellevants com ara Alexander Márquez, el Cerillas. El Cerillas ha estat fotografiat en actes d’HSM —vegeu foto 3 de la galeria del fotomuntatge 2— i apareix en imatges —foto 5, fotomuntatge 2— amb una barra d’alumini amb un familiar seu, també relacionat amb el món ultra i Lo Nuestro, segons diverses fonts.  La trajectòria de Márquez als cercles de la ultradreta va més enllà de la militància en col·lectius de caràcter feixista. També s’ha presentat a les llistes de partits com ara España 2000. Va fer-ho en les eleccions municipals de l’any 2015 a Oriola com a número 12.

Aquesta doble militància, però, no és un cas aïllat. José Enrique Poveda, present en una paella que va organitzar Lo Nuestro —vegeu foto 6 del fotomuntatge 2—, va presentar-se a les eleccions municipals de 2015 per la formació ultraespanyolista i de dreta radical Vox, com es pot observar a la imatge 4 del fotomuntatge 2. Un altre partit que va comptar amb una persona vinculada a Lo Nuestro és Ciutadans, a Alacant. Luis Prieto, que a la imatge 8 del fotomuntatge 2 surt en una publicació de la formació taronja, apareix en una foto del fotomuntatge 5 amb diversos integrants de l’organització xenòfoba i ultradretana dels bessons d’Elda. En aquesta població Lo Nuestro ha inaugurat el seu espai —imitant HSM—, el Centre Social La Torreta. “Lo Nuestro ha comptat amb les estructures legals d’España 2000 per demanar permisos per als seus actes”, asseguren els partits que signen en la moció aprovada al plenari d’Elda la setmana passada.

Alcoi (Alcoià), tanmateix, ha acollit la demostració de força més grossa de Lo Nuestro, abans anomenada a la comarca La Creu de l’Alba. Després d’una batalla legal pels permisos, van concentrar-se a la plaça de la Constitució l’1 de Maig d’enguany, per proclamar el seu missatge de “defensa de l’obrer espanyol”. Tot i que a la mateixa ciutat, Cocentaina o Muro del Comtat hi ha militants —entre els quals, destaquen legionaris o ex-membres de la feixista Iberia Cruor—, a la població d’Ovidi Montllor van reunir-se diversos activistes neonazis destacats de Lo Nuestro.

Col·lectius antifeixistes van identificar els germans d’Elda, Gallego (Múrcia) i diversos dirigents dels ultres de l’Elx CF, com ara Paco Román o Francisco Montero, que formava part del sindicat d’extrema dreta Respuesta Estudiantil. Aquests membres de la Jove Elx —com s’anomena la penya hooligan de l’equip il·licità— no són els únics ultres que van participar en la concentració, segons les mateixes fonts. Diego Hess, relacionat amb l’afició radical de la UD Almería, va ser de la partida junt amb membres de la grada radical del Reial Múrcia.

La connexió Ultras Sur i Hammerskin

Ara bé, el dirigent més enigmàtic de tots és Pedro Lanzas. Sense saber si és la seva denominació real —té un altre compte de Facebook com a Roberto Lanzas—, el seu rostre surt a la major part de les fotos de Lo Nuestro —vegeu foto apertura—. Lanzas participa en diverses accions realitzades per l’ANR, com per exemple una protesta pel conflicte a Ucraïna. També apareix en diverses fotografies de Lo Nuestro a la seu d’HSM. De les visites de l’organització a la seu de la seva germana gran, destaca una altra foto —vegeu imatge 1 del fotomuntatge 2— en la qual surt Ignacio Menéndez Gonzalo, l’advocat del col·lectiu neonazi.

La seva vinculació a Madrid va més allà de visites esporàdiques a HSM. A Facebook hi ha publicades fotos seves amb samarretes dels Outlaw. Aquesta facció dels Ultras Sur, els aficionats radicals del Reial Madrid, la va fundar Antonio Menéndez el Niño, qui acumula un historial farcit de presumptes delictes: robatoris en habitatges, extorsió i tràfic de drogues. Aquest dirigent va ser condemnat l’any 2015 a dos anys de presó per haver apunyalat una persona a la sortida d’una discoteca de Vigo, Galícia. Lanzas té una estampa al seu Facebook —vegeu la imatge 2 del fotomuntatge 2— en què demana la llibertat d’aquesta persona.

Els Outlaw van néixer quan va ser il·legalitzada una de les organitzacions neonazis més perilloses de l’Estat espanyol: els Hammerskins. Segons les diligències policials a què ha tingut accés EL TEMPS, l’ex-cap de seguretat d’aquesta organització, Pedro Santiago Escobar Honrubia, va ser identificat per la videovigilància del bar en el qual es va produir l’agressió esmentada a Múrcia per part de membres de Lo Nuestro. “Visionades les càmeres de l’establiment Tiki Taka [...] apareixen Francisco Javier Gallego García i Maria Nicolás Rubio, acompanyats pel conegut per aquesta brigada com a Pedro Santiago Escobar Honrubia, lligat a moviments d’extrema dreta”, s’afirma en el document adjunt a la foto 5 del fotomuntatge 3.

Escobar Honrubia, militar de professió, va ser condemnat a un any i sis mesos de presó. Segons la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, al seu domicili de la capital espanyola hom va trobar-hi “una pistola d’aire comprimit, nombroses samarretes amb anagrames nazis, un cinturó amb fermall Hammerskin i una creu celta amb una inscripció: “Skinhead fins a la mort”.

L’enigma València

Tot i que l’espai de l’extrema dreta està ben cobert a València i a la seva àrea metropolitana, en aquesta ciutat també s’ha instal·lat Lo Nuestro. Segons fotos d’alguns dels seus membres a les xarxes, gaudeixen de bones relacions amb persones vinculades al Grup d’Acció Valencianista (GAV), força de xoc del blaverisme més irredempt. A la pàgina de Facebook de Lo Nuestro s’han difós notícies de figures destacades del regionalisme virulent, com ara la presentació del nou llibre de Juan García Sentandreu, ex-falangista, empresari i advocat ultra.

Carlos Santiago —vegeu imatge 1 del fotomuntatge 4—, que té al Facebook una foto amb membres de Lo Nuestro com ara els germans d’Elda, comparteix més estampes amb gent lligada al GAV. Si s’observa la fotografia 4 del fotomuntatge 4, el noi que mostra un rotlle de tira adhesiva groga llueix una bandera amb el símbol del GAV a fotografia 5. Aquesta mateixa persona surt a la capçalera de Lo Nuestro València —vegeu imatge 3— i té estampes —vegeu fotografia 2— amb persones que apareixen en la presentació del col·lectiu al cap i casal —vegeu la imatge 3. Anomenat Samuel López Tronchoni, és el president de les Joventuts del GAV.


Samuel L. Tronchoni, president de les Joventuts del GAV, amb una samarreta d’Hogar Social Madrid. 

Els lligams de Lo Nuestro amb el neonazisme tradicional i els punts foscos d’alguns membres destacats deixen al descobert l’operació de maquillatge de la ultradreta per guanyar adeptes. L’aliança ultra amb sis col·lectius —Málaga 1487, Iberia Cruor de Jaén o Asociación Cultural Alfonso I de Cantabria, en són algunes— per impulsar campanyes conjuntament mostra els passos de l’extrema dreta més ultra cap a un futur salt a la política. Malgrat la nova pell, continua amagant a l’interior el monstre del feixisme.

Etiquetes: , , , , , , ,