Antifeixistes.org

Tota la informació sobre l'extrema dreta al País Valencià

Qui està darrere dels artefactes explosius contra l’esquerra a València?

Aquesta és una pregunta que només poden respondre les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, concretament la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional a València. Si bé l’esquerra al País Valencià ha patit nombrosos atemptats des de la transició, amb especial menció a la Batalla de València [1], allò cert és que des de l’any 2007 es detecta un salt qualitatiu i quantitatiu en les accions violentes contra seus d’ONG’s i partits polítics de l’esquerra nacionalista a València: es passa de les habituals agressions i pintades a la colocació d’artefactes explosius. Fins a l’actualitat s’han registrat fins a sis atacs greus amb explosius o artefactes incendiaris. Malgrat les declaracions del ministre de l’Interior i la Delegació del Govern a València no s’ha produit cap detenció dels responsables d’aquestes accions de l’autodenominada ‘kale barraka’.

Les víctimes dels atemptats amb artefactes explosius o incendiaris han estat els partits polítics Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià, l’ONG Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, col·lectius independentistes com ara Endavant i el Centre Social La Quimera de Mislata.

Antecedents: atacs incendiaris anticatalanistes i neonazis

El 12 d’Abril del 2002 fou atacada i incendiada la seu del col·lectiu independentista Endavant (que estava situada molt prop de la Delegació del Govern). Segons la revista Kalegorria, la Brigada d’Informació de la Policia a València apuntava a “gent del nucli dur del GAV [aleshores liderat pels germans Rochina]” i negava haver identificat els agressors. Tot i això la mateixa revista afirmava tindre constància que “la Policía si realizó identificaciones, aunque no detuvo a nadie” (KaleGorria, Maig del 2002). Aquells dies actuava un escamot d’ultres anticatalanistes (pressumptament vinculats al GAV i les seues joventuts) que atacava molts locals i seus del nacionalistes sota el nom de ‘Maulets 1707’. Aquest fou el primer atac greu a una seu política per part de l’extrema dreta des de la desarticulació del grup paramilitar neonazi Armagedon.

Dos anys abans, el 4 de Març del 2000, la Policia Nacional detenia a València a 13 neonazi de entre 18 i 25 anys arran dels atacs incendiaris contra tres seus de partits polítics a la comarca de l’Horta [1, 2, 3, 4]. Els detinguts foren acusats de pertànyer al grup paramilitar Armagedon, hereu d’Acción Radical, el grupuscle neonazi liderat per Manuel Canduela (actual líder del partit neonazi Democracia Nacional) responsable de bona part de la violència feixista a València a principis des anys 90. Entre els detinguts figuraven coneguts nazis valencians com ara José Luís Zapater Aguirre (àlies Titín), condemnat per diverses agressions, fou qui va penjar en un partit de futbol una pancarta amb el lema “Guillem Jódete“, burlant-se de la mort del jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat un mes abans (abril de 1993) per un neonazi. El 1998, aquest personatge, actualment dedicat al valetudo, seria jutjat per apallissar i apunyalar dos joves al barri de Cánovas de València. Anys després, Titín seria detingut per violència de gènere[1]. També figuraven neonazis valencians que anys més tard serien detinguts en el marc de l’Operació Panzer de la Guàrdia Civil contra el Frente AntiSistema (FAS), un grup paramilitar al qual li fou decomisat armament de guerra. Armagedon fou acusat també d’un atac incendiari contra una seu del partit ultra Democracia Nacional, liderat per Canduela [1]. La investigació, iniciada al desembre del 1998 per la Brigada Provincial d’Informació de la Jefatura Superior de Policia de València, va permetre la imputació final de 18 persones. Un jutge afirmà que el cas era “una patata caliente” i que cap jutge “volia fer-se càrrec d’ella”. El 8 d’Abril del 2005 la Secció Quarta de l’Audiència de València dictava l’absolució dels 18 joves neonazis ja que “no hay prueba de que los 18 jóvenes formaran parte de la Hermandad Nacional Socialista Armagedón” [1]. Anys després, al menys dos dels absolts serien detinguts per la Guàrdia Civil acusats de liderar o de pertànyer al FAS, un grup amb molts paral·lelismes amb Armagedón. La sentència absolutòria del cas fa referència a l’actuació de la Brigada d’Informació, més bé mandrosa i ràpida (les detencions es van produir hores després dels atacs): “Todo lo que se ha traído a este tribunal es una simple sospecha policial llevada a la categoría de acusación, que no ha tenido en el plenario el más mínimo sustento probatorio”. La sentència també afegeix: “Todo fue un vacío inconcreto encastillándose el director de la investigación en sus fuentes y su impresión para afirmar que los acusados eran miembros de una asociación apocalíptica que tenía como fin la destrucción del sistema por medios violentos”.

CEAR, víctima d’una desena d’atacs

La seu de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a València ha patit fins a una desena d’atacs amb explosius, la majoria de fabricació casolana. Tot i això, un atac amb un explosiu casolà de certa consideració es va produir a plena llum del dia en horari de treball (afortunadament no va estclatar). La Policia no ha practicat, o al menys no ha trascendit a la llum pública, cap detenció en relació a aquests atacs. CEAR va destacar la motivació racista i xenòfoba de tots els atacs. [1, 2, 3]

Atemptats contra el Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc havia patit atacs incendiaris (a la seua seu a Gandia, per exemple) però el el 9 d’Octubre del 2007 (diada nacional del País Valencià i data calenta en el calendari del blaverisme més extremista) va patir un atemptat amb un artefacte explosiu (“formado per una garrafa con ocho litros de gasolina mezclada con otra sustancia química sin determinar”, segons informava El País) que fou retirat per la Policia Nacional [1, 2, 3, 4]. En aquesta ocasió, el partit denuncià que 24 hores després de l’intent d’atemptat la Delegació del Govern encara no els havia informat sobre els fets. El 2007, el BNV de Gandia denunciava el tercer atac contra el seu local, que fou incendiat amb material inflamable o amb un artefacte explosiu. Temps després el Bloc patiria una nova agressió incendiària contra la seua seu a Benicàssim amb robatori inclòs.

Atemptats contra Esquerra Republicana del País Valencià

El 27 de Novembre del 2007 un artefacte explosiu casolà esclatava en la seu d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a València. Segons l’agència Efe, citant fonts policials, “el artefacto casero pirotécnico que ha hecho explosión era muy rudimentario y estaba compuesto de líquido inflamable y tornillos”. Agents de la Policia Científica es van traslladar a la seu d’ERPV per investigar els fets. El partit assenyalava sense cap tipus de dubte a “l’ultradreta blavera anticatalanista” com a responsable de l’atemptat. Un editorial del diari Levante explicava que “no sólo hay que condenarla [la violència política d’extrema dreta al País Valencià] sino identificar a sus responsables con todos los procedimientos del Estado de Derecho”. Esquerra Unida responsabilitzà al Consell del Partit Popular del clima anticatalanista arran l’atac contra la seu d’ERPV.

La matinada del 23 de Febrer del 2009 la mateixa seu d’ERPV fou atacada amb un artefacte incendiari. Un atac idèntic al que patia poques hores abans el Centre Social La Quimera de Mislata que, des de fa anys, és víctima d’elements ultres de la localitat. El diari Levante afirmava: “En ambos casos se trata de dianas recurrentes y las agresiones con cócteles molotov se fueron de madrugada. Como si llevaran la misma firma”. El partit ultra de José Luís Roberto va emetre un comunicat de condemna de l’atemptat. España 2000 ha volgut en els darrers anys distanciar-se de la imatge violenta de l’extrema dreta espanyola però en les seues fileres figuren alguns elements que han estat condemnats per fets relacionats amb la violència ultra (com ara alguns dels homes forts del partit com Salvador Gamborino o Ernesto Milà) o que estan actualment encausats per la seua vinculació amb grups violents (com és el cas d’Alejandro Serrador Ferrer en l’Operació Panzer).

Impunitat del terrorisme ultra de baixa intensitat

Malauradament l’actuació policial no ha aconseguit aturar aquests episodis de violència política contra l’esquerra valenciana. A banda de l’Operació Panzer, duta a terme el setembre del 2005 per part de la Guàrdia Civil, no s’han produït més detencions vinculades al terrorisme de baixa intensitat de l’extrema dreta a València. Aquestes accions corresponen a grups clandestins o semiclandestins que tenen una mínima capacitat operativa (en la fabricació d’explosius casolans de major o menor intensitat, el transport, etc.) i que, sense cap tipus de dubte, s’emmarquen en l’extrema dreta anticatalanista (en el cas dels atacs contra Bloc, ERPV o Endavant hi ha un clar patró blaver mentre que els atacs contra CEAR estan motivats per la xenofòbia i el racisme). A diferència del grup Armagedón, que deixava octavetes signades als llocs atacats, aquestes accions no solen anar acompanyades de pintades o de reivindicacions posteriors. També s’observa el gran salt qualitatiu en l’atemptat contra la seu del Bloc a València i en el primer atemptat contra la seu d’ERPV (ambdós l’any 2007 amb pocs mesos de diferència) en què es refereix al material explosiu utilitzat que inclou productes químics i metralla. Aquest salt qualitatiu resulta molt preocupant ja que en alguns casos els artefactes podrien haver ocasionat víctimes mortals o ferits. Allò cert és que a València operen elements ultres que es dediquen sense problemes i amb una inversió mínima a la ‘kale borroka’. I de moment la policia no ha practicat cap detenció.

Documentació:

VIDEO: Violència política al País Valencià

ACCIÓ POPULAR CONTRA LA IMPUNITAT: Organitzacions polítiques, socials i culturals s’uneixen per denunciar la impunitat feixista al País Valencià.