8 juliol 2009

Atac nazi contra la seu del Bloc Nacionalista Valencià d’Alzira

El passat cap de setmana va resultar atacada amb pintades amenaçants la seu del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) d’Alzira, just després que aquesta formació política denunciara l’aparició de pintades racistes i feixistes a la localitat i demanara a l’Ajuntament que les esborrés. Finalment, els mateixos membres del Bloc van esborrar algunes d’aquestes, pel que interpreten l’agressió com una resposta. La persiana del local ha aparegut amb simbologia nazi i una amenaça: ‘Rojos: os vais a quemar‘. Diverses seus del BNV han sigut atacades els darrers anys, inclús amb bombes, sense que s’haja identificat mai els responsables. La notícia ha aparegut publicada al bloc d’un membre del BNV d’Alzira, Josep Marzo, que relata els fets i que reproduïm íntegrament. Crònica del bloc personal de Josep Marzo

diumenge, 5 / juliol / 2009

CRÒNICA D’UNA AGRESSIÓ ANUNCIADA

Doncs sí, era qüestió de temps. Després de la campanya començada pel Bloc Jove d’Alzira per a que el nostre Ajuntament retirara les pintades feixistes que havien aparegut a alguns llocs del nostre municipi i després d’haver-ne retirat algunes nosaltres mateixos, ens esperavem alguna acció d’aquest tipus i ja ha aplegat: aquest cap de setmana, la persiana d’entrada de la nostra seu ha aparegut pintada amb símbols nazis i frases del tipus “Rojos, os vais a quemar” (això demostra el contacte amb el món que tenen aquests individus, encara no s’han enterat que el Bloc ja no és roig, es taronja :-) ), a més d’altra simbologia pròpia d’aquesta “gent”. Una nova mostra del respecte que tenen aquests individus per la propietat, tant pública com privada.

És curiós, després del resultats de l’últim informe PISA que coloca a l’estat espanyol a la cua de l’educació de tota Europa, i al País Valencià pijor encara, ha sigut quan més ha augmentat l’activitat d’aquests gropuscles. Serà veritat allò de que la ignorància es cura llegint? La ignorància, el respecte, la tolerància… Em venen al cap moltes paraules “políticament incorrectes” per definir a aquesta gent, però és caure al seu nivell. A la fí, el que realment em donen és llàstima, una mostra de que la Humanitat no aprén dels seus errors. Però crec que no val la pena que perda més temps amb ells.

Però sí que val la pena comentar el marc institucional que permet que es produeixen aquestos fets. Si açò haguera passat a Euskadi i la pintada fora d’un sentit totalment oposat (ja m’enteneu), tothom hauria posat el crit al cel i hauria apelat a la Llei de Partits, la Llei Antiterrorista, haurien culpat a Jarrai, a la kale borroka, que si terrorisme de baixa intensitat… però ací no passa res. Res de res. Encara som nosaltres els qui em de callar i el que han fet ells és un “favor a la nación, que se jodan esos rojos separatistas”. JA HI HA PROU. Però mentres aquesta gent es senga tàcitament recolçada amb declaracions com les del “senyor” Rus de que “hi ha que rematar a tots els qui diuen aleshores”, que es pot fer? Esperar que passe alguna cosa pijor? Un altre Miquel Grau? Un altre Guillem Agullò? Una altra solució final?

Definitivament “Espanya” és un país de pandereta. I la “Comunidad Valenciana” és el “hombre orquesta” sencer, sols comparable a Italia; quan més corrupció i més amiguisme existeix a les institucions, més gent els vota. A qualsevol país “normal”, partits amb plantejaments xenòfobs o asociacions que van per ahí tirant pedres a la cara a regidors triats democràticament, haurien estat automàticament prohibits. Ací no. La Llei de Partits no és igual per a tots. I amb això no vull dir que estiga en contra de la il·legalització de Batasuna, per exemple, però o tots o ningú.

Potser li hauria d’haver fet cas a la meua muller i haver escrit açò demà, amb tranquilitat. Massa bilis en molt poques paraules. O potser no. Ja està bé d’anar de víctima, ja està bé d’aguantar, ja està bé de que et facen sentir extrany a la teua pròpia casa. Ells són els estrangers, els invasors, els qui ens exploten any darrere any des de en fa 302. I per això nosaltres em de seguir avant, per a que no acaben amb la nostra cultura ni el nostre territori.