|
|
|
INFORME RAXEN 2009: Presentació a València per denunciar els alts índexs de violència i d'impunitat feixista |
| El dimarts 14 de juliol de 2009 es presentava a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània el nou Informe Raxen de 2009 elaborat per Movimiento Contra la Intolerancia, que recull els diferents successos coneguts motivats per l'odi a l'Estat. La presentació va fer-se per tot l'Estat a la ciutat de València per denunciar la greu situació que pateix el País Valencià, que recull el major índex de successos registrats per segon any consecutiu. L'acte fou emparat pels membres de l'Acció Popular Contra la Impunitat, una plataforma creada per denunciar la indefensió dels col·lectius vulnerables davant el setge de l'extrema dreta, que ha convertit el País Valencià en el seu centre d'operacions emparada per una impunitat vergonyosa. DESCARREGA'T L'INFORME RAXEN ESPECIAL 2009 |
 Així ho van denunciar tant Esteban Ibarra, president de la ONG, com Toni Gisbert (ACPV), ambdues entitats membres de la plataforma. L'informe constata el creixement de la xenofòbia i dels delictes d'odi, i remarca que les xifres donades es basen en els successos coneguts, però que evidentment, hi ha molts més cassos desconeguts que no arriben a saber-se. A la presentació hi va acudir el pare de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat el 1993 per un grup de neonazis, i va denunciar el silenci institucional i la burla de la justícia amb el seu cas. També Maite Peiró, la regidora del BNV agredida per un grup de feixistes el passat Correllengua de Gandia amb una pedrada al cap, així com diversos representants del Col·lectiu Lambda, d'ERPV, de Ca Revolta, del Fòrum Alternatiu per la Immigració o d'EUPV. Davant aquesta situació, l'informe planteja una sèrie de mesures per frenar definitivament l'avanç de les ideologies de l'odi i la seua aplicació violenta, incrementada en un context de crisi econòmica i en sintonia amb la resta de països europeus. De la mateixa manera, s'ha exigit acabar amb el discurs de les 'tribus urbanes' i s'ha criticat la passivitat institucional davant la violència feixista i la manca de suport a les víctimes d'aquests crims.
El País Valencià és el territori amb més agressions racistes i feixistes (Vilaweb) VIDEO: València, Madrid i Catalunya concentren la meitat de les agressions xenòfobes (3cat24) Líderes en ´crímenes de odio´ (Levante-Emv) La Comunitat lidera los ataques racistas (Las Provincias) «A mi hijo lo asesinaron por su ideología» (Las Provincias) «Existe una antidemocracia latente» (Las Provincias) Aumenta la violencia xenófoba (ADN) Alerta ante la violencia del odio (El País) VIDEO: La xenofobia y la intolerancia aumentan considerablemente en el Estado (EiTB) «Es escandaloso que el 14% de los jóvenes esté dispuesto a votar a un partido racista» (ABC)
Venim denunciant des de fa molt de temps la greu situació que pateix el País Valencià. Una violència reiterada per part dels grups d'extrema dreta assetja els col·lectius, partits, sindicats i entitats progressistes, democràtiques i alternatives d'aquest país amb un terrible afegit: la impunitat. Ja fa dècades que la intolerància es manifestava en forma de bombes, assalts i boicots, com els que patí Joan Fuster, Sanchis Guarner, i tota aquella generació de la Transició, que durant la Batalla de València va veure com l'extrema dreta blavera impedia el normal desenvolupament democràtic dels valencians a base de garrot.
Trenta anys després hi ha qui te quasi assumit que aquesta situació és endèmica, que els valencians estem condemnats a patir-la. Però hi ha qui no, i qui ha decidit posar-ne fre. Així neix l'esperit de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, que aplega més de 40 organitzacions que han unit la seua veu per denunciar fermament l'enquistada violència política que assetja el País Valencià.
No és casualitat que el nou RAXEN s'haja presentat a València. Un any més liderem les estadístiques de successos d'odi, d'agressions, manifestacions, boicots i tot un seguit de coaccions envers col·lectius i persones, víctimes per la seua condició social, racial, sexual, ideològica o cultural. Atacs a casals, a seus polítiques i sindicals, clíniques que practiquen avortaments, boicots d'actes culturals, agressions i caceres contra joves d'esquerres i nacionalistes, són habituals al nostre país, tot amanit amb la pàtina de la impunitat que demostra la nul·la identificació dels responsables de la major part dels successos, ni dels més greus, com les 10 bombes patides per CEAR, la que van patir el BNV, ERPV o el Centre Social La Quimera. Esteban Ibarra ja va apuntar algunes de les raons d'aquest enquistament de la violència al País Valencià: la Transició no va netejar els residus antidemocràtics, i aquests continuen latents a casa nostra.
Un símptoma d'aquests residus i de la impunitat, com va manifestar Toni Gisbert, s'escenifica amb l'actitud del Govern valencià en boca, per exemple, de Alfonso Rus, quan amenaça els professors de valencià i crida a "rematar-los", o quan l'Ajuntament de València cedeix un espai a Expojove al Grup d'Acció valencianista (GAV), protagonista de nombrosos actes violents i que compta ja amb alguna condemna.
Durant la presentació es va denunciar una vegada més la minimització dels fets per part dels responsables polítics, la passivitat institucional davant les manifestacions racistes, els actes negacionistes i revisionistes i la tolerància dels més de 200 webs descaradament neonazis existents a l'Estat. En aquest sentit, el pare de Guillem Agulló, present a l'acte, va manifestar el menyspreu a què ha estat sotmès el cas de l'assassinat del seu fill en aquests 16 anys. Només ha comptat amb el recolzament d'amics i familiars, i de grups d'esquerra, sent ignorat i silenciat per les institucions. Recordava que el crim no fou considerat per motius ideològics, tot i haver-se demostrat els anys posteriors que el seu assassí, Pedro José Cuevas Silvestre, fou enxampat durant l'Operació Panzer, ja que pressumptament formava part del grup neonazi armat Frente Anti Sistema. A més, aquest individu es presentà a les llistes del partit neonazi Alianza Nacional a les darreres eleccions municipals, ratificant el seu ideari nazi, quan durant el judici per la mort de Guillem negava professar aquesta ideologia. Cuevas només passà 4 anys a la presó, havent sigut condemnat a 16.
La reacció de l'extrema dreta era d'esperar. Tot i no poder desmentir els successos registrats a l'informe, tots ells recollits a la premsa, opten per atacar l'interlocutor, Esteban Ibarra. Un exemple del dany que causa l'informe a les fileres feixistes és el punt de mira que han posat sobre el president de Movimiento Contra la Intolerancia en forma de joc: MATA A ESTEBAN IBARRA. Un joc macabre que es pot trobar a diferents webs de contingut neonazi i que convida a disparar-lo.
De la mateixa manera, altes ultres ataquen l'enfocament del Raxen, denunciant que l'informe no recull els delictes dels immigrants. Una resposta absurda, doncs l'informe recull els successos motivats per l'odi, no els delictes comuns.
En definitiva, l'Informe cou, l'extrema dreta se sent vigilada i retractada, i els defensors de la diversitat i dels drets humans continuem treballant per impedir el seu avanç. Ara encara estem a temps.
Nota de Movimiento Contra la Intolerancia:
Sintesis y conclusiones:
El Informe RAXEN 2009 advierte del crecimiento de la Xenofobia e Intolerancia. Detecta un peligroso crecimiento de los grupos neonazis y reclama a las Instituciones medidas eficaces.
Cuando se cumplen 10 años de existencia del Informe Raxen a través de los Hechos, la realidad evidencia su importancia. No es un informe sociológico o político, es otro modo de percibir la realidad observando los hechos y escuchando a las víctimas. (RAXEN es el acrónimo de racismo-xenofobia aunque incorpora hechos de antisemitismo, islamofobia, neofascismo, homofobia y otras expresiones de Intolerancia de tipo cultural e ideológico).
El Informe RAXEN presenta su observación de hechos de racismo, xenofobia y otras manifestaciones intolerancia durante el año el 2008 y en síntesis, en el actual contexto de crisis económica como en Europa, también en España aumenta la xenofobia y crece la intolerancia. Los prejuicios hacia la inmigración, el miedo a la pérdida de identidad cultural y sobre todo, la deficitaria preparación de la sociedad española para la diversidad posibilitan un escenario social potencialmente utilizable por organizaciones que basan su propuesta en el populismo xenófobo y en la intolerancia extrema.
Esta situación es aprovechada por una Nueva Ultraderecha homóloga a la existente en otros países de la Unión Europea, siguiendo el camino trazado por sus correligionarios. Es una nueva ultraderecha que alimenta la xenofobia y la intolerancia (cultural, ideológica, religiosa y de orientación sexual) y proyecta o aspira rentabilizar la crisis económica y social durante su duración, en un proceso de acumulación de fuerzas que le permita un salto estratégico.
Sin embargo lo que resulta más preocupante es la insuficiente reacción institucional, no existe una política específica para combatir la potente agitación xenófoba de la nueva ultraderecha; esta situación contrasta con la escasa proyección política institucional de esta nueva ultraderecha debido a motivos diversos, permitiendo un tiempo para reaccionar a las instituciones que no deben desaprovechar. La agitación xenófoba creciente muestra su especial capacidad en Internet, en manifestaciones callejeras y a través de su propaganda, orientada a denigrar o criminalizar la inmigración, logrando incorporar elementos de su discurso en los partidos democráticos convencionales.
Paralelamente, los grupos neonazis siguen proyectando su violencia hacia personas y colectivos diferentes, especialmente inmigrantes, jóvenes antifascistas, homosexuales, indigentes y otros grupos vulnerables al racismo e intolerancia. Su peligrosa realidad y la visibilidad de su acción pone en crisis el discurso prevalente y oficial de “las tribus urbanas”. Este discurso que trivializa los episodios de violencia, fragmenta el problema y lo banaliza, toca su fin tras observar la persistencia de sus agresiones, la existencia de propaganda para la acción con cerca de 200 webs neonazis realizadas en España, así como la conexión en redes orgánicas internacionales de muchos de estos grupos. La respuesta institucional es bastante indolente ante la infección neonazi.
Entre las reacciones institucionales hay que destacar la DECISIÓN MARCO DEL CONSEJO DE EUROPA de 28 de noviembre de 2008 relativa a la lucha contra determinadas formas y manifestaciones de racismo y xenofobia mediante el Derecho Penal. El avance en Cataluña donde se ha creado la primera Fiscalía especial contra Delitos de odio y discriminación; en Madrid el Fiscal Jefe anuncia su creación antes de diciembre y en Valencia hay compromisos en esa dirección.
REIVINDICACIONES
En España se sigue soportando un déficit importante de intervención del Gobierno frente a hechos y situaciones que promueven el odio, la discriminación o la violencia por motivos de intolerancia, por lo que entendemos que es necesario y urgente que el Gobierno adopte medidas en sentido de las reivindicaciones que a continuación exponemos:
1.- Reconocimiento, observación y seguimiento de las situaciones de racismo, xenofobia y otras expresiones de intolerancia que posibiliten medidas sociales preventivas y una política criminal contra los delitos de odio.
2.- Prohibición e Ilegalización de actividades que promueven el odio, la discriminación y la violencia por motivos de racismo, xenofobia e intolerancia (conciertos, manifestaciones y organizaciones racistas, cierre de webs neonazis).
3.- Fiscalía Especial contra los Delitos de Odio y Discriminación y creación de una Unidad de Policía central, especializada, que actúen con eficacia ante los nuevos retos de seguridad planteados.
4.- Reforma del Código Penal que afirme la punición del delito de odio y desarrollo de una Legislación antidiscriminatoria contra el racismo, la xenofobia y la intolerancia que contemple los derechos de las Víctimas.
5.- Plan Integral para la prevención del racismo, xenofobia y otras manifestaciones relacionadas de Intolerancia, con especial énfasis en la sensibilización preventiva y en programas de educación para la Tolerancia, Solidaridad y Derechos Humanos.
De igual manera las instituciones Autonómicas y Locales deben responder interviniendo con Planes, programas y medidas orientadas especialmente a la sensibilización preventiva, a la integración y convivencia de los colectivos diversos y en apoyo a las víctimas de delitos de odio, discriminación y violencia motivados por intolerancia.
Resumen Informe Raxen 2009
1.-Alerta tras el análisis de Barómetros de Intolerancia.
2.-Respuesta Institucional y Social.
3.-Xenofobia contra los Inmigrantes
4.-Racismo contra los Gitanos.
5.-Aumento de la Homofobia.
6.-Holocausto y Antisemitismo.
7.-Manifestaciones de Islamofobia
8.-Nazi-fascismo en Internet.
9.- Violencia ultra y racismo en el fútbol.
10.-Conciertos racistas y música del odio.
11.-Acción judicial contra la violencia ultra y neonazi.
12.- Memoria de las víctimas de crímenes de odio.
13.-Incidentes, sucesos y otros hechos registrados durante 2008
14.- Situaciones Internacionales de Racismo e Intolerancia
NOTICIES RELACIONADES:
ERC-IU presenta una proposició no de llei al Congrès perquè s'investiguen els atacs feixistes al País Valencià (Antifeixistes.org)
La Fiscal en cap de València demana la il·legalització d'organitzacions xenòfobes i la prohibició de manifestacions i webs racistes (Antifeixistes.org)
Qui està darrere dels artefactes explosius contra l'esquerra a València? (Antifeixistes.org)
El Consell de la Joventut i Movimiento Contra la Intolerancia demanen a l'Ajuntament que vete al GAV d'Expojove (Antifeixistes.org)
HOMENATGE ANTIFEIXISTA. 15 anys sense Guillem Agulló (Antifeixistes.org)
València contra el racisme i la impunitat feixista (Antifeixistes.org)
S'accentua la violència ultra i continua la impunitat (Antifeixistes.org)
'Operació Pànzer': armes de l'exèrcit espanyol en mans de l'extrema dreta (El Temps)
Terror neonazi en Valencia (Interviú)
|
|
|
|
Documental - Carlos, 1 año sin tí un año contigo
Periodistes de tele 5 sorpresos amb càmera oculta
