Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià:
El Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València ha desestimat el recurs de reforma presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià i 18 familiars de represaliats, soterrats en les fosses comunes del Cementeri General de València
El Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València ha desestimat el recurs de reforma presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià i 18 familiars de represaliats, soterrats en les fosses comunes del Cementeri General de València, sense arribar a pronunciar-se sobre la personació dels mateixos.
En l’escrit de personació, esta associació i els 18 familiars de represaliats i soterrats en les fosses comunes del cementeri de València, a més de manifestar la seua voluntat de ser reconeguts com a part i que se’ls notificaren les successives diligències, es reiteraven en la petició realitzada en el Jutjat d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional perquè s’acordara l’exhumació de les fosses comunes situades a la Secció 8a Dreta, Secció 5a Dreta, Secció 7a Dreta, Secció 10a i Secció 5a Esquerra del Cementeri General de València.
No obstant, el Jutjat únicament ha acceptat i té per part l’associació, i ha dictat una interlocutòria de sobreseïment i conseqüentment ha denegat les exhumacions sol•licitades, sense haver complert les formalitats del procediment, al no pronunciar-se sobre la personació de les persones afectades.
El Jutjat, al declarar la prescripció dels delictes denunciats, crims contra la humanitat i desaparicions forçades durant el franquisme, així considerats per altres jutjats (Jutjats d’Instrucció Dos de Benavente, d’Instrucció 1 de Villacarrillo i d’Instrucció Quatre de Palència) i pel mateix Jutjat Central d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional, considera no aplicable la normativa internacional, ni tan tan sols la Declaració sobre protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, aprovada per la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides 47/1333 i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, de 20 de desembre de 2.006 i firmada per l’Estat espanyol el 27 de setembre de 2007, en la qual s’especifica que una desaparició forçada és l’arrest, detenció, segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat, que siga obra d’agents de l’estat o persones o grups que actuen amb l’autorització, el recolzament o el consentiment de l’estat, i quan el mateix estat es negue a reconéixer eixa privació de llibertat, o oculte la sort o del destí de la persones desaparegudes, sostraient-la de la protecció de la llei, que és exactament el que va succeir a Espanya durant la dictadura franquista.
En les peticions al Jutjat han quedat àmpliament provats, tant documentalment com per declaracions, anteriors, de familiars, que les exhumacions sol•licitades s’ajusten a casos de desaparicions forçades durant el franquisme, tal com es descriuen el paràgraf anterior. Sense que la sospita de soterrament en les fosses, sense que s’arribe a comprovar, puga servir per a justificar que la desaparició ha cessat a l’estar el cos soterrat en el Cementeri General de València, dada que precisament només la investigació i exhumació permetria provar.
En este procediment, el Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València, es recolza en la Llei d’Amnistia de 1.977, que les mateixes nacions Unides ha demanat al govern espanyol que derogue pel seu contingut antidemocràtic i preconstitucional; al•legant que no estem davant de casos de crims contra la humanitat, atés que si ho foren es veuria obligat a atendre el fet que aquests no prescriuen ni poden amnistiar-se.
Finalment, atés que no compartim cap dels arguments de l’interlocutòria mencionada, tots els denunciants volem manifestar que recorrerem esta resolució en la forma prevista per la Llei.
Notícia de Levante-Emv:
Un juzgado deniega las exhumaciones del Cementerio de Valencia
El recurso de reforma fue presentado por el Fòrum per la Memoria del País Valencià y 18 familiares de represaliados, enterrados en las fosas comunes.
EUROPA PRESS El Juzgado de Instrucción número 12 de Valencia ha desestimado el recurso de reforma presentado por el Fòrum per la Memoria del País Valencià y 18 familiares de represaliados, enterrados en las fosas comunes del Cementerio General de Valencia, según informó el colectivo en un comunicado.
En el escrito de personación, la asociación y los 18 familiares derepresaliados y enterrados en las fosas comunes del Cementerio de Valencia, además de manifestar su voluntad de ser reconocidos como parte y que se les notificaran las sucesivas diligencias, reiteraban la petición realizada en el Juzgado de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional para que se acordara la exhumación de las fosas comunes denominadas de la sección octava derecha, sección quinta derecha, sección séptima derecha, sección décima y sección quinta izquierda del Cementerio General de Valencia.
El juzgado ha aceptado y tiene por parte a la asociación, pero ha denegando las exhumaciones solicitadas. Por ello, los denunciantes han anunciado que recurrirán la resolución.
Según el Fòrum per la Memoria del País Valencià, el juzgado, "al declarar la prescripción de los delitos denunciados, crímenes contra la humanidad y desapariciones forzadas durante el franquismo, así considerados por otros juzgados, entre ellos, el propio Juzgado Central de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional, considera no aplicable la normativa internacional".
Además, la entidad criticó que tampoco tiene en cuenta "la Declaración sobre Protección de todas las Personas
contra las Desapariciones Forzadas, aprobada por la resolución de la
Asamblea General de las Naciones Unidas y la Convención
Internacional para la Protección de todas las Personas contra las
Desapariciones Forzadas, firmada por el Estado español".
Esta declaración especifica que "una desaparición forzada es el arresto, detención, secuestro o cualquier otra forma de privación de libertad, que sean obra de agentes del estado o personas o grupos que actúen con la autorización, el respaldo o el consentimiento del estado, y cuando el propio estado se niegue a reconocer esa privación de libertad, u oculte la suerte o del destino de la personas desaparecidas, sustrayéndola de la protección de la ley, que es exactamente lo que sucedió en España durante la dictadura franquista".
En las peticiones al Juzgado, han quedado "sobradamente probados", tanto documentalmente como por declaraciones, anteriores, de familiares, que las exhumaciones solicitadas "se ajustan a casos de desapariciones forzadas durante el franquismo", aseguró el Fórum.
Finalmente la asociación en defensa de la recuperación de la memoria histórica resaltó que, en este procedimiento, el Juzgado de Instrucción número 12 de Valencia "se apoya en la Ley de Amnistía de 1.977, que las propias Naciones Unidas ha pedido al Gobierno español que derogue por su contenido antidemocrático y preconstitucional; alegando que no estamos ante casos de crímenes contra la humanidad dado que si así los considerara debería atender al hecho de que estos no prescriben ni pueden amnistiarse".
|
Documental - Carlos, 1 año sin tí un año contigo
Periodistes de tele 5 sorpresos amb càmera oculta
