Un membre del BNP condemnat a 11 anys de presó per fabricar bombes
Un militant del partit neofeixista anglès British National Party (BNP), Terrance Gavan, que ha sigut condemnat a 11 anys de presó per diversos delictes, com la fabricació de 54 artefactes explosius que emmagatzemava a casa, tinença d’armes i d’informació sobre possibles objectius. Gavan afirmà davant els policies tindre una forta hostilitat envers els immigrants, i una fascinació per “tot allò que fa booum” (sic). L’organització antifeixista anglesa Unite Against Fascism (UAF), ha recordat que ara fa dos anys, el candidat del BNP Robert Cottage fou detingut en possessió d’explosius i material per fer bombes químiques a sa casa de Lancashire, i que fa deu anys, un altre membre del BNP, David Copeland, assassinà tres persones en diverses bombes col·locades a Londres. UAF ha relacionat el discurs d’odi del BNP amb els atemptats i els actes de violència protagonitzats per l’extrema dreta anglesa. Visita el web d’United Against Fascism
BNP bombmaker reveals party’s Nazi colours
The jailing of BNP member Terrance Gavan for 11 years on explosives and terrorism charges highlights the true nature of the British National Party.
“This by no means an isolated incident,” said Weyman Bennett, joint secretary of Unite Against Fascism. “Two years ago BNP candidate Robert Cottage was jailed for bulding up an arsenal of illegal explosive chemicals at his Lancashire home. Just over ten years ago former BNP steward David Copeland murdered three people in his nailbomb campaign across London.
“All these incidents show why we say the BNP is not a legitimate democratic party and should not be treated as one. It is a Nazi organisation dedicated to spreading racial terror on the streets. There is a direct line between Gavan’s bombmaking and Nick Griffin’s politics of hate. That is why we need to take a stand against the BNP and drive these fascist thugs out of politics and out of our lives.”
Entrevista a UAF (United Against Fascism): “Necessitem una organització antifeixista àmplia que aconsegueixi fer arribar el seu missatge a la gent”
En Lucha publica una entrevista de l’Heura a Weyman Bennett, secretari general d’United Against Fascism (UAF), una organització antifeixista anglesa que segueix de prop les passes del British National Party (BNP), partit neofeixista anglès que aconseguí dos escons al Parlament Europeu aquest any. Bennet explica el treball d’UAF, format per nombrosos col·lectius i persones de tots els àmbits (sindicats, LGTB, estudiants, polítics, etc…) i la seua estratègia d’un front ampli contra el feixisme: “colpegem junts, malgrat les nostres diferències en altres temes. Necessitem una organització antifeixista àmplia que aconsegueixi fer arribar el seu missatge a la gent. Només així podem construir un moviment de milers de persones contra els nazis que pugui marcar la diferència.”
(versió en castellà)
Entrevista | “Si dones espai als feixistes, estas negant el dret de la gent a viure”
En les passades eleccions europees, a Gran Bretanya el partit feixista BNP (British National Party) va aconseguir dos escons. De llavors a ençà UAF (Unite Against Fascism) ha estat denunciant i boicotejant els actes del BNP. L’Heura ha parlat amb el secretari general de l’UAF, Weyman Bennett, sobre l’incipient resorgiment del feixisme i com combatre’l.
Què està succeïnt a Gran Bretanya amb el BNP?
Dos membres del BNP han guanyat un seient al Parlament europeu com a resultat de les passades eleccions de juny. Això és un problema, perquè d’aquesta manera guanyen legitimitat i diners per a portar a terme polítiques feixistes.
Què ha fet possible el seu auge?
Els partits grans, els que representen la major part de la classe treballadora, estan perdent suport. No és cert que la majoria del seu vot hagi passat al BNP; el fet és que a tota Europa s’ha produït un declivi de la socialdemocràcia. La decepció amb els partits que se suposa que portarien un canvi ha deixat un buit.
De manera similar a l’Estat espanyol amb el govern del Partit Popular, a Gran Bretanya el suport del Partit Laborista a la guerra d’Iraq i les polítiques neoliberals que ha aplicat els darrers anys han provocat una insatisfacció enorme per part de bona part del seu electorat. Per aquest motiu, la seva base no va acudir a votar.
Així, un petit partit feixista que va rebre menys del 6% del vot va aconseguir dos escons a Europa. Qui vota el BNP?
Entre la gent qui vota el BNP, només un petit percentatge són votants tradicionals del Partit Laborista. Molts més són antics votants dels conservadors. Són, sobretot, gent de classe mitjana: homes de negocis, comerciants… Una cosa que tots tenen en comú és que són racistes. Un 32% dels votants del BNP creuen que allò que es diu de l’Holocaust és exagerat.
Així doncs, podem dir que el BNP és un partit nazi?
Sí, en essència és un partit nazi clàssic.
El seu principal dirigent —i ara un dels seus eurodiputats—, Nick Griffin, es va unir al feixista Front Nacional a l’edat de 15 anys. Més tard va formar un petit grup en suport de Roberto Fiore, un feixista italià implicat en els bombardejos de Bolonya el 1980. També són coneguts els seus contactes amb Le Pen.
Griffin està convençut que l’Holocaust és una història que es van inventar els aliats. Darrera seu té tot un historial d’incriminacions per incitar obertament al racisme.
En referència a l’elecció del primer regidor del BNP l’any 1995 a un barri de Londres, va dir que defensarien els seus principis “amb punys i botes”.
L’altre eurodiputat del BNP, Andrew Brons, va titllar de “subhumà” un policia d’origen asiàtic. Ell va començar la seva carrera política al Moviment Nacional-Socialista, un grup obertament neonazi i inspirat en Adolf Hitler.
Han adoptat l’estratègia de Le Pen a França, encobrint la seva naturalesa feixista i disfressant-se com un partit “respectable” per intentar guanyar més vots. En l’actualitat, a l’igual que els partits feixistes arreu d’Europa, el BNP està intentant beneficiar-se de la crisi per guanyar espai.
I sembla que ho estan aconseguint. Exemples no hi manquen: Itàlia, Àustria, Holanda… Com de real és el perill del feixisme en aquest context? Quin paper hi ha de jugar l’esquerra?
Hem de veure que l’amenaça és molt greu.
Hi ha dues coses que hem de fer: d’una banda, hem de denunciar aquesta gent com a feixistes, ja que estan intentant construir una organització de masses. El fet és que, en el període actual de crisi econòmica que afecta tots els països d’Europa, tenim una esquerra massa dèbil per a construir una alternativa que ompli aquest buit i oferir una direcció.
Per tal d’aturar el BNP hem de mirar com vam aturar el Front Nacional anteriorment. Hi ha a Gran Bretanya una història d’antifeixisme que segueix viva. És a partir d’això que hem de construir.
El Front Nacional francès va començar com a un grup petit, el referent del Front Nacional britànic, llavors molt més gran. Aquest va créixer durant el mandat del Partit Laborista de 1974-79, el qual va retallar els estàndards de vida dels treballadors. Els feixistes van començar a rebre suport per els seus atacs als immigrants.
S’ha de trencar amb això, de dues maneres. D’una banda, per mitjà de propaganda massiva informant a la gent dels seus crims. De l’altra, impedint-los directament construir la seva organització.
Amb els seus actes públics, manifestacions, festivals, etc., els feixistes intenten atreure una nova audiència, reclutar persones i convertir-les en feixistes compromesos. Nosaltres vam trencar aquest procés en aquella època, amb la Lliga Antinazi.
Així, aquell qui anava a una marxa del Front Nacional sabia que s’enfrontaria a una ferma resistència. És la típica història del “matón”; se sent amb confiança quan se sent en majoria. Quan veien que es trobarien amb una oposició més gran que ells, molts dels potencials feixistes van deixar de participar a les manifestacions.
Com a resultat, als anys ‘80 el Front Nacional britànic estava acabat; a França, on no es va combatre’ls d’aquesta forma, van convertir-se en una amenaça enorme.
En la lluita antifeixista no hi ha lloc per mitges tintes. Si no s’hi oposa prou resistència als feixistes, la gent comença a creure i dir que són legítims. Però és legítim dir que l’Holocaust no va ocórrer? És legítim promoure atacs racistes? És legítim dir que ser LGBT és delicte? Dir que un partit feixista és legítim suposa acceptar això.
Precisament s’està dient ara que, donat que ha tret dos eurodiputats, el BNP és un partit legítim i se li hauria de permetre tenir presència als mitjans de comunicació. Quina és la posició d’Unite Against Fascism (UAF) al respecte?
Nosaltres ens hi oposem. Diem que Hitler va ser escollit, però això no el feia respectable. Ara tenim gent que diu que hauríem de respectar el BNP. Però aquest és un partit feixista, i per tant hem d’acabar amb ell. El fet que hi hagi gent que voti el BNP no el fa legítim.
Ens volen dir que va ser correcte destruir el feixisme a la Segona Guerra Mundial, però no ho és intentar destruir-lo ara?
La política no és sols la política institucional, les decisions que es prenen al Parlament. La política també té lloc als carrers, als llocs de treball… a tot arreu, i aquesta política està determinada per la resistència de la gent.
Per exemple, Nick Griffin volia fer una roda de premsa internacional fora del Parlament. Nosaltres podem tenir les nostres diferències amb molta gent que hi ha dins el Parlament, però els feixistes volen destruir el Parlament com a element de la democràcia. Així que vam dir: “no ho aconseguiràs”. Aquest intent de Nick Griffin de presentar-se com un “gran líder” va fracassar quan va rebre una pluja d’ous a la cara i va haver de fugir de la protesta antifeixista.
El dirigent nazi Göbbels estava obsessionat amb la propaganda, amb la imatge. Si trenques la seva imatge, els trenques la seva confiança.
També hem de lluitar per l’espai públic, ans al contrari ens atacaran i ens menjaran l’espai. És una qüestió d’elecció: que hi siguin ells o que hi siguem nosaltres. El que diem és que si dónes espai als feixistes, estàs negant el dret de la gent a viure, i aquest dret està per sobre del dret dels feixistes a organitzar-se.
A molts països europeus, el moviment antifeixista es limita a l’esquerra radical lluitant sola. UAF, en canvi, és molt més ample. Com es va construir?
UAF engloba tothom dintre seu. Pots ser escolar, sindicalista, LGBT, fan de “Love Music Hate Racism”… el que sigui. Només cal que hi siguis allà per aturar els feixistes.
Això no és possible amb un petit grup de persones. Necessitem una organització antifeixista àmplia que aconsegueixi fer arribar el seu missatge a la gent. Només així podem construir un moviment de milers de persones contra els nazis que pugui marcar la diferència.
Es tracta de l’estratègia d’un front únic. És a dir, copegem junts, malgrat les nostres diferències en altres temes. Hi ha diputats laboristes, fins i tot ministres, a UAF, però també hi ha anarquistes, socialistes, sindicalistes, etc.
Prop de 100.000 persones van assistir al festival de “Love Music Hate Racism” a Londres. No demanàvem que estiguessin d’acord amb un llarg programa polític, només els vam demanar que s’hi oposessin al feixisme. Els feixistes no poden fer això. Ells no poden ajuntar a 100.000 persones.
El gran problema que tenim és quan els feixistes s’organitzen per portar tota la seva gent al mateix lloc, i són més que nosaltres. Això no passa sovint, però si hi passa, els nazis es creixen, ataquen i intimiden la gent. En conseqüència, la gent se sent amenaçada i hi deixa de participar.
Això és el que passa si no tens un moviment antifeixista prou gran. Necessitem una resposta a l’alçada de les circumstàncies. Hem de dotar el moviment d’amplitud, i involucrar el jovent. A UAF, l’edat mitjana està entre 14 i 18 anys. Això vol dir que tota una nova generació s’està polititzant a través de la nostra lluita; una nova generació de gent que ha estat bastant al.lienada de la política. I ells no només parlen del feixisme; es pregunten per què hi ha feixisme. Això ens porta cap al futur, a començar a parlar d’un altre tipus de societat.
Tu ets membre d’una organització revolucionària, el Socialist Workers Party, i UAF inclou dintre seu la central sindical britànic, el TUC. Treballar en aquest context t’obliga a deixar de banda la teva ideologia?
No, en absolut. El que has de fer és presentar propostes que funcionin, que facin avançar el moviment.
La coordinadora de UAF la formen 21 persones, i només dues són revolucionàries. Tenim tensions internes respecte de l’estratègia a seguir, hi ha debats. Però la gent busca una estratègia que funcioni. Potser no comparteixen la teva política, però escoltaran propostes capaces de mobilitzar contra els feixistes. Si saps impulsar actes massius on gent nova s’uneix a UAF i molts joves hi participen, t’hi donaran suport.
UAF és un front únic, una organització dedicada a una lluita molt concreta: contra el feixisme. I dins aquesta lluita, hem de negociar amb les altres forces que hi participen. Si perdem una votació, la perdem, no passa res.
Però en les qüestions principals, en general guanyem les votacions, perquè fins i tot la gent del Partit Laborista i els dirigents sindicals veuen que s’ha de fer quelcom per aturar els feixistes.
Los fascistas se crecen en tiempos de crisis
Las elecciones europeas de junio dejaron claro que, de momento, en este contexto de crisis económica, la extrema derecha está ganando el pulso a la izquierda radical. Protagonista no es sólo el BNP en Gran Bretaña; en Holanda, el Partido por la Libertad (PVV), marcadamente populista y antimusulmán, se ha alzado como segunda fuerza del país con el 16,9% de los votos, que le otorgan cuatro escaños en el Parlamento europeo. Dos escaños se llevan los fascistas en Austria. Y su ascenso se está dejando notar también en países como la Rep. Checa, Hungría, Bulgaria, Finlandia, etc. Por no hablar de Italia o Polonia, cuyos respectivos gobiernos están aplicando restrictivas leyes contra inmigrantes y LGTB.
Es cierto que el alto nivel de abstención en las elecciones europeas explica en buena parte los “buenos” resultados obtenidos por la extrema derecha. Pero eso no significa que su amenaza sea menos real. Ante el alarmante aumento del paro que se está registrando en la mayoría de países, los discursos racistas y xenófobos de los partidos fascistas están ganando terreno.
En la actualidad, el espectro de partidos de extrema derecha en Europa abarca desde los populistas –más “moderados”- hasta los abiertamiente neonazis. Todos tienen en común una retórica política que se apoya en el nacionalismo y la inmigración como ejes de su campaña electoral, y que se ve favorecida por los déficits democráticos de la Unión Europea, en forma de restrictivas políticas de asilo y migración. La mayoría han abandonado la antigua idea nazi de superioridad biológica de la raza con tal de evitar caer en el ostracismo social, y han abrazado la teoría de la “nueva derecha”. Para ésta, solamente hay diferencias culturales entre las diferentes etnias. Se trata, aquí, de un racismo de segundo orden, principalmente en forma de islamofobia, pero que también expresa su odio contra minorías como los sinti y roma en países como Italia y Hungría.
Lejos de ser un fenómeno nuevo, el auge de la nueva extrema derecha en Europa tiene su origen en la crisis del petróleo y el inicio de la globalización neoliberal, que han venido fortaleciendo las organizaciones fascistas. Algunas han llegado a formar parte de gobiernos estatales, como la Liga Norte en Italia o el FPÖ en Austria. El desmantelamiento del Estado del bienestar, la mercantilización de todas las esferas de la vida, la menguante solidaridad en la sociedad… han servido de caldo de cultivo para un nuevo auge de la ideología fascista, con unas organizaciones extremistas adaptadas al nuevo contexto globalizado.
Ni que decir tiene que, también en este terreno, el 11/S marcó un antes y un después. La “guerra contra el terror”, iniciada tras los atentados contra las Torres Gemelas, no ha hecho más que alimentar la islamofobia.
Ante la inevitable pregunta de si existe un riesgo real del fascismo en Europa, conviene tener en cuenta cuáles son las condiciones necesarias para su acceso al poder: el apoyo de la clase dirigente y el desmembramiento absoluto de las organizaciones de la clase trabajadora. Estas condiciones, que sí se daban en los años ’30, no están hoy presentes, aunque muchos se sientan tentados a creer lo contrario. Por una parte, no se da la necesaria confluencia de intereses entre capitalistas y fascistas, principalmente porque la puesta en práctica del programa político de los últimos entorpecería las reglas del juego del mercado neoliberal. Pese al trasbalse que supone la actual crisis no podemos hablar, de momento, de superación del dogma neoliberal. Por otra parte, si bien es cierto que la izquierda revolucionaria no vive su mejor momento histórico y que la clase trabajadora se haya a la defensiva tras haber sufrido sucesivas derrotas en las últimas décadas, ésta no ha logrado ser completamente aplastada y conserva su propia dinámica.
Por último, y como dice Weyman Bennett, nuestro deber es no dejar espacio alguno para la organización de la extrema derecha. Para ello, debemos inspirarnos en éxitos de la lucha antifascista, como el bloqueo de la cumbre anti-islam en Colonia hace un año, en el que participaron 40.000 personas y diferentes colectivos sociales y políticos. Ni ahora ni nunca.
Isaac Salinas
Nick Griffin a la BBC: El nazi-feixisme es vesteix de democràtic
El lider del British National Party (BNP) Nick Griffin, participa en un debat de la televisió pública anglesa enmig de grans protestes i una forta campanya antifeixista que pretenia impedir que aquest retractor dels drets humans tingués espai a la BBC. Els nous nazis vestits de demòcrates, amb eufemismes com ‘populistes’ o ‘patriotes’, tracten de rehabilitar la seua ideologia disfressant-la de democràtica. Aquesta és l’estratègia de pràcticament tota l’extrema dreta europea, contaminada de neonazis, racistes i homòfobs, i que a Anglaterra va aconseguir 900.000 vots a les darreres eleccions europees. Griffin havia nega anteriorment l’Holocaust, havia catalogat de ‘repugnant’ l’homosexualitat i reclamava la nacionalitat britànica només pels blancs, arribant inclús a afirmar que ‘moltes pasteres d’immigrants deurien d’enfonsar-se a la mar’.
Mira el vídeo de les protestes
Notícia d’El País:
Un líder ultra británico debate en la BBC en medio de protestas
Nick Griffin rechaza ante las cámaras ser “un nazi” y el público le acusa de “envenenar” Reino Unido.-Los esfuerzos de los medios para que la cadena anule la invitación al líder se convierten en una plataforma inesperada para la formación política
AGENCIAS – Londres – 23/10/2009
El líder ultraderechista británico Nick Griffin se ha salido con la suya y, pese a las protestas generadas por su participación en un debate político en la BBC, ha podido defender ante las cámaras de la televisión pública británica su ideario extremista que ha seducido a casi un millón de ciudadanos en las pasadas elecciones europeas.
Durante su primera aparición en el programa de debate Question Time, que se emite en prime time con una audiencia estimada en tres millones de personas, el líder del Partido Nacional Británico (BNP por sus siglas en inglés) ha exhibido su perfil más moderado. “No soy un nazi, nunca lo he sido”, ha dicho Griffin, cuya formación apuesta por frenar drásticamente la entrada de inmigrantes y romper con la Unión Europea, al responder a preguntas de la audiencia sobre sus comentarios que ponen en duda el Holocausto.
Grupos antirracistas y algunos políticos del Partido Laborista habían argumentado que la presencia de Griffin en la BBC era perjudicial y tenía que haberse abortado porque era brindarle una plataforma para divulgar su discurso xenófobo y extremista. Otros, en cambio, han defendido la participación del líder ultra en el debate porque en este caso prevalece el libre ejercicio de la libertad de expresión.
Alrededor de 500 personas, portando pancartas con el mensaje Paremos el fascismo del BNP, han protestado a las puertas de los estudios de la BBC en Londres antes del comienzo del debate. Algunos manifestantes llegaron a romper la barrera de seguridad en torno al recinto, enfrentándose con la policía. Al menos seis personas fueron detenidas y tres agentes resultaron heridos leves.
Griffin, sentado en una mesa redonda junto a otros pesos pesados de la política británica, como el secretario de Justicia, Jack Straw, no se ha amilanado ante la catarata de ataques que ha tenido que soportar del público presente en el programa. Una persona sugirió que lo mejor que se podía hacer con Griffin era enviarlo al Polo Sur. “Es un lugar sin colores en el que podría estar agusto”, dijo con ironía. Un hombre negro le acusó directamente de estar “envenenando” las mentes de los británicos.
Griffin y otro miembro del BNP sorprendieron al país y a la opinión pública el pasado mes de junio al ganar dos asientos en las elecciones europeas. Obtuvieron 900.000 votos, el 6% del total. Su partido, que apuesta sin tapujos por la repatriación de inmigrantes y cuyas filas sólo hay blancos, ha ganado adeptos en las áreas urbanas más castigadas por la recesión y con más población inmigrante, a la que los trabajadores británicos ven como una competencia en la lucha por encontrar trabajo.
El BNP aún no ha dado el salto a la política nacional, ya que no tiene todavía representantes en la Cámara de los Comunes, pero nadie descarta que eso vaya a ocurrir a partir de junio, cuando se celebran elecciones generales en Reino Unido.
Brown apoya su presencia
El primer ministro británico, Gordon Brown, ha terciado en la polémica y ha defendido la comparecencia del líder del Partido Nacional Británico en la cadena pública británica. “Cualquiera que escuche lo que el BNP tiene que decir comprobará que se trata de un mensaje inaceptable”, ha concluido Brown, invitando a Griffin a que muestre sus cartas ante los telespectadores.
La decisión de recibir al dirigente del BNP ha sido duramente criticada por otros medios de este país, que consideran que el responsable de una formación supuestamente racista y homófoba no debe comparecer en la televisión que financian los contribuyentes. Sus críticas, sin embargo, han tenido un efecto inesperado: poner al grupo en boca de todos. Hoy, por ejemplo, el diario The Times o el tabloide Daily Mail han ocupado algunas de sus páginas en reproducir pasadas declaraciones de este controvertido personaje.
Para algunos, dar voz a un tipo que en el pasado ha calificado a los homosexuales de “repugnantes” y al Holocausto de “mentira rentable” en una plataforma tan destacada no es una buena idea. Otros, como Brown, creen que la comparecencia de Griffin será contraproducente para el BNP porque sus ideas “racistas e inaceptables” quedarán en evidencia ante el pueblo británico. La cadena defiende su decisión de recibir al líder ultraderechista, argumentando que el diputado de la formación en el Parlamento Europeo obtuvo casi un millón de votos en las pasadas elecciones europeas.
El BNP ha sido noticia durante toda la semana. El martes se publicó en Internet una detallada y larga lista de miles de miembros de la formación en la que se podía tener acceso a los nombres y apellidos de sus integrantes, así como a sus direcciones particulares y sus números de teléfono. Así mismo, varios altos mandos británicos denunciaron en una carta la apropiación de símbolos de las Fuerzas Armadas por parte del partido para sus propios fines políticos.
