|
|
|
Europa recorda que és l'Estat espanyol qui te el poder d'actuar contra els atacs feixistes al País Valencià |
La Comissió Europea ha contestat l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, que el passat mes de novembre va preguntar quines mesures anava a adoptar la Comissió contra el Govern espanyol davant la reiterada violència neonazi i feixista al País Valencià. El vicepresident de la Comissió i responsable de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, ha afirmat que no té competències per a obligar a Espanya a reforçar la seua lluita contra atacs neonazis contra partits polítics i ONG al País Valencià, tot i que ha recordat que la legislació de la UE obliga als estats membre a castigar amb sancions penals els delictes de caràcter racista i xenòfob. La pregunta de l'eurodiputat català recordava els atacs impunes amb bombes contra el BNV, ERPV, La Quimera i CEAR, l'incendi del local d'Endavant o de la seu del BNV a Benicàssim, així com els reiterats actes violents de grups neonazis i neofeixistes contra l'esquerra, el valencianisme i les entitats de drets humans. L'eurodiputat de CiU assegura que "els autors d'estos actes delictius han quedat fins ara totalment impunes i el Govern espanyol no ha actuat amb suficient fermesa per a detindre esta violència injustificable". "Les víctimes d'estos actes se senten indefenses i demanen als òrgans institucionals i forces de seguretat de l'Estat que posin fi a esta prolongada onada de violència", assenyala. Per tot això, Tremosa preguntava a l'executiu comunitari quines mesures pensa adoptar contra el Govern espanyol "amb la finalitat d'evitar que València seguisca sent un paradís per als activistes neonazis". Barrot recorda en primer lloc que, segons el Tractat, "el respecte dels drets fonamentals és un dels valors en els quals s'assenta la UE". "Tot Estat membre està obligat a castigar la incitació pública a la violència o a l'odi dirigits contra un grup de persones o un membre de tal grup, definit en relació amb la raça, el color, la religió, l'ascendència o l'origen nacional o ètnic", recorda Barrot. A més, els estats membre han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir que la motivació racista i xenòfoba es considere com una circumstància agreujant, o bé que els tribunals tinguen en compte l'esmentada motivació a l'hora de determinar les sancions."La Comissió prestarà especial atenció a la correcta incorporació i aplicació d'aquesta decisió marc per part de tots els Estats membres, que hi ha d'haver culminat el 28 de novembre del 2010", conclou Barrot.
Antifeixistes.org ha sigut citada al web de l'Europarlament:
Llegeix la pregunta al Parlament Europeu
Brussel·les diu que no té competències per obligar a Espanya a reforçar la seua lluita contra atacs neonazis a València (Vilaweb)
Bruselas dice que no tiene competencias para obligar a España a refurzar su lucha contra los ataques neonazis (Las Provincias)
Qui està darrere dels artefactes explosius contra l'esquerra a València? (Antifeixistes.org)
INFORME RAXEN 2009: Presentació a València per denunciar els alts índexs de violència i d'impunitat feixista (Anifeixistes.org)
VIDEO: Violència política al País Valencià
ERC-IU presenta una proposició no de llei al Congrès perquè s'investiguen els atacs feixistes al País Valencià (Antifeixistes.org)
|
 Notícia de Vilaweb.cat:
Brussel·les diu que no té competències per aobligar a Espanya a reforçar la seua lluita contra atacs neonazis a València
18:3401.02.2010
BRUSSEL·LES, 01 (EUROPA PRESS)
La Comissió Europea ha afirmat hui que no té competències per a obligar a Espanya a reforçar la seua lluita contra atacs neonazis contra partits polítics i ONG a la Comunitat Valenciana, tot i que ha recordat que la legislació de la UE obliga als estats membre a castigar amb sancions penals els delictes de caràcter racista i xenòfob.
L'executiu comunitari ha respost així a una pregunta parlamentària presentada per l'eurodiputat de Convergència i Unió (CiU), Ramon Tremosa. En la seua interpel·lació, Tremosa denunciava que els partits polítics 'Bloc Nacionalista Valencià' i 'Esquerra Republicana de València', l'ONG 'Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat' (CEAR), organitzacions juvenils separatistes catalanes com 'Endavant' o el centre social 'La Quimera de Mislata' estan sent víctimes des de 2002 d'"una onada de violència, intimidació i atemptats amb explosius o còctels Molotov contra les seues seus, simpatitzants i representants".
L'eurodiputat de CiU assegura que "els autors d'estos actes delictius han quedat fins ara totalment impunes i el Govern espanyol no ha actuat amb suficient fermesa per a detindre esta violència injustificable". "Les víctimes d'estos actes se senten indefenses i demanen als òrgans institucionals i forces de seguretat de l'Estat que posin fi a esta prolongada onada de violència", assenyala.
Per tot això, Tremosa preguntava a l'executiu comunitari què mesures pensa adoptar contra el Govern espanyol "amb la finalitat d'evitar que València seguisca sent un paradís per als activistes neonazis".
En la seua resposta, el vicepresident de la Comissió i responsable de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, recorda en primer lloc que, segons el Tractat, "el respecte dels drets fonamentals és un dels valors en els quals s'assenta la UE".
Tot i això, Barrot ressalta que la Comissió "no té competències per actuar específicament contra l'extremisme i els partits polítics d'extrema dreta o en incidents com els que descriu la seua senyoria". "Les autoritats nacionals, inclosa la policia i els tribunals, seguixen sent les responsables que es respecten i protegisquen els drets fonamentals d'acord amb la legislació nacional i les obligacions internacionals del país", afegix.
En tot cas, el vicepresident de l'executiu comunitari assenyala que si estos incidents contenen elements racistes o xenòfobs seria aplicable la norma europea que obliga a lluitar contra estes manifestacions mitjançant sancions penals.
Segons esta norma, "tot Estat membre està obligat a castigar la incitació pública a la violència o a l'odi dirigits contra un grup de persones o un membre de tal grup, definit en relació amb la raça, el color, la religió, l'ascendència o l'origen nacional o ètnic", recorda Barrot.
A més, els estats membre han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir que la motivació racista i xenòfoba es considere com una circumstància agreujant, o bé que els tribunals tinguen en compte l'esmentada motivació a l'hora de determinar les sancions.
"La Comissió prestarà especial atenció a la correcta incorporació i aplicació d'aquesta decisió marc per part de tots els Estats membres, que hi ha d'haver culminat el 28 de novembre del 2010", conclou Barrot.
|
|
|
|
Documental - Carlos, 1 año sin tí un año contigo
Periodistes de tele 5 sorpresos amb càmera oculta
