|
|
|
Anglada podria ser condemnat a tres anys de presó i inhabilitat per presentar-se a les eleccions |
| El líder de la Plataforma Per Catalunya (PxC) Josep Anglada, s'enfronta al que podria ser el final de la seua carrera política. Una setmana després de presentar la seua candidatura a la Generalitat el passat dissabte a Barcelona, envoltat de neonazis i tot tipus d'ultres i amb protesta antifeixista a la porta, Anglada i el regidor Joan Carles Fuentes declararan aquest divendres al jutjat de Vic per la difusió d'un pamflet racista durant les eleccions de 2007. Quan es va repartir el fulletó pel què hauran de declarar Anglada i Fuentes, el jutjat de Vic va interpretar que l'elaboració del pamflet era només constituïu d'una falta, però l'Audiència l'ha elevat a delicte perquè fomenta l'odi i la discriminació. De confirmar-se'n l'autoria, Anglada i Fuentes podrien ser condemnats a tres anys de presó i ser inhabilitats per presentar-se a unes eleccions. L’ultradretà, avalat per diverses formacions racistes europees, va presentar el passat dissabte a Barcelona els candidats de la Plataforma per Catalunya, nodrida d’històrics ultradretans i neonazis, però també d’activistes d’altres formacions polítiques convencionals. Tots han enarborat l’equació estranger-invasor, han atiat una islamofòbia transversal (“l’islam és el perill”) i han posat al punt de mira la immigració, particularment l’àrab i la marroquina, durant l’acte més important i preocupant que ha fet l’extrema dreta a Catalunya des de finals dels anys 80. |
Notícia de Directe.cat:
Anglada serà jutjat per racisme arran d'un fulletó xenòfob repartit el 2007
El líder de Plataforma per Catalunya podria ser condemnat a tres anys de presó i resultar-ne inhabilitat per presentar-se a les eleccions
Les aspiracions del candidat de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, podrien veure's truncades a causa de la xenofòbia que predica la seva formació. L'Audiència de Barcelona entén que un fulletó distribuït durant la campanya de les eleccions municipals del 2007 i atribuït a PxC pot constituir un delicte de racisme, contemplat al codi penal. Per això els magistrats han acceptat el recurs presentat per col·lectius d'immigrants de Vic, que forçarà el president de la formació xenòfoba, Josep Anglada, i el regidor Joan Carles Fuentes a declarar aquest divendres com a imputats. Quan es va repartir el fulletó, el jutjat de Vic va interpretar que l'elaboració del pamflet era només constituïu d'una falta, però l'Audiència l'ha elevat a delicte perquè fomenta l'odi i la discriminació. De confirmar-se'n l'autoria, Anglada i Fuentes podrien ser condemnats a tres anys de presó i ser inhabilitats per presentar-se a unes eleccions.
Segons han explicat aquest dimecres els representants dels col·lectius, l'Audiència provincial interpreta que els fulletons poden haver vulnerat l'article 510 on es considera delicte l'odi i la discriminació a persones per raons d'origen o religió i que contemplen un càstig penal. En cas d'una sentència condemnatòria, la pena màxima que es pot aplicar en aquests casos és de fins a tres anys de presó i la inhabilitació per presentar-se a les eleccions. En el fulletó que era 'injuriós' i 'fals', en paraules d'Iborra, es diuen 'barbaritats' i es fan acusacions 'sens solta ni volta'. Els col·lectius d'immigrants deixen clar que no passaran per alt acusacions que fins ara han quedat 'impunes' perquè ningú ha marcat el 'límit' d'aquests insults i desqualificacions.
El maig del 2007, poques setmanes, abans de les eleccions municipals, va distribuir-se un pamflet -'injuriós' i 'fals' segons les associacions denunciants- on un grup de religió musulmana demanava el vot per partits implantats a la ciutat de Vic perquè aquests els donaven un tracte de favor. La denúncia de col·lectius i entitats socials va portar a una investigació que va determinar que l'autoria podria ser de l'entorn de la PxC.
El novembre del 2007, el titular del jutjat número 4 de Vic va resoldre que el pamflet que va repartir el regidor Joan Carles Fuentes, tal i com va reconèixer ell mateix en seu judicial, no era constitutiu de delicte sinó d'una falta perquè el pamflet no incentiva 'de manera directa' a delinquir. En la interlocutòria, el jutge assegurava que el fulletó va ser redactat per 'alguna persona de l'àmbit de la formació PxC'. El jutge deixava clar que la declaració del Fuentes on assegurava que se'l va trobar a la bústia i va decidir encarregar les fotocòpies perquè el considerava 'positiu electoralment'. El jutge considerava que aquesta versió era de 'dubtosa credibilitat'.
Malestar i convivència
Manifestacions com les d'aquest fulletó que 'inciten a l'odi amb engany' comporten 'riscos evidents' per la convivència. Així ho consideren els col·lectius d'immigrants que admeten que els darrers esdeveniments han 'augmentat el malestar'. Fins ara, segons han explicat els representants d'aquests, els propis col·lectius han evitat 'expressions públiques' de malestar davant d'uns plantejaments com els de PxC que han 'contaminat' una part de la població amb mentides i falsedats.
Malang Diba, del col·lectiu subsaharià, ha dit que ja 'n'hi ha prou d'insults i de criminalitzar' els col·lectius d'estrangers. Aquest ciutadà d'origen senegalès ha assegurat que Josep Anglada i la seva plataforma no estan en contra de la immigració sinó que la utilitzen com a plataforma de llançament personal perquè 'sense immigrants no té discurs polític'. Carlos Ordoñez, del col·lectiu llatinoamericà, admet que 'psicològicament' poden quedar afectats per afirmacions que no respecten la seva condició d'humans. Des del col·lectiu marroquí, Abdelhak Diyer, assegura que els estrangers han vingut a treballar i es pregunta 'perquè cal crear aquest odi?'.
El capellà Joan Soler, membre de l'entitat Veus Diverses, ha demanat aquest dimecres a la jerarquia eclesiàstica que prengui 'postures definides' davant la utilització que Anglada fa del seu 'cristianisme occidental' i de la seva 'criminalització de l'islam'. Soler que participa en diferents trobades de diàleg interreligiós, ha assegurat que en totes les religions hi ha 'col·lectius intransigents' que no cal generalitzar. En aquest sentit demana que 's'esborri' la tradició catòlica d'aquest que no entra dins dels plantejaments de respecte de la fe cristiana.
Aquest és el fulletó que van repartir Anglada i Fuentes el 2007:
Notícies del Setmanari Directa:
Anglada es presenta com a candidat a la Generalitat amb el suport de cap-rapats neonazis
Ultradreta postindustrial, dreta radical populista o nacionalpopulisme, la xenofòbia va presentar la seva candidatura electoral a la Generalitat el dissabte 13 de març. L’ultradretà Josep Anglada, avalat per diverses formacions racistes europees, va presentar els candidats de la Plataforma per Catalunya, nodrida d’històrics ultradretans i neonazis, però també d’activistes d’altres formacions polítiques convencionals. Tots han enarborat l’equació estranger-invasor, han atiat una islamofòbia transversal (“l’islam és el perill”) i han posat al punt de mira la immigració, particularment l’àrab i la marroquina, durant l’acte més important i preocupant que ha fet l’extrema dreta a Catalunya des de finals dels anys 80.
BARCELONA • ELS PARTITS NAZIS EUROPEUS BRINDEN AVAL POLÍTIC, SUPORT LOGÍSTIC I AJUT FINANCER A LA PLATAFORMA PER CATALUNYA
Anglada presenta la seva candidatura populista envoltat de racistes i neonazis
Anglada cerca finançament electoral a través del multimilionari suec Patrik Brinkmann
Ultres destacats, neonazis de l'antiga CEDADE, terroristes antiavortistes i exmilitants de tots colors nodreixen la militància racista i islamòfoba de PxC
Higínia Roig
Envoltat per dirigents de l’extrema dreta italiana, francesa i flamenca, Josep Anglada va oficialitzar, el dissabte 13 de març a Barcelona, davant prop de 700 persones convidades, la presentació de la Plataforma per Catalunya (PxC) a les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya, previstes per la tardor vinent. Enmig d’un ampli dispositiu policial, integrat per 30 furgons de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, agents de paisà de la Divisió d’Informació desplegats a l’interior de l’estació de Sants i unitats de les ARRO en tasques de suport, Anglada va presentar els caps de llista que es presentaran a les eleccions autonòmiques –Myriam Muñoz per Tarragona; Eduard Pallerola per Girona; Moisès Font per Lleida i ell mateix per Barcelona– i va bramar: “Per evitar la islamització de Catalunya!”. La decisió de concórrer a les eleccions autonòmiques ha estat possible per l’aval polític, logístic i financer de les principals formacions ultradretanes, xenòfobes i populistes de la UE.
L'homologació europea cercada per la PxC es va confirmar amb la presència i les intervencions dels nazis europeus més destacats: entre d’altres, Pierre de Val (exsecretari de formació del FN de Le Pen i president de Terre et peuple), Max Bastoni de la Lliga Nord italiana, el portuguès Duarte Branquino i Hilde de Lobel i Barbara Ponte per l’extrema dreta flamenca. Al saló d’actes de l’hotel Barcelona-Sants, que va acceptar acollir l’acte, s’hi van poder veure nombroses persones amb estètica skinhead rebaixada i destacats militants de l’extrema dreta a Catalunya. La PxC va aprofitar la convocatòria, una de les més concorreguda de l’extrema dreta des de finals de la dècada dels 80, per presentar els llibres El velo de la discòrdia. La dictadura islamista sobre Europa de Gelu Marín i No le diga negro, dígale subsahariano. Guía de lo políticamente correcto de Felipe Botaya. Mentre tot això succeïa en un hotel pres per fortes mesures de seguretat públiques i privades, al carrer i a escassos metres, prop de 300 persones es manifestaven sota el lema “El feixisme avança si no se’l combat”. Convocada per col·lectius antifeixistes, associacions d’immigrants i l’Assemblea de Barri de Sants, la protesta denunciava la presència d’Anglada i la impunitat amb què transmet el seu missatge d’odi xenòfob. Els Mossos d'Esquadra van identificar diverses manifestants abans i després de la concentració antifeixista, envoltada en tot moment per agents antidisturbis. Des del migdia, el servei d’ordre de la formació racista també s’havia citat a l’hotel on, passades les cinc de la tarda, van arribar dos autobusos llogats per la Plataforma, un provinent del Vendrell i l’altre de Vic. Diversos membres de la seguretat del partit van fotografiar i filmar els activistes antifeixistes.
El viatge d’Anglada a Viena
Els contactes internacionals cercats per la PxC s'estaven reforçant des del darrer congrés de la formació, celebrat l’octubre de 2008 a Vic, on ja hi van assistir representants del Vlaams Belang, la Lega Norte italiana i altres formacions extremistes europees. Durant els darreres mesos, però, la PxC ha intensificat la connexió europea de cara a trobar finançament per les properes conteses electorals. El mes de febrer, Anglada va viatjar a Viena per assistir al Ball anual de les Corporacions –cita anual de la dreta populista xenòfoba europea– i ja va obtenir compromisos de suport logístic de l'FPÖ austríac del difunt Jorg Haider –en concret, en tasques de propaganda, màrqueting i organització electoral. En declaracions efectuades el dilluns 15 de març a TV3, Anglada ha reconegut rebre finançament de part de la Liga Norte i el FN francès. Anglada també ha contactat amb el multimilionari suec Patrik Brinkmann per rebre una donació que sufragui les despeses electorals. Recentment, l’industrial escandinau ja va fer públic el seu suport econòmic a la formació xenòfoba alemanya Pro-Köln per les eleccions previstes a la Renània el 2010 i a Berlín el 2011. Anglada, a més, té concertada una cita a Lió amb Bruno Gollinisch, vicepresident del Front Nacional francès, per intentar que Jean-Marie Le Pen prengui part a l’acte final de la campanya electoral. En totes aquestes reunions, hi ha pres part Enric Ravello, responsable de relacions internacionals de la PxC que prové de la neonazi CEDADE, impulsora de la Llibreria Europa. Ravello va ser l’encarregat, el dissabte 13, de presentar la nova revista de la PxC Identitat Catalana.
Abans de rebre el suport europeu, la PxC ha fet un recorregut de set anys per reunir militants de totes les famílies de l’extrema dreta. Fet i fet, el 2003, l’exprimer secretari general de la PxC, el funcionari de presons Jaume Farrerons –que durant la dècada dels 80 va fundar l’entitat filonazi ENSPO amb el l’editor feixista Ramon Bau–, va plegar de la formació denunciant que estava controlada des de l’ombra “per la ultradreta més rància i reaccionària”. El mateix Farrerons reconeixia els contactes amb España 2000 i Democracia Nacional i que el mateix Anglada li havia demanat de contactar amb Ernesto Milà –històric ideòleg de l’extrema dreta espanyola– “per delimitar les línies mestres” d’una formació que, indefinida en l’eix esquerra-dreta i en l’eix nacional, només enarbora la bandera de l’odi antiimigració i de l’ordre públic.
Nazis violents a la PxC
Malgrat l’intent de modernitzar la imatge de la formació, la Plataforma està nodrida d’ultres i neonazis de trajectòria dilatada. El delegat a Badalona és Carlos Francisoud, fundador del grup terrorista Milícia Catalana i condemnat per les bombes antiavortistes contra la clínica Dexeus a finals dels 80. Francisoud, que després va fundar el Moviment Patriòtic Català (MPC), de tendència ultracatòlica, va arrenglerar-se a la PxC amb antics companys nazis, que són els que desenvolupen les tasques de servei d’ordre i protecció d’Anglada.
Un perfil semblant al de l’actual regidor per Manresa Albert Pericas Riu, excaprapat violent conegut al Bages amb el sobrenom d'Animal i per haver propinat nombroses pallisses durant la dècada dels 90. El número tres de la llista manresana, Aaron Argudo Palacios, també va ser el segon candidat de la llista d'extrema dreta Españoles Bajo el Separatismo a les eleccions de 2006. A més, un dels exregidors per Manlleu, Joan Gómez, va militar al grup neonazi Estat Nacional Europeu (ENE) i era el cap de les joventuts de la formació liderada per Luís Garcia, conegut com el Mataestudiantes durant la dictadura franquista. El 2006, els Mossos van intervenir ENE i el fiscal Mena en va demanar la il·legalització per apologia del genocidi i incitació a l’odi racial i a l’antisemitisme.
Però la militància de la PxC –que el dissabte va anunciar que havia arribat al militant número 1.000– prové transversalment de totes les rengles. L’actual responsable per Manlleu és un sindicalista de Comissions Obreres. Al Vendrell, s’hi van afiliar militants del PP i el PSC i dues persones del moviment veïnal. Al Garraf, l’exmilitant d’ERC Pere Parareda i l’exmembre de l’executiva de la UGT de Vilanova Paqui Esquibel van donar-se d’alta a la formació xenòfoba. I a Terrassa, va fitxar la històrica de CDC Maite Ruich. Alhora, durant els dies previs al conclave de Sants, destacats ultres han reforçat la convocatòria a través d'Internet. Entre ells, David Perez Parada, d’Olot, en una pàgina personal farcida de símbols neonazis.
La dreta espanyolista com a origen
Però els màxims impulsors de la PxC el 2002 són la triada integrada per Anglada (Vic), Armengol (El Vendrell) i Figuerola (Cervera), que al congrés fundacional van rebre l’apadrinament dels històrics ultradretans Alberto Royuela (exguàrdia de Franco) i Esteban Gómez Rovira, l’advocat espanyolista icona de la lluita contra la normalització lingüística. Tots tres tenen itineraris força similars i provenen de la dreta espanyolista. Josep Anglada, un routier de l’extrema dreta, va iniciar les passes polítiques el 1979 a la franquista Fuerza Nueva de Blas Piñar. Va reaparèixer a les llistes de l’Alianza Popular de Fraga Iribarne el 1987 i es va reenganxar al nou projecte de Blas Piñar fins el 1992. Es va apropar a Ruiz Mateos i, de nou, al PP durant la dècada dels 90. Habitual dels 12 d’octubre a la plaça dels Països Catalans de Sants, l'any 2000 va fundar la Plataforma Vigatana, embrió de la PxC, que va néixer el 2002 i es va estrenar en el conflicte viscut a Premià de Mar per la construcció d’una mesquita, instrumentalitzat per Anglada per denunciar una suposada invasió i ocupació de l’islam a casa nostra.
Armengol, vicepresident de la PxC, va iniciar la singladura política a les rengles del PP i, posteriorment, el 2000, es va presentar com a cap de llista per Tarragona al Grupo Independiente Liberal (GIL) de Jesús Gil. Mateu Figuerola va ingressar a Alianza Popular el 1979 i es va donar de baixa del PP el 1997. El 1999, va ingressar a la UDC de Duran Lleida fins que la va abandonar el 2002. L'any 2003, va ser detingut, jutjat i condemnat per intentar cremar la mesquita de Cervera. L’intent d’atemptat només li va costar 25 euros de multa. El 2007, Figuerola va encapçalar l’escissió del sector lleidatà de la PxC que va donar peu al naixement de Partit per Catalunya (PxCat). El dia 13 de febrer, a Sant Boi de Llobregat, Figuerola va presentar la seva candidatura al Parlament amb demandes de tres anys de presó per les persones migrants que entrin sense papers a l’Estat.
Anglada davant els jutjats
Definit com ambiciós, autoritari i calculador al llibre Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya dels periodistes osonencs Miquel Erra i Joan Serra (Ara Llibres, 2008), Anglada va ser enxampat per una càmera oculta de Canal 9 l'any 2003. Allà, afirmava que duia “el franquisme al cor”, que la desvinculació amb l’extrema dreta era només una aposta tàctica i estètica (“amb mi, l’extrema dreta aixecarà cap”) i que, si pogués, “restabliria la pena mort”. Durant el darrer ple municipal celebrat el 3 de març, per escalfar motors per l’acte central del dissabte 13 de març a Sants, Anglada va afirmar que “un moro, per molt que sigui nascut a Vic, per mi, sempre serà un moro” i que “els musulmans són els meus enemics”. La PxC es troba rere la recent polèmica per l’intent de prohibir l’empadronament de persones migrades a Vic. Durant el seu darrer congrés, on es va guardar un minut de silenci pel dirigent ultra austríac Jorg Haider, va afirmar que la majoria dels immigrants “són xusma” i no perd ocasió per insistir que “l’islam és el perill”.
Tanmateix, Anglada té diversos fronts judicials oberts. L’intent de traslladar la PxC a la resta de l’Estat va cloure amb un sonor fracàs i amb una condemna de 52.000 euros en concepte d’indemnitzacions contra tres treballadors acomiadats de forma improcedent. La tardor passada, va ser condemnat a 3.000 euros per agredir un menor a les portes de la seu de la Plataforma per Catalunya de Vic. I el dijous 19 de març, Josep Anglada està citat a declarar a l’Audiència Provincial de Barcelona per un delicte de promoció del racisme que remet a les darreres eleccions municipals, quan es va descobrir que uns fulls volants anònims falsos, teòricament redactats per la comunitat musulmana contra Anglada, havien estat confeccionats i distribuïts per la pròpia formació. L’any 2001, diversos col·lectius populars van tramitar una querella –coordinada per Francesc Arnau– contra Anglada per apologia del racisme que va quedar arxivada. El director de l’edició d’Osona i Ripoll d’El 9 Nou, a propòsit del darrer ple municipal, va escriure: “Tinc dues o tres preguntes que em volten pel cap. La primera: per què algun fiscal camuflat –sense la toga, vull dir– no assisteix a un ple de Vic, escolta Josep Anglada i, tot seguit, truca els Mossos perquè el detinguin? Bona part de les intervencions d’Anglada traspuen racisme i xenofòbia i el racisme i la xenofòbia em sembla que estan castigats pel Codi Penal”. No és té cap constància, ara per ara, que cap de les dues preguntes tingui resposta. El dissabte 13 de març, però, els Mossos d’Esquadra sí que hi eren: protegien Anglada i la seva candidatura xenòfoba amb suport dels nazis europeus.
700 PERSONES ACLAMEN LES CONSIGNES FEIXISTES D’ANGLADA
PxC vol assaltar el parlament amb un discurs que dóna la culpa de la crisi a les immigrants
Raquel Jové | Redacció
Terra amb moqueta, làmpades pomposes i blindatge d’excepció a l’hotel de quatre estrelles Barceló Sants, per acollir la presentació de la candidatura de la Plataforma per Catalunya (PxC) encapçalada per Josep Anglada. L’acte va aglutinar gairebé 700 persones que, durant dues hores, van aclamar les consignes racistes i feixistes que es van llençar des del faristol. Tot plegat, en un clima de luxe més aparent que real, on les pells, les corbates i les joies dels burgesos nostàlgics de les primeres files convivien amb les actituds cavernícoles dels cap-rapats, la mirada impertèrrita dels periodistes i la presència inèdita de gent del carrer que aplaudia a estones, però que ovacionava amb força els crits d’Anglada contra les persones migrades, senyalant-los com a culpables de l’actual situació de crisi econòmica i la conseqüent precarietat social.
Anglada va entrar a l’hotel envoltat de periodistes i saludat constantment pels seus seguidors. Els assistents el miraven amb admiració i molts s’hi apropaven –gairebé fent-li reverència– fins que Anglada es recordava dels seus noms. Entre ells, Miguel Menéndez Piñar –nét de Blas Piñar–, una nena amb una banderola amb la insígnia de la PxC, militants de la formació neonazi Alianza Nacional o un jubilat que es va apropar a felicitar- lo i al qual Anglada va etzibar: “Aquí segueixo, al peu del canó i satisfet”. Anglada repetia amb la seva assessora els eixos amb els quals es defensaria davant la premsa: “Atur, classe política i control de la immigració per tenir més despesa social i menys delinqüència” i, quan era preguntat per la concentració antifeixista de l’exterior, responia: “No perdo el temps amb aquesta gent”. De tant en tant, els seus companys de partit s’acostaven a la finestra i insultaven els manifestants: “Putos guarros”, amb la mirada còmplice i riallera dels assistents.
“President, no funciona la música, però tranquil, que està ple de gent”, li diu un membre del servei de seguretat. “Com que no? Collons!”, respon Anglada. Al cap d’uns segons, tot resolt. Anglada entra triomfant al saló de més de 1.000 metres quadrats, fent el gest de la victòria i aclamat sota els crits de “President!”. Després de l’enrenou de flaixos i aplaudiments, comença l’acte. En primer terme, va intervenir Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals del partit que va culpar Lenin i l’Escola de Frankfurt d’implantar “la dictadura d'allò políticament correcte” i va denunciar la “invasió demogràfica musulmana”. Ravello va dir també que el vel era “una arma d’imposició i de propaganda ambulant” i que constituïa “un atac ètic i estètic” ja que, segons les seves tesis, “als europeus, mai no se’ns acudiria tapar el rostre de les nostres dones amb un drap sinistre”. Per acabar el seu discurs, Ravello va fer referència al govern de José Maria Aznar i el va culpar de l’inici del “projecte de conquesta islàmic”. També va responsabilitzar Jordi Pujol de fomentar “la immigració magrebina”.
A continuació, va intervenir el pensador xenòfob italià Gabriele Adinolfi, que va culpar “les multinacionals, els bancs i els partits” del fenomen migratori. Va dir que existia una “cadena d’explotació” i que “els immigrants ens exploten”. Adinolfi va afirmar que cal ser actius i no reactius” i que “cal barbàrie perquè sinó hi ha reverència”. El pensador neofeixista va acabar el seu discurs dient que “Europa no morirà, sinó que seran ells qui moriran”. El portuguès Duarte Branquinho va titllar els manifestants antifeixistes d’“idiotes inútils”. Així mateix, va criticar la “imposició aberrant de l’islam”, contra la qual –segons Branquinho– cal “defensar la família i els pobles” i “reconquerir les ments dels nostres”.
Abans de la intervenció d’Anglada, encara va haver-hi temps per dues intervencions de la ultradreta belga, representada per Barbara Ponte i Hilde de Lobel. Barbara Ponte –de les joventuts del partit Vlaams Belang– va assegurar que hi ha “un projecte d’islamització a través dels joves”. Així mateix, va exclamar que “Catalunya era pels catalans i Europa pels europeus”. Hilde de Lobel –diputada al Parlament flamenc– va fer, potser, la intervenció més dura de tot l’acte. De Lobel va afirmar que cal “aixecar-se contra l’Europa burocràtica” per “aturar el tsunami de la immigració que du pobresa i inseguretat”. De Lobel va assegurar que el ramadà “impedeix el rendiment adequat de l’activitat productiva” i va criticar el fet de no consumir porc. Segons la diputada flamenca, l’Islam “no es pot integrar, perquè està defensat per gent agressiva i totalitària”. Va ser llavors quan, des del públic, es va sentir un crit que deia “càmara de gas!”. El públic va aclamar de Lobel quan aquesta va recordar “la reconquesta dels reis catòlics”. Per acabar, de Lobel va defensar “la il·luminació, la saviesa i el cristianisme occidentals” per sobre dels “valors de les mesquites i els minarets”.
Llavors va arribar l’hora de Josep Anglada. Presentat com “l’esperança de molts catalans”, Anglada va assegurar que “estava emocionat” perquè “no s’esperava tanta gent”. Amb un to arrogant i sobreactuat –que en alguns moments recordava la magnífica imitació d’Adolf Hitler que va fer Charlot–, Anglada va fer referència a una “majoria de catalans silenciats per la dictadura d'allò que és políticament correcte”, a la qual lliurarà de “mantenir una colla de ganduls i vividors”. Durant tot el discurs, va mantenir un to populista i es va erigir com “la veu del poble de Catalunya” i de la “gent honesta que matina cada dia per treballar dur”. De seguida va afirmar que “els primers són els de casa i no pas els catalans”, ja que Catalunya és, segons Anglada, “occident, democràcia, respecte a les dones i llibertat”. Després d’il·luminar-la sala amb la bona nova, Anglada va afegir que tenia “la raó, la veritat i la justícia” i, com si fos un capellà, va convidar els presents a posar-se drets. Llavors va canviar d’idioma –potser fent un gest a Albert Rivera– i va convidar els fidels a convèncer la societat de la “maldat intrínseca que hi ha en l’Islam”. Per culminar l’acte, va etzibar un: “Aquí estamos, por el pueblo”. Li va faltar un “aneu-vos-en en pau”.
EDITORIAL: La ultradreta pica a la porta
La Plataforma per Catalunya ja no és un grupuscle de nostàlgics franquistes i xenòfobs. Durant l'acte de presentació de les seves candidatures, el 13 de març a Barcelona, va mostrar una notable capacitat organitzativa i un suport ciutadà que va més enllà de la tradicional suma de falangistes, neonazis i racistes. Famílies senceres amb els seus fills, classe mitjana benestant, homes i dones de la tercera edat, gent jove. Tot aquest ventall de població s'està sumant al discurs fàcil que la immigració té la culpa de la precarietat, l'atur i la manca de serveis socials. El repetit discurs que “parlar d'ells fa que creixin” i, per tant, el millor és l'estratègia de la invisibilització ja no és útil. Anglada i els seus han aconseguit crear teixit social a municipis com Vic o el Vendrell i han estès la por i el rebuig a l'immigrant entre la població autòctona.
És sorprenent veure com, en poc temps, han aconseguit que molta gent d'aquests municipis oblidés el seu passat falangista i espanyolista. Tot plegat, en un país on el percentatge de persones nouvingudes volta el 12%, una xifra molt inferior al 30 o el 40% dels anys 60 del segle passat. Tot i això, les mostres d'exclusió i de racisme es fan més paleses, amb l'excusa que hi ha unes diferències culturals i racials més grans. Es tracta –sens dubte i sense més arguments– de xenofòbia. Una actitud que –de ben segur– serà mimada i finançada per certs sectors de privilegiats vinculats a la banca i la patronal que veuen que, així, les crítiques que els podrien assenyalar com a culpables de la distribució injusta de la riquesa en plena crisi es desvien cap a altres camins més afins als seus interessos.
S'ha de posar fil a l'agulla per mostrar qui són i sota quins interessos es mouen els que formen part de la Plataforma per Catalunya i els que els financen. Si no ho fem ja, d'aquí pocs mesos, la societat catalana viurà en un escenari molt similar al d'Holanda, Aústria o Itàlia. Esperem que no sigui així.
Josep Anglada, condemnat per agredir un menor
El jutjat número 5 de Vic ha condemnat el líder del partit d'extrema dreta Plataforma per Catalunya (PxC) i cap de l'oposició en aquesta ciutat, Josep Anglada, a pagar 450 euros de multa al considerar provat que va donar el cop al cap a un jove que li va dir “fatxa”. Segons la sentència, Anglada també haurà de pagar 60 euros al jove a qui va agredir, a més d'assumir el costos del procés. Els fets van passar el dia 15 d'octubre quan, segons es recull en la sentència, Anglada li va dirigir al menor una “expressió desafiant”. Després d'un creuament de mirades, el jove li va dir “fatxa” i Anglada va respondre “fill de puta”. Anglada li va clavar un cop de cap i es va iniciar una baralla. Anglada també va presentar denúncia contra els dos menors però la vista per aquest cas s'haurà de fer en un jutjat de menors, a Barcelona.
Notícia d'Osona.com:
Josep Anglada, condemnat per agredir un menor
El president de PxC haurà de pagar 450 euros de multa, 60 euros d’indemnització i assumir els costos del procés.
El jutjat número 5 de Vic ha condemnat el líder de la PxC i cap de l'oposició en aquesta ciutat, Josep Anglada, a pagar 450 euros de multa al considerar provat que va donar el cop al cap a un jove que li va dir “fatxa”. Segons la sentència, Anglada també haurà de pagar 60 euros al jove a qui va agredir, a més d'assumir el costos del procés.
Els fets van passar el dia 15 d'octubre a la Plaça Don Miquel de Clariana de Vic. Segons es recull en la sentència, Anglada era a la plaça igual que el denunciant. El polític li va dirigir una “expressió desafiant”. Després d'un creuament de mirades, el jove li va dir “fatxa” i Anglada va respondre “fill de puta”. Anglada li va clavar un cop de cap i es va iniciar una baralla.
Segons es recull en la sentència, el cop de cap que Anglada va donar al menor li va provocar una contusió nasal amb hematoma, sense que aquest cop deixés seqüeles al menor. A més, va trencar les ulleres del noi. Després d'aquest primer cop, el denunciant i l'acusat es van donar empentes i van “intentar donar-se cops de puny”. Aquesta baralla va provocar a Anglada algunes lesions com dolor cervical i diverses erosions a la cara.
En el moment dels fets, Anglada estava en aquesta plaça del nucli històric de Vic amb diverses persones i el menor denunciat anava amb dos joves més. Anglada també va presentar denúncia contra els dos menors però la vista per aquest cas s'haurà de fer en un jutjat de menors, a Barcelona.
En la vista oral es va admetre que hi havia hagut una agressió mútua. En aquella vista un dels testimonis va negar que els menors es presentessin com a membres de la CUP, tal i com Anglada va explicar el dia dels fets. A efectes d'imposar-li una multa, el regidor va declarar que no tenia ingressos econòmics propis. En la sentència es deixa clar que aquest argument d'Anglada és “inverosimil” perquè aquest té un càrrec “representatiu” que li suposa obtenir algun tipus d'ingrés.
Durant la vista feta als jutjats de Vic, l'advocat del menor, Antoni Iborra, va demanar una indemnització econòmica de 3.000 euros per una falta de lesions. El ministeri fiscal també va demanar una multa econòmica, de menor quantia, mentre que la defensa d'Anglada, exercida per l'advocat vinculat a la ultradreta, Esteban Gómez Rovira, va sol•licitar-ne la lliure absolució. |
|
|
|
Documental - Carlos, 1 año sin tí un año contigo
Periodistes de tele 5 sorpresos amb càmera oculta
