22 març 2011

“L’odi que assassinà els nostres fills no és un fet aïllat”

El diari Público recull les històries de tres víctimes de l’odi nazi-feixista a l’Estat espanyol. Guillem Agulló, Carlos Palomino i Miwa Bwene representen les conseqüències de la barbàrie que signifiquen els crims d’odi. Però són tres casos entre milers. Des de 1993 es coneixen més de 80 homicidis relacionats amb el racisme, l’homofòbia o l’odi ideològic, i milers d’agressions amb greus resultats. Les víctimes es van ajuntar el passat 1 de març a Madrid a la presentació del llibre “La España Racista d’Esteban Ibarra, i amb motiu del Dia Internacional Contra el Racisme s’han succeït els actes arreu de l’Estat. A Barcelona, SOS RACISME i Unitat Contra el Feixisme realitzaren una jornada festiva i reivindicativa per denunciar els discursos racistes de cara a les eleccions del proper mes de març.

Víctimas de crímenes de odio exigen que los delitos no queden impunes y alertan del auge fascista en la red (Público)

El Chojin: “Ser racista se ha convertido en una opción respetable” (El Referente)

El PP pasa factura al Gobierno por su pasividad ante la xenofobia (L’Informatiu)

Els números canten (Opinió – Jesús Badenes – Diari de Girona)

Les entitats socials veuen en el racisme un atac a la democràcia (Público)

Notícia de Público:

“El odio que asesinó a nuestros hijos no fue un hecho aislado”

Víctimas de crímenes xenófobos exigen que los delitos no queden impunes y alertan del auge fascista en la red

SUSANA HIDALGO MADRID 22/03/2011

A Guillém Agulló, de ideología antifascista, lo asesinó con tan sólo 18 años un neonazi en el municipio de Montanejos (Castellón). Ocurrió el 11 de abril de 1993, y el agresor, Pedro Cuevas, huyó con el brazo en alto y cantando el Cara al sol. El asesino, vinculado a partidos de extrema derecha, sólo cumplió cuatro años de cárcel del total de 16 a los que fue condenado.

Otro día 11, pero del mes de noviembre de 2007, otro joven de ideología antifascista, Carlos Palomino, moría asesinado en el metro de Madrid a manos de Josué Estébanez, un militar de extrema derecha. El Tribunal Supremo confirmó la sentencia a 26 años de cárcel para Estébanez. Guillem y Carlos murieron en sendos crímenes de odio. Años después, sus familias siguen luchando para que su recuerdo no muera.

El que sí puede contarlo, pero desde su silla de ruedas, es el congoleño Miwa Monake, de 43 años de edad y tetrapléjico desde que el 10 de febrero de 2007 otro neonazi le diese un golpe por la espalda que lo dejó seco. Su agresor, que le llamó “mono” y le dijo que su sitio era el zoo antes de tumbarlo, cumple diez años de prisión.

Ayer se celebró el Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial con actos en distintas ciudades de todo el mundo. Público recupera las historias de tres familias que quedaron destrozadas porque alguien que odiaba la forma de pensar o el color de piel de la víctima se cruzó un día en su camino.

Carlos Palomino: Su madre mantiene la lucha

Mavi Muñoz recuerda que empezó a aprender sobre el entramado neonazi “a golpe de internet”. El 11 de noviembre de 2007 su hijo, Carlos Palomino, moría asesinado a manos de un neonazi. “Enterré a Carlos y me conecté a internet; quería saber muchas cosas”, cuenta Mavi, que tras el asesinato de su hijo creó la Asociación de Víctimas de la Violencia Fascista, Racista y Homófoba. Desde allí, esta mujer intenta que las agresiones xenófobas no queden impunes, algo que no siempre es fácil.

España no cuenta con datos oficiales sobre delitos que han tenido su origen en un hecho racista o fascista. La policía no lo anota como tal, así que son asociaciones como Movimiento contra la Intolerancia las que tienen que hacer sus propias cábalas. Esta asociación, que dirige Esteban Ibarra, estima que cada año se dan unas 400 agresiones de este tipo. “Exigimos que haya un registro policial para saber con exactitud la trascendencia de estos delitos”, insiste Ibarra, que recientemente ha publicado el libro La España racista. La lucha en defensa de las víctimas del odio. A escala europea, más de nueve millones de ciudadanos se han visto alguna vez envueltos en algún altercado xenófobo, según la Agencia Europea de Derechos Fundamentales de la UE.

Ibarra ha apoyado a Mavi Muñoz desde la muerte de su hijo y comparte con ella la lucha diaria para que las agresiones no pasen de largo para la sociedad. “Lo que le pasó a mi hijo, a nuestros hijos, no son hechos aislados. Hay que conseguir que otros agredidos rompan el silencio”, señala Mavi.

Guillem Agulló: Símbolo del antifascismo

Los padres de Guillem Agulló, Guillem y Carmen, educaron a su hijo en la tolerancia y la libertad. Y, de golpe, el 11 de abril de 1993 un neonazi lo apuñaló de muerte. “Fue una pesadilla, no dábamos crédito a lo que había ocurrido”, señalan sus padres.

Desde entonces, Guillem Agulló se ha convertido en un símbolo para el movimiento antifascista valenciano, y su muerte impulsó la creación de defensa de los derechos humanos como Acció Popular contra la Impunitat.

“Las víctimas de estos delitos se sienten desamparadas. Muchos funcionarios ni siquiera recogen la motivación de estos ataques cuando se denuncian. Los políticos tampoco explican bien el daño que inflige el prejuicio. Se ocultan las cifras y se niegan las prácticas racistas de policías y políticos”, denuncia un portavoz de dicha asociación. El padre de Guillem corrobora la denuncia: “En el País Valencià los grupos de neonazis campan a sus anchas”. Ibarra, por su parte, añade que esa impunidad se está extendiendo ahora por internet. En España hay cientos de páginas web racistas y homófobas, pero están alojadas en servidores canadienses o estadounidenses”, alerta.

Desde Acció Popular contra la Impunitat también denuncian la proliferación de web ultras y agregan: “Muchas veces el racismo oculta un clasismo evidente. Molestan los negros pobres, no los futbolistas, por ejemplo. La visión mercantilista de la humanidad, que trata la inmigración como una herramienta y obvia su carácter humano, no ayuda a neutralizar estos prejuicios”.

Miwa Monake: Tetrapléjico de por vida

Las últimas palabras que el congoleño Miwa Monake escuchó de su agresor fueron: “¡Negro, puto negro, mono, vete a un zoológico, mono. Arriba España. Viva España!”. Después, cayó al suelo desplomado. De aquel golpe tremendo que le propinó un neonazi a la salida de una discoteca se quedó tetrapléjico. Su agresor, Roberto Alonso de la Varga, fue condenado a diez años de prisión. Los hechos ocurrieron en febrero de 2007.

“Yo nunca había oído antes la palabra tetrapléjico”, cuenta Miwa, de 43 años, al que Esteban Ibarra siempre pone de ejemplo de superación. El halago no es gratuito. Miwa, durante su convalecencia, pensó muchas veces en quitarse la vida. Le ayudaron a superar el bache Ibarra y Mirella, su mujer, que todo este tiempo ha permanecido a su lado.

Miwa mide casi dos metros de altura y tendrá que permanecer para siempre en una silla de ruedas. Consciente de la violencia de las bandas ultras, cierra tajante con una frase: “Que no haya jamás ningún otro Miwa, ningún otro Carlos, ningún otro Guillem”.


www.btvnoticies.cat

Els números canten

JESÚS BADENES

Càritas de Salt ha atès un 32% menys de famílies nouvingudes durant el 2010 per la forta davallada del flux migratori. Segons va informar Paco Pardo, l’any 2009 el servei d’acollida podria atendre a la setmana una vintena de persones en situació irregular, mentre que el 2010 aquesta xifra s’ha reduït a només unes cinc persones. Durant l’any 2010, només 396 famílies immigrants acabades d’arribar van acudir al servei d’acollida, en comparació amb les 580 famílies ateses el 2009.

Les dades reflecteixen una tendència que anirà en augment també al llarg d’aquest any. La crisi econòmica i l’enduriment de la llei d’estrangeria són les causes d’aquesta disminució. Durant el 2010, un bon nombre de llatinoamericans van tornar als seus països d’origen i l’arribada de marroquins i romanesos va quedar estancada. I marxaven perquè tenen poques opcions de feina.

Durant el 2010, però l’atur ha continuat augmentant. Resulta, per simple matemàtica, que no són els estrangers els «culpables» de la falta de llocs de treball per als catalans. Els números són ben clars. Encara que a alguns no els agradin.

Les entitats socials veuen en el racisme un atac a la democràcia

JORDI MUMBRÚ BARCELONA 21/03/2011

Les entitats que ahir van convocar una jornada de protesta al passeig de Lluís Companys contra l’augment del racisme van advertir que s’està perdent terreny i que quan es retallen els drets dels immigrants s’afebleix la democràcia. “El racisme no només afecta les persones que ho pateixen en la seva pròpia pell”, va alertar Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme. El manifest de la protesta denuncia fins i tot “una ofensiva reaccionària i feixista” i fa una crida a la mobilització contra el deteriorament “de la democràcia i la convivència”.

Segons aquestes entitats, el context actual de crisi econòmica adoba el terreny dels discursos racistes i alguns polítics, pensant en les eleccions municipals del mes de maig, ja s’hi han apuntat.

La protesta d’ahir, que va durar tota la tarda, portava com a lema Diguem prou! Contra el racisme i la xenofòbia, en defensa de la democràcia i, tot i que va ser ideada per SOS Racisme, convocaven fins a una vintena d’entitats. A més, fins a 150 associacions més donaven suport a la concentració i alguns pensadors o artistes més mediàtics també s’hi van afegir. Tot i la llarga llista de convocants i simpatitzants, la concentració va anar atraient gent al llarg de la tarda, però no va ser en cap cas un acte massiu.

Una suma de cultures

L’economista i activista social Arcadi Oliveres sí que hi va anar. Oliveres es va referir a l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha publicat aquesta setmana i que avisa que la meitat dels catalans considera que hi ha massa immigrants: “Això demostra una notable ignorància, perquè a casa nostra el fet migratori ha estat sempre positiu”, va dir. En aquest sentit, Oliveres va recordar que a Girona hi ha un call jueu, que la sardana és bizantina, que els torrons i els panellets són àrabs i que el Barça el va fundar un suís.

L’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va criticar “les propostes del PP i d’alguns governs d’afegir exigències que no són en la llei i que són absolutament discriminatòries”, referint-se a l’anunci del Govern de la Generalitat de donar prioritat a la prova de català per renovar els permisos de residència dels immigrants. El músic Gerard Quintana va reconèixer que la crisi provoca “incertesa” però va denunciar que és un error “culpar el que ve de fora”.

Donant suport a l’acte també hi havia els sindicats UGT, CCOO, CGT, USTEC i entitats com ara Amical Mauthausen i la Coordinadora d’Entitats Senegaleses. Des de SOS Racisme van explicar que s’havia inclòs persones del món acadèmic i de la cultura perquè consideren que el racisme posa en perill “el model de societat que defensem”.

També hi donava suport l’associació Unitat contra el Feixisme i el Racisme, una plataforma que ha anat recollint el suport de moltíssimes entitats antiracistes per tot Catalunya i que ja està preparant una altra mobilització contra el racisme abans de les eleccions municipals. Possiblement serà a l’Hospitalet, la ciutat més gran on el partit xenòfob Plataforma per Catalunya pot arribar a entrar a l’Ajuntament.

Trobada familiar

La concentració de protesta d’ahir va començar poc després de les quatre de la tarda al costat de l’Arc de Triomf. Allà es van instal·lar algunes carpes i un escenari per on van passar grups de música de tot tipus i des d’on es van fer parlaments. Al principi de la tarda les activitats anaven destinades als més petits i al vespre van actuar grups com ara Sabor de Gràcia, 9Son i Che Sudaka.