Coalición Valenciana (CV) abandona l’escena política pels ridículs resultats electorals
Fa temps que venim dient què el blaverisme ultradretà arrossega una greu crisi interna. Els resultats de les darreres eleccions així ho confirmen, certificant la mort política del xiringuito catalanòfob de Juan García Sentandreu, Coalición Valenciana (CV), divorciat des de fa uns mesos d’altres entitats blaveres com Lo Rat Penat, que cada vegada més estan disposades acostar-se a l’AVL, que reconeix la unitat de la llengua. Finalment, Sentandreu ha anunciat que CV abandona la lluita i que passa a refugiar-se a les minúscules entitats que conformen hui la constel·lació catalanòfoba, principalment el GAV. Han acceptat la derrota i abandonen. Una bona notícia pel País Valencià i una mostra més de la manca de projecció de les paranoies catalanòfobes dels espanyolistes, que han acabat refugiats al PP, partit que de cara a la galeria te un discurs catalanòfob però que a través de l’AVL reconeix la unitat de la llengua i utilitza la normativa oficial del valencià. Bye Bye CV! I és que CV ha baixat a la meitat de vots i de regidors, aconseguint encara menys que Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), una de les bèsties negres del blaverisme a casa nostra. Això demostra l’escàs èxit durant aquests darrers anys del programa polític basat única i exclusivament en l’odi i el prejudici cap a tot allò català o sospitós de ‘catalanista’. La fórmula paranoica blavera de titllar de catalanistes tots aquells que reconeixen la unitat de la llengua, encara que no creguen en els Països Catalans, ha fracassat. Ja no estem en els anys 70 o 80, ni a principis dels ’90 on encara no hi havia quasi línies en valencià i la nostra llengua encara emergia tímidament a les institucions i els centres educatius. Gràcies a l’educació en primer lloc, i a la titànica tasca de tantes persones anònimes, des de professors fins a actors, periodistes, músics, acadèmics o esportistes, i com no, d’entitats com Escola Valenciana, ACPV, els col·lectius de joves d’arreu del País i tot el teixit associatiu, la nostra llengua i cultura ha aconseguit una normalitat cada vegada més evident.
Això si, sense cap mena d’ajut institucional, tot el contrari: malgrat els constants entrebancs de l’administració, la manca de compromís del Govern valencià amb la cultura i la llengua, i la catalanofòbia que de quan en quan atia la dreta valenciana, el valencià ha sobreviscut i ha assolit una presència i una notorietat impensable, tot a base de picar pedra i sense que ens regalaren res.
Els blavers, en canvi, fagocitats uns pel PP i altres per l’extrema dreta com España2000, no han sabut articular un discurs coherent, ni donar exemple (la majoria no parla valencià), i s’han vist esguitats per nombrosos casos de violència i d’actes infames dedicats únicament a atacar els qui no pensen com ells. Aquesta actitud ha acabat amb la poca credibilitat que tenien, i els ha enfonsat per sempre.
Ara falta per vore quina serà la propera aventura del gurú de la catalanofòbia, Juan García Sentandreu, i dels cada vegada més marginals militants del GAV i de les poques organitzacions que queden en l’òrbita blavero-neardental. Estarem atents.
De moment, encara estem esperant el nou disc de Seditionem, a vore si al menys els va millor pel camí de l’humor.
Notícia de Levante-EMV:
Coalició Valenciana suspende su actividad como partido político tras el chasco electoral
Apoya la propuesta de Sentandreu y decide “volver a la lucha en el ámbito cultural” para no “humillarnos más ante una sociedad que nos da la espalda”
PACO CERDÀ/J. G. G. VALENCIA
En febrero de 2004, Juan García Sentandreu leyó con solemnidad el Discurs Fundacional del Nou Valencianisme, que de inmediato pariría Coalició Valenciana, y allí aseveraba: “En política, como en cualquier otra empresa humana, lo importante es tener razón. Que los demás nos la den es sólo cuestión de tiempo”. El tiempo ha pasado. Siete años y tres meses, para ser exactos. Y la gente no ha dado la razón a su regionalismo de tintes duros. Partía con la ambiciosa aspiración de recuperar el terreno perdido por Unió Valenciana, pero Coalició Valenciana se ha estrellado contra la realidad. En 2007 obtuvo 17.331 votos a las Corts y 20 concejales, y en los comicios del domingo cayó a la mitad: 9.334 sufragios y diez concejales. Insignificantes. Por ello, el Consell Foral de Coalició Valenciana -la cúpula del partido- aprobó anoche por 28 votos a favor y dos en contra la suspensión de su actividad política.
Según reza el texto aprobado anoche a petición de García Sentandreu, “Coalició Valenciana suspende sus actividades políticas y órganos de la actual estructura, vuelve a la lucha y movilización social en las entidades que lo alumbraron”. No ha bastado con la renuncia personal de Sentandreu. El partido más radical del acotado espectro blavero arroja la toalla en bloque y dará apoyo a sus ediles desde la Fundació Nou Valencianisme.
Con los resultados del 22-M, dice su hasta ahora presidente, “queda claro que Coalició Valenciana no tiene un sustrato sólido -aunque seamos la única fuerza valencianista superviviente después de la espantada de UV hacia el PP- como para mantenernos cuatro años más desangrándonos y dejando en evidencia la falta de respuesta social”, porque lo único que conseguirían sería “humillarnos más ante una sociedad que, no nos equivoquemos, nos ha dado políticamente la espalda”.
A juicio de Sentandreu, “no es el momento de Coalició ni de un valencianismo de calado que, por desgracia, no tiene unas raíces sólidas dentro del cuerpo y del alma del pueblo valenciano”. A causa de la “debilidad ideológica y patriótica de la sociedad valenciana”, y “a la espera de un momento más propicio para la política”, el partido que ha hecho bandera del anticatalanismo más furibundo, el ataque constante a la AVL y la crítica a sectores tradicionales del blaverismo como Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, arroja la toalla política y se refugia en su guarida social del Grup d’Acció Valencianista (GAV) y la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de València. Es más: Sentandreu recalca su deseo de “no interferir, sino colaborar, en cualquier iniciativa política que se tome en el futuro en defensa de nuestro ideario fundacional”.
Sin Coalició Valenciana, y con Unió Valenciana desactivada y sin perspectivas de resucitar, al blaverismo político -que alcanzó los 208.000 votos en 1991- sólo le queda Units x València y sus 3.629 sufragios (0,15%). Así pues, la sensibilidad regionalista ya ha quedado instalada por completo bajo las alas de la gaviota popular.
El Consell i les Corts reclamen 2.200 euros a Juan García Sentandreu
L’extrema dreta es baralla a Paiporta: Coalición Valenciana Vs Independientes x Paiporta
Una jutge ordena l’embargament del mobiliari de Coalición Valenciana per no pagar 428 euros
El blaverisme perd una nova batalla judicial contra la unitat de la llengua
La presidenta del GAV de Gandia es presenta a les llistes del PP
La policía detiene al abogado Juan García Sentandreu por violencia de género
Notícies relacionades amb el món blaver:
La violència blavera degenera atacant la seu de Lo Rat Penat
VICTÒRIA HISTÒRICA: El GAV és definitivament expulsat d’Expojove!
El GAV perjudica la Muixeranga d’Algemesí davant la UNESCO tractant de boicotejar els castellers
Condemna històrica a 3 membres del GAV per assalt i robatori
Jóvenes del GAV irrumpen en un acto del Casal Jaume I de Sueca y agreden a los asistentes
Un panfleto del GAV señala a dos profesores y llama a «hacerles frente»
El Consejo de la Juventud expulsa al GAV tras la condena por asaltar y robar en un Casal Jaume I
Un grupo de ultras amenaza y trata de agredir al decano de Derecho
