L’extrema dreta ataca la placa d’homenatge a Sanchis-Guarner a la Universitat de València
Com és habitual, els cavernícoles ultradretans només coneixen el llenguatge del garrot, la pintada i l’amenaça. Així ho han tornat a demostrar aquesta setmana atacant la placa d’homenatge a l’escriptor i filòleg valencià Manuel Sanchis-Guarner que la Universitat de València va dedicar-li la passada setmana. Uns desconeguts entraren per la vesprada a la Facultat de Filologia per embrutar amb esprai la placa (no entrarien per altra cosa a una Universitat). Tant la Universitat, que ha presentat denúncia, com personalitats del món de la cultura han condemnat els fets. Sanchis-Guarner ja va patir fa 30 anys un atemptat amb bomba al seu domicili que mai fou esclarit per la policia, per variar. Una vegada més, els feixistes obliden que la cultura és més poderosa que la seua atròfia mental, per moltes bombes i moltes pedres que llencen. Notícia de Levante-EMV:
Atentan contra la placa recién inaugurada de Sanchis Guarner
La Universitat de València ha denunciado las pintadas y condena «enérgicamente la gamberrada»
EFEM.J/P.G.C. VALENCIA
La Universitat de València denunció ayer ante la Policía la pintada realizada sobre la placa honorífica del filólogo y escritor valenciano Manuel Sanchis Guarner, que fue colocada anteayer en la Facultad de Filología, Traducción y Comunicación.
En algún momento de la tarde del viernes, personas no identificadas pintaron con signos ilegibles la placa descubierta unas horas antes.
El descubrimiento de la placa era la culminación de un acto de reconocimiento al primer catedrático de Valenciano, en el centenario de su nacimiento.
La conmemoración del profesor Manuel Sanchis Guarner, que la Universitat de València realizó ayer en la Facultad de Filología de la que él fue el primer decano elegido democráticamente, reunió a amigos y discípulos que recordaron su «gran legado intelectual», como subrayó el rector de la Universitat, Esteban Morcillo. Morcillo señaló que el autor de «La llengua dels valencians» es «un modelo y un estímulo constante e íntegro» en un acto emotivo donde se contó con la presencia de Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, hijo del profesor.
La Universitat ha sido la única institución que ha rendido homenaje a Sanchis Guarner, quien fue el primer catedrático de Valenciano de la Universitat de València, fundador del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana y firmante de las «Normes de Castelló». Al acto también acudieron miembros de la Acadèmia y del Consell de Cultura, profesores y políticos socialistas, así como el rector de la Jaume I, Vicent Climent, la decana M. José Coperías y el catedrático Antoni Ferrando.
Seguirán los reconocimientos
El equipo rectoral de la Universitat de València y el equipo de dirección de la Facultad condenaron ayer «enérgicamente» la pintada sobre la placa, que, según dijeron, «no impedirá que la Universitat continúe expresando en el futuro su reconocimiento al gran maestro de filólogos que fue Manuel Sanchis Guarner y a todo aquello que su trabajo representa».
Esta denuncia se suma a otras presentadas anteriormente por ataques parecidos a diferentes edificios y servicios de la institución.
Comunicat de la Universitat de València:
La Universitat condemna la pintada sobre la placa d’homenatge a Sanchis Guarner
aquest dissabte, la Universitat de València ha denunciat davant la policia la pintada realitzada per desconeguts sobre la placa d’homenatge a Manuel Sanchis Guarner. La placa va ser col·locada divendres en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació com a culminació d’un acte de reconeixement al primer catedràtic de Valencià, en el centenari del seu naixement.
En algun moment de la vesprada de divendres, persones no identificades varen pintar amb signes il·legibles la placa descoberta unes hores abans. La degana de la facultat i l’equip rectoral han decidit denunciar els fets en comissaria. La denúncia se suma a altres presentades anteriorment per atacs semblants a diferents edificis i serveis de la institució.
L’equip rectoral de la Universitat i l’equip de direcció de la Facultat condemnen enèrgicament la pintada sobre la placa, que no impedirà que la Universitat continue expressant en el futur el seu reconeixement al gran mestre de filòlegs que va ser Manuel Sanchis Guarner i a tot allò que el seu treball representa.
Article d’opinió al Levante.EMV:
La segona (pretesa) mort de Sanchis Guarner
Francesc Martínez Gallego
Ciceró va escriure que la vida dels morts perdura en la memòria dels vius. I com que la Universitat de València vol ser, té l´obligació de ser, una institució molt viva dins la societat que la fa alenar, la societat valenciana va organitzar un homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement. Era divendres, 9 de setembre, al voltant del migdia. Es tractava d´un acte senzill, modest, però sobretot molt, molt, sentit: de respecte, d´afecte, d´admiració. I tot això envers un filòleg, un professor, el primer degà electe de la Facultat de Filologia… No es tracta ací de recordar els mèrits de qui els atresorava en quantitat ingent. Potser en altres circumstàncies és el que caldria fer, demostrar que la memòria dels vius reserva un lloc a la vida dels morts que tant ens llegaren.
Malauradament, el moment és un altre. L´homenatge a Sanchis Guarner es va fer en el Saló d´Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, un saló que des de fa anys porta el seu nom. Va assistir el rector de la Universitat de València, el fill de l´homenatjat, el rector de la Jaume I de Castelló, entre d´altres. L´acte, a més d´una laudatio pòstuma del professor Antoni Ferrando i de diversos parlaments, comptava amb la col·locació d´una placa commemorativa, precisament al costat de la porta del Saló d´Actes. Per la nit, quan la Facultat estava a punt de tancar les seues portes, hom detectà pintades amb banderes i esborradures al damunt de la placa que, en honor a Sanchis Guarner, s´havia posat unes hores abans.
Han passat trenta tres anys des d´aquell dia en el qual Sanchis Guarner, o millor, la seua esposa, va rebre un paquet bomba al seu domicili. Aquell atemptat —per sort els explosius no esclataren, sinó quan la policia els va activar de forma controlada— esdevingué enmig d´una campanya orquestrada contra Sanchis Guarner i alguns altres intel·lectuals que, com a conseqüència del seu ofici, però també del seu compromís cívic, es veieren immersos en allò que s´anomenà la «batalla de València».
Aparentment, era una disputa sobre la denominació del territori valencià, els colors de la seua bandera, sobre l´entitat de la seua llengua i sobre altres qüestions identitàries. Aparentment. Hui sabem que, darrere de l´extraordinària tensió que es vivia a conseqüència dels debats simbòlics, i que es superposava a les tensions pròpies d´una transició des d´una dictadura totalitària a una democràcia parlamentària, el que hi havia era un intent, bàsicament electoralista, d´escindir la societat valenciana. Va ser un debat fals, instrumental, danyí, que, trenta tres anys després, ben bé caldria haver superat.
Però més enllà del que hui sabem, o de la interpretació del fets, del que no cal dubtar és de que la «batalla» va tenir víctimes.
Entre elles, persones que, com Sanchis, eixien a la palestra dient l´única cosa que podien dir, el resultat d´anys d´investigació, els consensos de la filologia internacional, allò que la ciència avalava, i que, per això, eren vexats, injuriats, contorbats. Les víctimes del terrorisme coneixen la qüestió. Trenta tres anys després, la memòria dels vexadors, dels injuriadors, dels pertorbadors, dels terroristes segueix també viva. Volen perpetrar la segona mort del professor Sanchis Guarner, quan la Universitat, modestament, senzillament, vol celebrar el centenari del seu naixement, de la seua vida. El contrast és ben evident. La indignació de la Facultat de la qual Sanchis Guarner va ser degà, el primer degà elegit, democràtic, és profunda. Però no tenim improperis a dir als qui han comés l´atemptat a la memòria de Sanchis. No és el nostre llenguatge. Els direm que per molt que pinten no aconseguiran esborrar la tasca filològica, cívica, de Sanchis Guaner. Els direm que la vida d´aquest mort ha quedat en la nostra memòria. I que no hi haurà cap memòria que recorde el vandalisme ranci, avorrit, ofensiu, dels perpetradors de les pintades amb els seus noms i cognoms: perquè amaguen la seua iniquitat amb la nocturnitat i la traïdoria dels miserables delinqüents.
Firmen també M. José Coperías, Carles Padilla, M. Quiles, J. E. Rubio i Adela Cortijo. Equip deganal. Facultat de Filologia
