9 d’Octubre: L’extrema dreta cada vegada més impotent

L’extrema dreta que cada any tracta de capitalitzar el matí de la Diada ha patit este any un nou revés al no poder impedir la desfilada de les forces democràtiques d’esquerres que cada any són increpades i atacades per aquests grups intolerants. Tal i com havien demanat Compromís, EUPV i la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat a la Delegació del Govern, la policia va impedir els ultres boicotejar la presència dels representants i simpatitzants d’estos partits amb representació a les Corts i a l’Ajuntament. Els agents van identificar alguns dels provocadors i va realitzar una xicoteta càrrega contra un grup que tractava d’impedir la processó. Segons diversos testimonis, alguns dels ultres van cantar el ‘Cara al sol’ i van proferir consignes feixistes al pas de la comitiva de l’esquerra. Així i tot, el GAV i España2000 també van desfilar a la processó, acompanyats per simpatitzants que s’havien desplaçat d’altres ciutats de l’Estat per tal d’aparentar ser més dels què en realitat són a València.

Per altra banda, la manifestació de l’esquerra convocada per la Comissió 9 d’Octubre va transcórrer sense incidents pels principals carrers de València, amb la participació de milers de persones, deixant en ridícul els escassos 200 ultres que s’havien ajuntat al matí. A hores d’ara no es te coneixement de cap agressió. A continuació, oferim una reflexió sobre la Diada i el discurs de l’extrema dreta.

Com ve sent habitual, a l’extrema dreta no li val l’argument de la tolerància. Cada any, i darrere de cada acció de boicot o d’intimidació rau un argumentari pobre, excloent i intolerant que no fa sinó confirmar tot allò que denunciem d’aquest tipus de personatges i d’ideologies. El 9 d’Octubre és un bon exemple. Segons els seus portaveus, ni el Bloc ni EUPV han de desfilar a la processó perquè no tenen la mateixa manera que ells de sentir-se valencians, d’entendre el país o les relacions d’aquest amb l’Estat. Res més, no cal filar més prim, això ja és motiu suficient per estes forces marginals i extraparlamentàries per promoure el boicot a dos partits (Bloc i EUPV) que han estat avalats per desenes de milers de ciutadans a les urnes, un fet del qual aquests autoproclamats representants de l’autèntica valenciania, no poden presumir.

La cosa però, va més enllà: la impunitat que durant molts anys ha regnat al País Valencià per l’extrema dreta ha aconseguit que aquests vegen com normal la seua política de coacció, intimidació i agressió contra els qui no pensen com ells. S’ha normalitzat un estat d’excepció per l’esquerra i el nacionalisme valencià, gràcies a l’acció i l’omissió interessada dels principals partits PP i PSOE, als qui ja els va bé que les agressions feixistes tinguen l’esquerra en constant estat d’alerta i ho presenten després com una baralla entre ‘extrems’, quedant així ells (PPSOE) com el terme mig, els qui garanteixen la pau. Una actitud covard, malintencionada i de qüestionada legalitat, que provoca que el País Valencià encara no haja viscut una vertadera transició cap a la democràcia plena.

Els fets ens demostren que la violència en aquest escenari ha vingut sempre de dreta a esquerra; dels grups blavers catalanòfobs aliats amb els espanyolistes, els neonazis i els feixistes, contra l’esquerra, el nacionalisme i l’antifeixisme. Els informes i la premsa així ho demostren, i malgrat la escassa acció de les Forces de Seguretat de l’Estat contra aquests grups, tothom sap que al País Valencià hi ha grups d’extrema dreta que posen bombes, boicotegen actes, agredeixen persones i a més, alguns d’aquests, fan apologia de la violència i la intolerància als seus fòrums sense cap pudor.

L’extrema dreta es retrata a si mateixa amb la seua acció i la seua justificació. No volen tolerar un altre projecte de País que no siga el seu; no saben conviure amb la diferència, ni ho pretenen. Tot el contrari, volen el seu extermini. Diuen ser els autèntics valencians, però després no treuen més que un grapat de vots i aquells als qui acusen de ‘traïdors’ els multipliquen per mil en suport a les urnes. Això els hauria de fer reflexionar, i sobretot, hauria de començar a plantejar-se si la seua constant violència física i verbal contra la resta de valencians que no pensen com ells, els aporta o els resta suport.

No esperem que aprenguen a conviure i a respectar, llavors deixarien de ser feixistes, i pel que sembla, no estan disposats a deixar de ser-ho. Només esperem que els governants tinguen el valor d’afrontar amb valentia el problema de la intolerància feixista a casa nostra, i per descomptat, que la impunitat deixe de ser la protagonista al País Valencià.