La mort d’un jove al CIE de Barcelona per falta d’assistència mèdica torna a provocar una onada de crítiques
Un pres del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de 21 anys originari de Guinea-Conakri ha mort dins d’una de les cel·les del recinte en circumstàncies no aclarides. El jove havia arribat a Barcelona provinent del centre d’internament de Melilla, on havia estat tancat després d’arribar en pastera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria, –mitjançant crits de cel·la a cel·la– han informat que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d’un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprengueren el contingut concret de la demanda. Aquests companys parlen de “negació de socors i passivitat dels policies”, ja que si haguessin fet l’esforç de traduir les paraules del jove guineà haurien comprés que es trobava en mal estat de salut. Una concentració a les portes del CIE va reclamar de nou el passat diumenge el seu tancament. Notícia de La Directa:
Un noi de 21 anys mor per manca d’assistència mèdica al CIE Zona Franca
JESÚS RODRÍGUEZ | 06/01/2012
Segons ha informat via telefònica a les vuit del matí un pres del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca i ha confirmat la Delegació del Govern a Catalunya passades les dotze del migdia, un noi de 21 anys originari de Guinea-Conakri ha mort la passada nit dins d’una de les cel·les del recinte en circumstàncies no aclarides. El jove havia arribat a Barcelona provinent del centre d’internament de Melilla, on havia estat tancat després d’arribar en patera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria, –mitjançant crits de cel·la a cel·la– han informat que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d’un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprenguessin el contingut concret de la demanda. Aquests companys parlen de “negació de socors i passivitat dels policies”, ja que si haguessin fet l’esforç de traduir les paraules del jove guineà haurien comprés que es trobava en mal estat de salut. La situació es va anar deteriorant al llarg de la nit i, segons fonts oficials, no va ser fins passada la mitjanit que els vigilants van adonar-se de la gravetat del cas, i va ser aleshores quan van trucar a dues ambulàncies medicalitzades del SEM. El jove en aquell moment ja tenia greus dificultats per a respirar i tot i els intents de reanimació va morir en pocs minuts. La raó oficial de la seva defunció segons el metge forense que ha certificat la mort és “mort súbita”. Es dóna la circumstància que en aquesta instal·lació no hi ha servei d’assistència mèdica durant les hores nocturnes, i per tant, totes les emergències han de ser ateses mitjançant ambulàncies. La decisió de trucar o no a una ambulància depèn del criteri dels funcionaris policials que en aquell moment estiguin de guàrdia, uns agents que no han de tenir forçosament cap coneixement sanitari.
Forta crispació al CIE
El desenvolupament dels fets ha generat una forta crispació entre els interns del centre, que es troben molt aglomerats en petites cel·les (en cas de respectar-se els protocols a cada cubicle hi ha sis persones). Desenes d’immigrants s’han negat a menjar durant aquest matí en senyal de solidaritat amb el company mort, i aquesta actitud de protesta s’ha perllongat durant el migdia. Una advocada que aquest matí s’ha desplaçat fins al recinte ha pogut observar com hi havia una forta tensió, elevada presència policial i gran quantitat de material antiavalots en els accessos de l’edifici i en especial de la zona de cel·les. A partir de les 17h, horari en que s’autoritza la visita de familiars, avui s’ha viscut una especial afluència de mares, pares, germanes i esposes, ja que la notícia de la mort d’una persona s’ha difós com la pólvora i ha generat alarma. També s’hi podia veure alguns mitjans de comunicació.
La notícia aquest matí corria de boca en boca. Cal recordar que al CIE de Zona Franca de Barcelona ja han mort altres immigrants en circumstàncies estranyes. Els dos últims varen ser un jove d’Equador i un altre del Marroc. Les seves famílies varen presentar denúncies en tots dos casos i una de les investigacions encara es troba oberta. A última hora d’avui s’ha difós una primera convocatòria de protesta com a resposta davant d’aquesta mort, serà el diumenge 8 de gener a les 19h davant del CIE Zona Franca. L’acte està convocat per nombroses entitats que lluiten contra la llei d’estrangeria i els centres d’internament, i que ja van organitzar la jornada internacional de lluita del passat 18 de desembre.
La comunitat africana se sent amenaçada
Aquest fet ha incrementat encara més la indignació entre la comunitat africana de Barcelona, que va patir el dramàtic assassinat d’un company senegalès el passat dimarts al carrer Palerm del barri del Besós. Aquests dies alguns representants senegalesos ja havien alertat que els fets del Besós eren producte d’un racisme contra les persones negres que també es dóna en la conducta dels policies i les administracions. Precisament aquesta tarda, dos dels quatre detinguts per aquells fets han estat empresonats i els altres dos han quedat en llibertat però amb la prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres del carrer Palerm o de qualsevol dels testimonis que han testificat sobre l’autoria del tret mortal. Els empresonats han estat enviats al centre penitenciari de Quatre Camins, i es tracta d’Antonio F.P. per un delicte d’inducció a l’assassinat (pare) i Antonio F.G. per un delicte d’assassinat (fill).
21/12/2011: Reportatge sobre els CIEs publicat a la Directa 255
Notícia de Llibertat.Cat:
Centenars de persones exigeixen el tancament del CIE de Barcelona
Per primer cop, la concentració ha arribat fins a l’entrada del centre on dijous passat va morir un jove de 21 anys
08/01/2012 Drets i Llibertats
El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha acollit aquest diumenge una sorollosa concentració en protesta per la mort d’un jove guineà el passat 6 de gener. La concentració, que s’ha pogut seguir a Twitter sota l’etiquesta #mortCIE o #CIEZonaFranca, ha reclamat respecte pels drets de les persones migrants i el tancament dels CIE. Per primer cop, ha arribat fins a l’entrada del centre.
Durant la protesta s’ha denunciat que tant la mort de dijous com la del barri del Besòs va ser “fruit del racisme instituiconal i de la complicitat de la policia”. Les consignes més cantades han estat “Cap persona és il·legal”, “Són persones no delinqüents” i “Avall els murs dels CIE”. Companys i familiars del noi mort han assistit a la concentració.
Tot, després que el passat dia de Reis transcendís que la nit anterior havia mort un noi de 21 anys després de demanar ajuda i que ningú l’atengués. Aquest fet, per les organtizacions humanitàries, “no fa sinó més que corroborar les sistemàtiques violacions dels drets humans (pallisses, humiliacions psicològiques, falta d’atenció mèdica, amuntegament, denegació d’auxili, una pèssimes condicions higièniques, etc.) que l’estat exerceix comptant fins ara amb el silenci dels mitjans de comunicació en aquest tipus de centres”.
SOS Racisme i Amnistia Internacional denuncien que legalment no es pot justificar la detenció per cometre una infracció administrativa, com és vulnerar la Llei d’Estrangeria, privant a persones dels seus drets fonamentals. En un recent informe realitzat per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) en el marc de l’estudi europeu DEVAS, s’analitzen i denuncien les condicions dels CIE espanyols, considerades les pitjors de la Unió Europea.
A més el Síndic de Greuges Rafael Ribó va denunciar el passat mes de desembre, que al CIE de Zona Franca es donen les condicions perquè hi hagi maltractaments, ja que hi ha deficiències sanitàries, alimentació insuficient i amuntegament. Els CIE han estat qualificats com els Guantánamos espanyols per la vulneració de drets de les persones migrants que suposa la sola existència d’aquests tipus de centres. Malgrat tot això, les administracions ignoren les denúncies.
També al CIE de Madrid
El 3 de gener, després de la mort d’una dona congolesa per una infecció en el CIE d’Aluche, es va iniciar a Madrid la campanya #freeBaltasar. Es denunciava la irregularitat que suposen els CIE amb la campanya “El rei Baltasar detingut en una batuda racista i ha estat traslladat al CIE d’Aluche” en què anaven descrivint les vulneracions dels drets dels estrangers internats. El CIE d’Aluche no té lavabos tal com va denunciar el jutge del jutjat d’instrucció número 6 de Madrid en un acte que deixa al descobert múltiples vulneracions dels drets dels interns, les deficiències de les instal·lacions i el palmari amuntegament.
A Barcelona, el passat 18 de desembre a Barcelona va tenir lloc una jornada reivindicativa pels drets de les persones migrants i el tancament dels CIE organitzada conjuntament per diverses organitzacions i col·lectius en la qual s’exigia el tancament dels CIE i es denunciaven les vulneracions de drets humans en aquests centres.
Per combatre l’hermetisme que les forces policials imposen als centres, els organitzadors de la protesta fan una crida a denunciar la situació al CIE o a facilitar més informació sobre els fets d’aquesta setmana. Les persones que disposin d’informació al respecte o algun cas de denunciar poden posar-se en contacte al telèfon 660.620.669 o al correu electrònic tkdk@riseup.net.
Guantánamos europeus
Segons SOS Racisme, “la manca de garanties i de respecte als drets humans en aquests espais opacs, incompatibles amb un estat de dret i democràtic, que són els CIE, ens fan veure situacions humanes límit, alienes al sentiment de justícia i democràcia”. En aquest sentit, afirma que la mort d’un jove al CIE de Zona Franca “evidencia un cop més les conseqüències més crues i nefastes d’una política migratòria, racista i que vulnera els drets de les persones”. Així, denuncia l’opacitat d’aquests centres, anomenats Guantánamos espanyols i europeus, que, de resultes de la seva foscor legal i de la seva manca de transparència “generen situacions límit”.
Per tot plegat exigeix el tancament immediat de tots els CIE “perquè són espais incompatibles amb una democràcia i un estat de dret”. I mentre això no succeeixi “una fiscalització i un control transparent i independent que permeti que aquests espais no esdevinguin autèntics forats negres legislatius, com està passant a data d’avui” així com la designació d’un jutge de vigilància en el CIE de Barcelona i una investigació independent i exhaustiva capaç d’aclarir els fets, i que derivi en les responsabilitats legals que siguin oportunes.
Notícia d’El País:
300 personas piden el cierre del centro para extranjeros de Barcelona tras la muerte de un joven guineano
JESÚS GARCÍA – Barcelona – 09/01/2012
Un hombre enciende una vela roja y la deposita en el suelo, a los pies de cuatro policías antidisturbios que vigilan la concentración frente al centro de internamiento para extranjeros (CIE) de la Zona Franca. La vela es en homenaje a Ibrahim Cissé, el joven de 21 años nacido en Guinea-Conakry que falleció en ese lugar el pasado 6 de enero tras sufrir un infarto. “Todos tenemos derecho a la vida y a ser libres”, explica el hombre, mientras 300 personas exigen a gritos el cierre de la instalación: “¡Esto no es un centro, es una cárcel!”.
Aunque hay controversia sobre si Ibrahim fue atendido debidamente cuando, a medianoche, empezó a sufrir problemas respiratorios -la policía dice que sí; algunos internos, que no-, su muerte ha evidenciado, una vez más, las carencias que sufren los CIE. Entre otras, las de tipo sanitario, ya que no disponen de asistencia médica las 24 horas. Los abogados que atienden estos casos aún no han contactado con la familia para denunciar la muerte y recabar datos que clarifiquen el suceso.
A las 18.00 horas empezaron a llegar a las puertas del CIE decenas de personas en sus coches y motos particulares, pero también en la línea 109 de autobús, el único medio de transporte público del que disponen los familiares de los internados para acudir a visitarles. A la protesta se sumaron jóvenes, representantes de entidades, ancianos, madres españolas y extranjeras con cochecitos de bebé, y también senegaleses del barrio del Besòs, donde otro hombre, Ibrahima Dyey, fue abatido de un disparo el martes.
“Son personas, no animales” y “abajo la ley de de extranjería”, corearon las personas concentradas, que denunciaron las condiciones en las que los sin papeles son retenidos en estos centros. También recordaron que los extranjeros están en los CIE por una infracción administrativa -residir de forma ilegal en España-, pero no por haber cometido un delito, por lo que criticaron que permanezcan en un régimen similar al carcelario.
SOS Racisme “repudia” la muerte de un joven guineano en el CIE de la Zona Franca
BARCELONA, 7 Ene. (EUROPA PRESS) -
SOS Racisme ha “denunciado, lamentado y repudiado” este sábado la muerte de un joven guineano de 21 años la madrugada de este viernes en el Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.
La entidad ha apuntado a la “falta de asistencia médica” como causa de la muerte del joven guineano y ha exigido el cierre de todos los CIE.
“Denunciamos, lamentamos y repudiamos la muerte que, una vez más, refleja la falta de garantías y de respeto a los Derechos Humanos en estos espacios opacos, incompatibles con un estado de derecho y democrático”, ha declarado la entidad a través de un comunicado.
Para SOS Racisme, en los CIES hay situaciones humanas que están “al límite, ajenas a la justicia y democracia”.
“La muerte evidencia las consecuencias más crudas y nefastas de una política migratoria racista y que vulnera los derechos de las personas”, ha añadido.
Notícia de La Directa:
“Si ha mort un, jo podria haver estat el proper”
MANU SIMARRO | 06/01/2012
Se li escapa un somriure nerviós però diu que riu per no plorar. “Jo no vaig ser de miracle”, assegura Denny D. Zambrano, en referència a la mort el 5 de gener d’un jove guineà per manca d’assistència mèdica al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Denny és un jove equatorià de 24 anys que viu a Barcelona des d’ara fa 8. Afirma haver estat apallissat per 5 agents de la policia espanyola al CIE, la matinada del 2 al 3 de gener. Al centre va ingressar-hi el 28 de desembre del passat any, després que s’acabés una condemna de 2 anys per robatori, que complia al Centre Penitenciari Brians I. Durant l’estada a presó va caducar-li el permís de treball, el qual no li van voler renovar per tenir antecedents penals. Des del CIE va presentar un recurs contra aquesta decisió i, el 4 de gener, va quedar en llibertat després de guanyar el recurs, amb el permís de treball renovat.
“Gairebé em maten”
Els problemes van començar pocs dies després de la seva entrada al CIE. “Van pegar a un amic meu cubà i cada dia ens escorcollaven encara que no féssim res”. No va ser però fins la nit del 2 de gener quan els policies el van apallissar provocant-li, segons l’informe d’alta de l’Hospital del Mar, lesions per cops directes a la cara, la regió parietal esquerra del cap i el turmell esquerre, i contusions al colze dret, la part superior del braç esquerre, i el costat esquerre. Tot plegat va començar quan en un escorcoll nocturn un policia li va preguntar si ell sabia qui venia marihuana i ell li va contestar “jo no se qui ven marihuana, jo no sé res, no he fumat, aquí no trobaràs res”. “Aleshores el policia em va pegar una bufetada a la cara i jo el vaig empènyer i es va donar un cop al cap”. Va ser en aquell moment quan 5 agents de la policia espanyola, davant la presència del sotsdirector del centre, el van agredir propinant-li cops de puny i porra per tot el cos fins reduir-lo i emmanillar-lo, amb puntada de peu al cap inclosa. “Em van fer de tot fins i tot un cop emmanillat; gairebé em maten”, afirma en Denny. Després de la pallissa, el van deixar emmanillat a la cel·la i quan el van treure assegura que el tracte va canviar. “Em van oferir una cigarreta, abans de traslladar-me a l’hospital”. Segueix explicant que un policia de més edat, en veure les lesions i contusions provocades per la pallissa, li va recomanar que ho denunciés. A l’hospital va haver de ser traslladat amb cadira de rodes, ja que gairebé no podia caminar. Denny D. Zambrano posa èmfasi sobre “una guàrdia dolenta”. Assegura que hi ha un grup de policies joves que fan el torn de nit, que sempre tracten malament les persones internes. “No tenen respecte per ningú, sigui de la raça que sigui”, diu d’ells.
“De nit no hi ha assistència mèdica”
“A mi em van enviar al metge perquè em van donar cops al cap però sinó, de nit, no hi ha cap mena d’assistència mèdica. Si et fa mal res, et fots”. Quan demanes assistència mèdica a la nit “t’amenacen i si no els fas cas corre perquè et peguen”, explica Zambrano. En Denny confirma així que de nit no existeix cap mena d’atenció mèdica a un centre que pot acollir fins a 200 persones, i que només si hi ha una urgència greu la policia truca a una ambulància. Quan és preguntat per l’estat del centre i el tracte que reben les persones internes Denny respon contundent: “Als gossos els tracten millor que a nosaltres”. Relata que es produeixen enfrontaments amb la policia a diari i que és habitual la intervenció d’agents antiavalots de la policia espanyola al pati.
“Tot això m’ha agafat de sorpresa”, diu en Denny, qui diu estar “com vivint una pel·lícula”. “I ara han matat un negre, que segur que el tenien allà tirat com un gos”. Amb vergonya s’aixeca la samarreta per ensenyar els hematomes i mig somrient diu que no tornarà a fer res amb tal de no tornar a entrar mai més a la vida al CIE de la Zona Franca.
Los extranjeros en los CIE reciben un trato carcelario (Público)
Un juez denuncia el “palmario hacinamiento” de un CIE de Madrid (Público)
CIEs, l’infern dels ‘sense papers’
Ara mateix hi ha nou Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) en actiu en l’Estat espanyol, un d’ells a València. Són presons per a gent que no ha delinquit, persones que simplement no tenen el permís de residència en regla i que en molt casos acaben essent víctimes d’abusos. La Campanya pel Tancament dels CIEs reclama el seu desmantellament immediat.
La nit de Reis, els companys de cel·la d’Ibrahim Sissé presenciaren la seua mort en el CIE de la Zona Franca de Barcelona. Només unes hores abans, Salva Lacruz, membre de la Campanya pel Tancament dels CIEs, em contava que al carrer Sapadors de València s’ubica altra d’aquestes instalacions, “un camp de concentració, si em permets la demagògia” on retenen per ordre judicial a gent fins que s’organitzen les deportacions a Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia.
Elles i ells no són delinqüents, puntualitza el portaveu de la Comissió d’Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR PV), són persones que simplement no tenen el seu permís de residència en regla i que “en molts casos acaben essent víctimes d’abusos”.
Lacruz conta que a l’octubre va arribar a la costa d’Almeria un grup d’algerians, però com que estaven les dependències plenes els traslladaren a Sapadors. Ja en València, conta l’activista, intentaren escapar. Alguns ho aconseguiren però altres foren enxampats i tornaren al CIE. Allí, relataren els argelians, foren tancats en cel·les d’aïllament, sense aigua ni aliments, i se’ls va apallissar en diverses ocasions. En aquestes cel·les de càstig no hi ha càmeres, assegura Lacruz, però “nosaltres igualment notificàrem els fets al jutjat d’instrucció número 3 de València”, tot i que poc després alguns d’ells foren deportats al seu país.
La situació d’indefensió és molt evident, sentència. “Baixar de la pastera, ésser detingut, que se t’incoe una ordre d’expulsió i què, després de passar pel CIE, acabes deportat havent estat víctima en alguns casos d’irregularitats en el tracte, acaba tenint unes conseqüències psicològiques molt greus per a la víctima i esdevenint en una situació d’impunitat per a l’agressor”. En el moment en que el principal testimoni es troba fora del país és complicat demostrar res, comenta el portaveu de CEAR en el País Valencià.
De fet, aquest va ser el cas de Noura, una marroquina que residia a l’estat espanyol des de feria dos anys. Ella vivia a Oriola però no tenia permís de residència quan els agents li demanaren els papers. Just abans d’ésser traslladada a Sapadors, va passar una nit a la comissaria d’Elx i allà, conta Lacruz, “va patir una agressió sexual per part d’un agent”. Quan la traslladaren a València, la marroquina va aprofitar per denunciar la situació però va ser deportada abans de que se celebrara el judici. El cas es va arxivar, i se li va prohibir l’entrada a l’Estat espanyol.
Actualment hi ha nou CIEs en actiu, “encara que en la pràctica en són més” apunta. Des de gener del 2009 i arran de l’informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) els activistes de la campanya pel tancament d’aquests centres començaren a mobilitzar-se a València. Des de fa quasi dos anys es manifesten cada últim dimarts de mes en la porta de Sapadors per tal de denunciar públicament que aquests centres vulneren els Drets Humans.
A l’altra banda del CIE
L’estructura d’un CIE és carcerària. Al de València les cel·les són de sis places, molt menudes, i no hi ha serveis, així que “si has d’anar al bany per la nit, t’aguantes o et busques un altre mitjà”. Només per no tenir en regla el seu permís de residència, una persona que ingresse en aquestes instal·lacions pot ser retinguda fins 60 dies i, finalment, ser expulsada.
El portaveu de la plataforma relata que ells entren cada dia, i poden entrevistar-se amb els reclusos, en règim d’intimitat, i el temps que ells vulguen. Pel que a hores d’ara tenen més coneixement del que passa allà dins. Lacruz conta que han anat recollint episodis de maltractament, tortura i càstigs col·lectius, i que en dues ocasions, a petició dels interns s’han traslladat els fets a jutjat.
Les seues demandes, més enllà de treballar amb els interns, d’assegurar el correcte tracte dels presos o denunciar les violacions de Drets Humans, passen per exigir el lliure dret de circulació de les persones, el dret a fixar la seva residència allà on estimen oportú i, per descomptat, desmantellar els CIEs arreu de l’Estat perquè sostenen que cap ésser humà és il·legal.
