Vos oferim el magnífic documental dirigit per Luís Moles i estrenat l'any 2011 on es repassen alguns dels assassinats més significats de caire feixista des de la Transició fins als nostres dies. Un repàs a la trista impunitat que regna a l'Estat espanyol amb la violència d'extrema dreta, que actua violentament contra l'esquerra, els immigrants, el col·lectiu LGTB, les persones sense recursos i qualsevol que no siga considerat digne per la seua lògica d'odi supremacista. Vides que ens han furtat i per les què encara no s'ha fet justícia; casos que han passat desapercebuts per a gran part de la societat per molts motius: perquè les víctimes eren molestes per diverses raons, de vegades inclús perquè existia certa complicitat dels assassins amb aparells de l'Estat, com és el cas de Yolanda González, una estudiant de 19 anys segrestada i assassinada per membres de Fuerza Nueva, entre els qui hi havia un Guàrdia Civil i un Policia Nacional. Casos com els d'Aitor Zabaleta, assassinat l'any 1998 per membres del grup neonazi Bastión, dels quals només en fou condemnat un i ara mateix ja gaudeix de llibertat, o com el de Guillem Agulló, el jove independentista valencià assassinat pel neonazi Pedro Cuevas, que només pagà amb 4 anys de presó el crim, i que ha continuat amb la seua militància nazi fins ara, inclús presentant-se a les eleccions. Aquesta és la història d'algunes de les víctimes que intenten amagar-nos per destacar la 'modèlica Transició' i per ocultar la vigència del feixisme criminal encara avui. Cal recordar que entre 1975 i 1982, van ser vora 300 les víctimes mortals del feixisme. Aquest documental és un necessari exercici de memòria en honor a ells, a les seues famílies i als seus amics i amigues, que no han deixat mai de lluitar per exigir memòria, per evitar que hi hagen més víctimes i que la impunitat siga la norma.
El judici que s'ha encetat estos dies contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme, va portar ahir al Tribunal Suprem algunes de les víctimes del feixisme que van acudir al jutge perquè s'investigaren els seus casos. Familiars de desapareguts durant la dictadura van relatar els fets pels quals demanen investigació, per poder trobar els seus familiars i donar-los una sepultura digna. Mitjans de comunicació de tot el món s'estan fent ressò del judici contra Garzón, que qualifiquen d'insòlit, ja que a més, ha sigut una organització d'extrema dreta la que ha aconseguit asseure'l al banquet dels acusats per investigar la negra i silenciada història dels crims del feixisme a l'Estat. Reproduïm algunes de les noticies al respecte, amb els testimonis dels familiars. [+]
El passat dissabte, més d'un miler de persones van manifestar-se als carrers de Sevilla contra els actes anunciats per grups nazi-feixistes on havia d'intervindre el líder de Casa Pound, Gianluca Iannone, que fou arrestat setmanes enrere per la seua presumpta implicació en un tiroteig. Els organitzadors de l'acte ultra enviaren un comunicat dies abans anunciant que desconvocaven la conferència i el concert previst del grup ZetaZeroAlfa per por a la pressió antifeixista, però no fou més que una estratègia de distracció per realitzar el concert en la més absoluta clandestinitat, amb l'assistència de molt poca gent, tal i com es veu al vídeo. Tot i que ara es vanaglorien d'haver-ho celebrat, el fet d'haver-se d'amagar ja és una victòria pels antifeixistes, que han demostrat que el nazi-feixisme no te cabuda en una societat democràtica. [+]
16 de juliol de 2002 a la presó estatal de Florida: Membres de l'Aryan Brotherhood, organització que agrupa neonazis a les presons nord-americanes convencen Darren, un racista blanc que era massa estúpid de l'habitual entre els neonazis, perquè es deixés empresonar per realitzar un encàrrec. Era la seua prova de lleialtat a la banda supremacista. Havia ocultat una granada a l'interior del recte, per fugir de la presó amb Casper, un líder de la banda. Però l'esfínter de Darren no deixava eixir la bomba. Casper va tractar de treure-li-la, però amb la mala sort què només va poder treure l'anella, provocant una gran explosió que va acabar amb el cul de Darren i la vida de tots dos. El succés ha estat recollit pel programa de TV 1.000 maneres de morir, que relata algunes de les morts més ridícules de la història. [+]
Dos joves saragossans, ella menor d'edat, van patir dissabte passat una brutal pallissa a mans d'un grup de joves neonazis, segons informa la Coordinadora Antifeixista de Saragossa. Després de l'agressió van ser atesos en un centre hospitalari, on se'ls van diagnosticar multitud de lesions a conseqüència de la brutal pallissa rebuda. En concret, el noi li van provocar una fissura en un os del braç, l'ull de vellut, macadures al coll i li van arrencar "d'arrel" una arracada de l'orella. La menor d'edat va patir el trencament de dues dents, lesions a la mandíbula i cops per tot el cos. Els fets van passar durant la matinada de dissabte a diumenge als voltants del carrer Moncasi. "Els dos joves caminaven pel carrer quan, sense intervenir provocació prèvia ni motiu aparent, un grup molt superior en nombre, de clara estètica neonazi, els va sorprendre i va començar a propinar-cops de puny i puntades de peu", informen des del col · lectiu. [+]
Nombrosos líders ultradretans europeus es van reunir divendres a ballar en un dels llocs més emblemàtics de Viena, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust. Entre 3.000 i 6.000 manifestants van sortir a protestar contra aquesta celebració que es realitza en els salons de l'antic palau imperial, Hofburg, al centre de la capital austríaca. Amb un cèrcol al voltant de la Plaça dels Herois, d'accés al lloc del ball, la policia va intentar impedir que es produïssin confrontacions. En un primer balanç, l'agència de notícies austríaca APA va informar que 21 persones van ser detingudes, i hi va haver una mitja dotzena de ferits lleus entre manifestants, convidats al ball i agents de policia. Marine Le Pen, candidata de Front Nacional francès, el parlamentari nacionalista suec Kent Ekerot i l'europarlamentari belga Pohilip Claeys, de la formació xenòfoba VlaamsBelang, figuraven en la llista de 3.000 convidats d'aquest ball de gala organitzat per l'associació WKR que reuneix a 21 confraries ultranacionalistes austríaques. [+]
Tots els dies 25 de cada mes, diversos grups ultracatòlics encapçalats per la plataforma Barcelona es Vida fan una processó des de l'Hospital de Sant Pau fins a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Es tracta d'una lletania religiosa enmig del carrer que ocupa durant una bona estona l'avinguda Gaudí. Entre els integrants de la plataforma hi ha les entitats Cruz de San Andrés, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, Foro Catalán de la Família, Partit Família i Vida o Hazte Oír Catalunya (per més informació llegiu Directa 258). Ahir dimecres, però, diverses entitats de la dreta de l'Eixample van convocar una mobilització pel dret a l'avortament que va voler contrarestar el missatge ultraconservador. Desenes de persones es van asseure per a fer una assemblea veïnal davant de la marxa catòlica, i va ser aleshores quan agents de la unitat ARRO Barcelona dels mossos d'esquadra van actuar amb contundència. [+]
Castelló acollirà la primera parada del líder feixista italià Gianluca Iannone, representant Casa Pound, un centre social d'extrema dreta al què pertanyia l'assassí racista de Florència que el passat mes de desembre va matar dos senegalesos a trets, va ferir-ne tres més i es va treure la vida suïcidant-se. Els darrers dies, els carrers de Castelló apareixien plens de cartells on s'anunciava la conferència organitzada per Proyecto Impulso, en un local municipal cedit per l'Ajuntament. Els cartells compten amb el logotip del consistori, que ha aclarit que l'organització ultra ha utilitzat el logotip sense permís. La següent parada de Iannone, a qui acompanya el responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya (PxC) Enrique Ravelló, ex membre de l'organització nazi CEDADE, i un altre neofeixista italià, Gabriele Adinolfi, relacionat amb grups terroristes italians, serà a Barcelona, en la inaguració d'un local anomenat Militia. Finalment, el darrer encontre serà a Sevilla, on a més, el grup de música feixista ZetaZeroAlfa, liderat per Giannone, realitzarà un concert que ja ha provocat les crítiques de col·lectius i partits de la ciutat, que han demanat que s'ature. L'Ajuntament de Castelló, davant les queixes dels grups de l'oposició, ha retirat aquest matí el permís a Proyecto Impulso per realitzar l'acte al centre municipal. Així i tot, oferim tota la informació sobre els actes feixistes i sobre els personatges que hi participaran.
El parlament d'Estònia aprovarà al març, per àmplia majoria, concedir el títol de "lluitadors de la llibertat" als membres de la "Legió SS" estoniana que va combatre al costat de Hitler contra els soviètics en la segona guerra mundial. Els veterans estonians de la SS, uns 12.000 homes el 1944, glorifiquen des de fa anys la seua participació en la guerra en actes oficials concorreguts per veterans de les SS i joves neonazis d'altres països, però la de març serà la primera llei en matèria de "lluitadors per la llibertat ". Una cosa semblant passa a Ucraïna Occidental, on es glorifica des de fa anys als combatents de la divisió "Galizia" de les SS. A Budapest, cada 11 de febrer es reuneixen ultradretans d'Alemanya, Eslovàquia, Bulgària i Sèrbia per commemorar l'anomenat "Dia de l'honor". La jornada recorda la fi de la batalla per Budapest entre nazis alemanys i hongaresos contra els soviètics. "Occident es va defensar de les hordes vermelles de les estepes d'Àsia amb un immens tribut de sang i heroisme", assenyala la convocatòria de grups neonazis alemanys per acudir aquest any a l'acte de Budapest. "En molts països de l'antic bloc oriental s'està obrint pas una unilateral versió de la història a la mida de la ultradreta", constata el periodista romanès-alemany William Totok. [+]
El llibreter nazi propietari de la LLibreria Europa, Pedro Varela, ha sigut sancionat per les autoritats de la presó de Can Brians, per difondre sense permís llibres d'ideologia nazi entre els interns. Varela està condemnat per difondre idees genocides a través de la seua llibreria, que continua oberta al barri de Gràcia de Barcelona, i que ha acollit durant molts anys conferències d'autors nazis i d'individus relacionats amb el KuKluxKlan com David Duke i altres grups d'odi. Convertit en un símbol per l'extrema dreta, que es victimitza amb el seu empresonament, Varela fou membre de l'organització nazi CEDADE, i com es pot veure en aquest vídeo, va realitzar homenatges a Hitler, fou empresonat tres mesos a Àustria per enaltir el nazisme, i fou un dels màxims distribuïdors d'obres pro-nazis a tot el món. Ara, a més, ha sigut denunciat per l'estat alemany de Baviera per vendre el Mein Kampf sense permís, ja que aquest Land és propietari dels drets fins 2015. [+]
L'organització del festival de música neonazi Hammered, a la ciutat de Brisbane, previst per al mes d'abril, ha suscitat una forta polèmica a Austràlia, mentre que les autoritats asseguren que no poden prohibir la seua celebració. "La nostra funció no és impedir a la gent que expresse opinions imbècils, estúpides i errònies (...) Si volen fer el ximple i demostrar la seua mentalitat, és assumpte d'ells", va manifestar el fiscal general de l'estat de Queensland, Paul Lucas."Però si inciten a la violència o fan fallida la legislació sobre antidiscriminació, llavors seran investigats i perseguits", va afegir Lucas. El legislador independent Rob Messenger, del Parlament de Queensland, s'ha fet ressò del descontentament entre el seu electorat i ha impulsat una campanya perquè hi haja "lleis més estrictes que permetin prohibir i sancionar activitats neonazis o que inciten a l'odi racial". Messenger prepara projecte de llei que contempla penes de presó i multes de fins a 300.000 dòlars per als que organitzen esdeveniments neonazis. El festival Hammered està organitzat pels grups Southern Cross Hammerskins i Blood and Honour Austràlia. [+]
Falten 100 dies perquè els francesos votin en el primer torn de les presidencials, i els sociòlegs mostren un país partit en tres i molt espantat per la crisi. Els sondejos més recents afirmen que Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional, trepitja i als talons de Nicolas Sarkozy. L'extrema dreta ha crescut fins el 21,5% en intenció de vot, enfront del 23,5% del president i el 27% del socialista François Hollande. Una enquesta més àmplia, publicada el dijous per Le Monde, ensenya símptomes inquietants de l'indomable ascens de la dona que ha 'normalitzat' el missatge racista i ultranacionalista del FN. L'estudi de Sofres deia que gairebé un terç dels francesos declara identificar-se amb les idees de Le Pen. Si pensem en quants amaguen la seva preferència, i afegim que la campanya no ha començat, la hipòtesi que l'extrema dreta arribi al segon torn, com va fer ja el 2002, sembla cada vegada menys exòtica. Per la seua banda, Sarkozy, conscient que pot perdre molts vots per la dreta, juga ara a emular alguns discursos del FN. [+]
L'agressor del congolès Miwa Buene, que compleix una condemna de 10 anys de presó, ha gaudit aquest Nadal d'un permís carcerari després d'haver complert la quarta part de la condemna que se li va imposar el 2010 per deixar a Miwa postrat per a la resta de seua vida en una cadira de rodes. Gràcies a aquest permís, Roberto A. va sortir el passat 3 de gener de la presó d'Alcalá Meco per reunir-se amb la seva família aquest Nadal després de complir els requisits penitenciaris que permeten aquest benefici carcerari. Roberto A. va ser jutjat el juny de 2010. La Fiscalia demanava per a ell 12 anys de presó pel cop de puny que va propinar a Miwa al clatell el 10 de febrer de 2007 a la carrer Rio de Tajuña d'Alcalá de Henares i que el va deixar tetraplègic. El cas fou un escàndol, ja que mentre Miwa restava en coma, el seu agressor va estar en llibertat fins que organitzacions antifeixistes ho denunciaren. Recordem el cas i el judici en la notícia que vam publicar el juliol de 2010. [+]
La impossibilitat de jutjar els responsables del genocidi feixista espanyol a casa nostra és sense cap dubte una mostra del poder que encara tenen els responsables del règim en l'Estat actual. La incapaç Llei de Memòria Històrica i la manca d'una investigació al llarg dels quasi 40 anys que portem de democràcia així ho demostren. Cap responsable de la repressió, les tortures i assassinats del franquisme ha pagat mai pels seus crims. Ha hagut de ser la justícia argentina qui ha obert la porta a les associacions de memòria històrica de l'Estat espanyol per poder investigar alguns dels fets que van patir durant més de 40 anys els qui s'oposaven al feixisme. Ara, a més, sembla que l'ex ministre de Franco i actual membre del PP gallec, Manuel Fraga, és un dels personatges a tenir en compte pel seu paper en diversos episodis repressius dels darrers anys del franquisme. Esperem que abans que mora de vell, una mica de justícia caiga sobre ell. Recollim algunes de les perles d'aquest personatge. [+]
Un pres del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de 21 anys originari de Guinea-Conakri ha mort dins d'una de les cel·les del recinte en circumstàncies no aclarides. El jove havia arribat a Barcelona provinent del centre d'internament de Melilla, on havia estat tancat després d'arribar en pastera a les costes espanyoles. Els companys de la galeria, –mitjançant crits de cel·la a cel·la– han informat que el jove havia demanat assistència mèdica ahir, però que la manca d'un traductor va fer que els agents de policia que custodien el recinte no comprengueren el contingut concret de la demanda. Aquests companys parlen de "negació de socors i passivitat dels policies", ja que si haguessin fet l'esforç de traduir les paraules del jove guineà haurien comprés que es trobava en mal estat de salut. Una concentració a les portes del CIE va reclamar de nou el passat diumenge el seu tancament. [+]
La celebració que cada any te lloc a Granada per commemorar el Día de la Toma i que és aprofitava per grups d'extrema dreta per exhibir simbologia feixista i fer apologia de la xenofòbia i del racisme, ha acabat aquest any amb una greu agressió protagonitzada per un simpatitzant d'extrema dreta contra un periodista de la Cadena SER, a qui va propinar un colp de puny fent-li sagnar i provocant-li un trau a la cara. Nombroses persones, periodistes i organitzacions han mostrat la seua solidaritat amb el reporter agredit. Mentre els feixistes feien apologia d'un genocidi, manifestants antifeixistes mostraven un any més el seu rebuig a la celebració. Fins i tot un grup de turistes es mostrava indignat amb les banderes feixistes i preguntava si això era legal i normal. [+]