Antifeixistes.org

Tota la informació sobre l'extrema dreta al País Valencià

El Tribunal Suprem rebaixa la condemna a l’assassí de Roger i absol l’altre acusat.

El Tribunal Suprem ha rebutjat les tesis del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que demanava la nul.litat parcial i la repetició del judici), mantenint l’absolució del neonazi Emilio Cortés, així com la rebaixa de la pena de 15 a 11 anys de presó a Aitor Dávila condemnant-lo per homicidi en comte de per assassinat. Roger va morir en rebre una ganivetada al coll durant les festes de Gràcia de 2004 que el deixà en coma 4 mesos abans de perdre la vida. El periòdic L’Avanç va desvetllar qui era Aitor Dàvila en un article d’investigació.Notíci a Kaos en la Red:

El Suprem rebaixa la condemna a l’assassí d’en Roger
El tribunal absol un acusat i redueix de 15 a 11 anys la condemna de l’altre. Els magistrats tomben la decisió del TSJC d’anul.lar la primera sentència. És evident: tenen dues vares per mesurar.

No el tornaran a jutjar. L’skin Emilio Cortés va ser exculpat el 2006 per un jurat popular i després per un magistrat de l’Audiència de Barcelona de la mort de l’okupa Roger Albert el 15 d’agost del 2004, durant les festes de Gràcia. Mesos després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul.lar aquella sentència i va ordenar que es repetís el judici contra aquest imputat, però ara, el Tribunal Suprem ha rebutjat aquesta possibilitat. Davant d’això, Cortés ha quedat absolt i només ha estat condemnat el seu company Aitor Dávila, encara que l’alt tribunal espanyol li rebaixa la pena de 15 a 11 anys de presó.

Roger Albert va rebre una ganivetada al coll a prop de l’estació del metro de Fontana. El jove okupa va morir després d’estar quatre mesos en coma a l’hospital.

Dos anys després, el novembre del 2006, es van asseure al banc dels acusats i davant d’un jurat Aitor Dávila i Emilio Cortés, per a qui el fiscal va reclamar 19 anys de presó per l’assassinat de Roger Albert. El primer, segons l’acusació pública, va clavar un ganivet, proporcionat per l’altre imputat, a la víctima. Els testimonis els van identificar i van coincidir en la idea que l’atac va ser molt ràpid.

HOMICIDI I NO ASSASSINAT

No obstant, el jurat popular només va declarar culpable per homicidi, i no per assassinat, Aitor Dávila, i a més va demanar que es proposés el seu indult al Govern, i va exculpar l’altre imputat, Cortés.

La fiscalia va qüestionar el magistrat que va dirigir el judici –que va imposar a Dávila 11 anys de presó– per no tornar al jurat l’objecte del veredicte perquè decidís sobre la culpabilitat o no de Cortés, ja que aquest aspecte no es va arribar a valorar ni a votar. Per això, el cas va arribar al TSJC, que el setembre del 2007 va decidir que s’havia de repetir el judici contra aquest acusat per un defecte de forma i va incrementar la pena per a Dávila a 15 anys de presó. No obstant, ara, el Tribunal Suprem diu que la repetició no és procedent, argumentant raons processals i tècniques, absol Cortés i torna a rebaixar la pena a Dávila a 11 anys de presó. En la sentència rebutja les tesis del TSJC.

Extret de vilaweb.cat:

El Suprem absol un dels acusats de l’homicidi del gracienc Roger Albert
El tribunal també ha rebaixat la pena de l’únic condemnat Aitor Dávila va matar Albert durant les festes de Gràcia del 2004
El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha absolt definitivament Emilio Cortés, un dels dos processats per l’homicidi de Roger Albert durant les festes de Gràcia del 2004. A més, el TS ha rebaixat la condemna de presó per homicidi a Aitor Dávila de quinze anys a onze. El jurat popular que va jutjar els dos acusats no es va pronunciar sobre la culpabilitat o innocència d’Emilio Cortés perquè va descartar que participés en l’homicidi.

Tanmateix, la fiscalia va dir que era necessari que el jurat s’hi pronunciés i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar la nul·litat parcial de la sentència el 2007 i va ordenar que es fes un nou judici contra Cortés. A més, el TSJC va elevar d’onze anys a quinze la pena de presó imposada per l’Audiència de Barcelona a Aitor Dávila per entendre que la manca d’antecedents i la suposada integració familiar i laboral no era motiu suficient per a una pena ‘tan favorable’.

En canvi, el Suprem ha refusat les tesis del TSJC i la repetició del judici contra Emilio Cortés per no considerar-ho procedent, així que ha rebaixat la condemna de Dávila a onze anys de presó i ha absolt Cortés.

Festes de Gràcia tacades de sang

El quinze d’agost de 2004, Aitor Dávila va clavar un ganivet d’escorxar animals al coll de Roger Albert, que tenia vint-i-cinc anys, durant les festes de Gràcia. El jove gracienc va morir el 10 de desembre, després de quatre mesos en coma.

El jurat va declarar Aitor Dávila culpable d’homicidi i no d’assassinat perquè, al seu parer, va cometre el crim durant una baralla, cosa que feia preveure una acció violenta de qualsevol dels dos grups. Emilio Cortés, que va també va seure al banc dels acusats, va ser absolt per no haver-hi proves que demostressin que va entregar el ganivet a Dávila.

Un altre crim de l’extrema dreta

L’Avanç
[ investigació ] Descobrim la trajectòria del pressumpte assassí del jove okupa de Gràcia. El presumpte assassí d’en Roger, Aitor Dávila, havia simpatitzat antigament amb l’esquerra, però el seu caràcter extremadament violent i alguns tics feixistes van provocar el seu rebuig i enemistat. Segons ens expliquen antics coneguts del jove, s’acostà al partit feixista Democracia Nacional (DN), que ara assegura no conéixer-lo

Equip d’investigació / València

El passat 15 d’agost el jove okupa Robert Albert Giné fou apunyalat al barri barceloní de Gràcia mentre era assaltat junt amb uns amics per un grup d’skins amb estètica neonazi, caiguent en un coma profund del qual finalment no ha pogut eixir-se’n.
L’home a qui els testimonis assenyalen com autor de les punyalades que finalment han acabat amb la vida de Roger, convertit ara en pressumpte homicida, és el valencià Aitor Dávila Córdoba, natural d’Albal (l’Horta).

La trajectòria ideològica i la militància política del jove acusat de l’assassinat vénen siguent objecte de la polèmica els darrers dies. En un principi se’l va relacionar amb la formació d’extrema dreta España 2000, un extrem que ha sigut desmentit en repetides ocasions pel partit de José Luís Roberto, que contraataca des del seu fòrum d’internet situant-lo com a membre de Força Llevant, la colla progressista dels seguidors del Llevant U.E.
Ni una cosa ni l’altra. Sí que és cert que el jove Aitor Dávila va freqüentar ara fa uns cinc anys ambients d’esquerra de la ciutat de València, entre els quals hi havia aquesta penya esportiva. L’AVANÇ ha contactat amb algunes de les persones que coincidiren amb ell en aquella època. Però tots coincideixen a afirmar que va anar adoptant postures feixistes i extremadament violentes que en poc de temps acabaren allunyant-lo per complet de qualsevol cercle d’esquerra. El valencià acabà juntant-se amb coneguts neonazis catalans, amb qui passava sovint els caps de setmana a Barcelona. Fins el seu ingrès a presó.

De vegetarià a neonazi

Segons les fonts consultades, Aitor es va donar a conèixer com un jove d’esquerres, independentista, vegetarià per idees i aficionat al futbol, però prompte va destacar per la seua actitut extremadament agressiva contra qualsevol persona, sense distingir amistats o suposades afinitats polítiques. Per la seua personalitat ha arribat a ser catalogat pels seus vells coneguts com un “desequilibrat” de qui tots tenen una opinió coincident: “era un penjat que sempre buscava bronca”. Alguna vegada havia acudit a veure el Llevant U.E. i s’acostà al Força Llevant. Però tot un seguit d’agressions i amenaces creuades amb aquells amb qui pretenia simpatitzar el van portar a ser rebutjat per complet de la penya granota. La seua activitat política era nul·la, “era capaç d’agredir qualsevol que li recriminés alguna cosa”, i quan parlava de política “gairebé ningú l’escoltava”.

Provocant discòrdies

Les mateixes fonts comenten que una vegada Aitor va ser vist amb una bandera sudista dels Estats Units (de connotació racista) i que li agradava fer el salut feixista “per provocar”. Va acabar passant de portar samarretes del Che a autoafirmar-se com “independentista nazi”. Actualment ha resorgit a Catalunya un moviment força marginal que utilitza les sigles 33, que signifiquen Catalunya Catalana, i que aplega joves caps rapats ultradretans que s’autodefineixen com nacionalistes catalans i que són rebutjats per la totalitat d’organitzacions independentistes, que històricament s’identifiquen amb l’antifeixisme. Finalment, quan Aitor trencà amb Força Llevant, abandonà les tesis catalanistes i s’autodefiní com “nazi espanyol”.
Fou llavors quan l’acusat d’homicidi deixà d’aparéixer pels cercles d’esquerra o nacionalistes i, segons asseguren dos de les persones que el coneixien, va demanar entrar com a militant al partit feixista Democracia Nacional (DN). Aquesta teòrica sol·licitut d’adhesió a les files de DN hauria provocat, segons les mateixes fonts, una disputa interna dins la delegació valenciana del partit. El passat suposadament d’esquerres de l’aspirant no seria ben vist per alguns militants, que acabarien abandonant la formació després què Aitor fos acceptat. El seu valedor hauria estat–sempre segons les mateixes fonts– Alfred Calzada, número dos en les llistes del partit a les darreres eleccions a les Corts valencianes. Un portaveu de la delegació valenciana de DN consultat per L’AVANÇ assegura desconéixer l’existència del personatge, tot i que “no ens sabem de memòria els noms de tots els militants”. Igualment, afirma no estar assabentat de cap mort a mans de cap afiliat a la seua organització.
En una declaració escrita davant la policia per tres veïns de Gràcia que van ser testimonis presencials de l’assassinat de Roger –considerada per Andreu Van den Eyne, l’advocat de la família de la víctima, fonamental per aclarir el cas– s’afirma que després de la ganivetada els agressors del jove van realitzar diversos colps la salutació hitleriana, van proclamar consignes feixistes i van vitorejar el nom d’Acción Radical. Aquest grupuscle skin de tendència neonazi en l’actualitat estava teòricament dissolt arran de la participació en l’assassinat de Guillem Agulló.
Segons informa el setmanari El Triangle, Van den Eynde ha sol·licitat un informe a la unitat especialitzada en crim organitzat de la policia espanyola, la UDYCO, perquè investigue sobre l’afiliació o no dels suposats agressors a aquesta organització.
El que està clar a aquestes alçades de la pel·lícula és que el suposat assassí de Roger, l’home a qui els propis companys ultres que l’acompanyaren durant l’agressió assenyalen com l’autor material de les ganivetades mortals que acabaren amb la vida del jove okupa barceloní, es troba més a prop de l’entramat ideològic de José Luís Roberto, a qui en el seu moment se’l relacionà amb Acción Radical, que dels antifeixistes del Força Llevant.

+ info:
al periòdic nº 71 de L’Avanç